Espais singulars

El jardí del museu

Espais singulars MMB

Pere de Prada i Arana

Espais singulars MMB

Pere de Prada i Arana

Entre 1802 i 1936, les Drassanes Reials de Barcelona van fer la funció de Parc i Mestrança d’Artilleria. Dins de les naus medievals i modernes hi havia tallers, foneries, magatzems, etc., i en els edificis annexes hi havia principalment casernes. El lloc on ara es troba el Jardí del museu era ocupat per uns edificis externs dedicats a laboratori i a feines relativament perilloses; per això quedaven fora del conjunt i a la part de darrere. Quan va iniciar-se la recuperació de les Drassanes Reials l’estiu del 1936, aquells edificis van ser aterrats i l’espai resultant va ser urbanitzat i enjardinat.

Amb els anys s’hi van plantar arbres, es va fer una bassa i es va anar domesticant l’espai, fins que als anys noranta aquest racó va quedar obert al públic com un jardí més de la ciutat. Més tard, amb la construcció del restaurant-cafeteria, l’accés al museu, la ubicació de peces de gran volum com el pont de comandament del Sayremar Uno o una grua del port, el Jardí ha esdevingut un espai deliciós i acollidor. S’hi fan activitats (especialment a la primavera i a l’estiu) i el Jardí és ocupat pel públic els caps de setmana. És ara un dels espais “especials” del museu.

El jardí del Baluard, la muralla i el Portal de Santa Madrona

Espais singulars MMB

Pere de Prada i Arana

Espais singulars MMB

Pere de Prada i Arana

Quan l’any 1854 va començar l’enderroc de les muralles que envoltaven la ciutat de Barcelona, només un tram va ser preservat: la muralla medieval de les Drassanes Reials, el Portal de Santa Madrona i el Baluard de les Drassanes. Com que llavors el conjunt era encara una instal·lació militar, aquest tram de fortificació va resultar intocable, afortunadament per a la ciutat. El tram de muralla del segle XIV-XV és l’únic pany que queda, amb dues torres del segle XIII incloses. També en forma part el Portal de Santa Madrona, únic testimoni de les portes de la ciutat, que cada nit tancaven els barcelonins per a la seva protecció i control. I també és únic el baluard de les Drassanes (mig baluard en realitat), una estructura defensiva del segle XVII pensada per a la guerra moderna, resistent a l’artilleria i alhora preparada per ser una fortificació de fàcil defensa.

El conjunt de muralla i baluard, acabada la seva funció militar, ha esdevingut ara un espai enjardinat visitable, un racó secret de la ciutat, on és possible passejar amb la sensació de viure uns segles enrere. Un cop al mes aquest jardí i el Portal s’obren al públic, que pot descobrir un dels darrers espais íntims que amaga la ciutat. El Consorci de les Drassanes Reials de Barcelona en té cura.