Tresors

Us proposem una selecció d’objectes i documents destacats pel seu interès històric, la seva raresa o el seu valor estètic. Us poden donar una idea general del contingut dels fons del museu. Però no oblideu que, darrera d’aquest menú, n’hi ha molt més, milers d’artefactes i documents que podeu conèixer utilitzant el nostre cercador i altres recursos.

Les col·leccions del Museu Marítim són molt riques i variades. Hi podeu trobar des d’un vaixell que encara navega fins a un segell de correus, des d’una màquina de vapor fins a un pergamí del segle XIV. Hi podeu trobar patrimoni moble (pintura, escultura, instruments de navegació, models d’embarcacions), en destaquem les més de 50 embarcacions històriques que representen el món de la navegació, la pesca o l’esport. Algunes d’elles naveguen i participen en tot tipus d’activitats. També formen part de les col·leccions els fons de cartografia, de fotografia i l’arxiu històric documental.

Us convidem a fer un passeig per algunes de les peces clau dels fons del museu, agrupades en dotze categories per facilitar-vos la navegació.

Plànol del Masnou, de Miquel Garriga i Roca

Documents

Es tracta d’una representació d’aquest poble del Maresme i del seu litoral que detalla l’estat de la vila l’any 1840, quan El Masnou era una de les poblacions més actives i dinàmiques de Catalunya, amb importants drassanes i una població de gent de mar relativament significativa.

El plànol està signat per l’arquitecte i urbanista Miquel Garriga i Roca (1804 – Barcelona 1888), que també és l’autor d’un dels projectes per a l’Eixample de Barcelona (1857) que va ser aprovat, però no realitzat, en ser admès el d’Ildefons Cerdà. Com a arquitecte municipal de Barcelona, l’any 1858 Miquel Garriga i Roca realitzà l’aixecament del plànol topogràfic de la ciutat de Barcelona a escala 1: 250, conegut popularment com a Quarterons Garriga i Roca, i realitzà també dos plànols topogràfics d’El Masnou. Com a arquitecte, entre les seves obres destaca el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, iniciat per Francesc d’A. Soler.