Les Drassanes

drassanes reials Barcelona

Pere de Prada i Arana

L’ORIGEN DE LES DRASSANES REIALS
Amb el nom de Drassanes Reials de Barcelona ens referim a un conjunt d’edificis i estructures que  han arribat a nosaltres a través de més de set segles d’història. Tot comença amb el primer recinte original construït a mitjans del segle XIII a la platja de Barcelona, fora muralles i al peu de la muntanya de Montjuïc. Quatre torres i tres panys de muralla tancaven un espai pensat per a la construcció i manteniment de galeres i vaixells de guerra al servei del rei d’Aragó Pere el Gran. Era un edifici obert al mar, ja que els vaixells entraven i sortien per la façana de mar. A partir d’aquest primer recinte l’edifici va anar creixent, va incorporar potents muralles i baluards i va esdevenir un gran arsenal medieval.

AL S. XVI ES RECONSTRUEIX L’EDIFICI
A principis del segle XVI, quan havia de ser un dels principals instruments de la política exterior de la Corona Hispànica, les Drassanes Reials es trobaven en un moment difícil. La construcció del primer espigó del port havia provocat efectes sobre la costa i part de l’edifici s’havia ensorrat. És per això que la Corona decideix construir un edifici nou i aprofitar només una part de l’antic. La major part del que ara veiem data d’aquesta època. Però no només la Corona en tenia responsabilitat; també el Consell de Cent de Barcelona i la Diputació del General administraven part del conjunt i tenien les seves pròpies flotes de galeres.

LA GRAN FÀBRICA DE GALERES
Fins a mitjans del segle XVIII les Drassanes Reials van ser una gran fàbrica de galeres, una indústria que donava feina directa o indirectament a milers de persones i que representava per a la ciutat i pel país un gran motor econòmic. Però, poc a poc, la galera, com a vaixell militar, va anar perdent valor, i en aquest procés també les Drassanes Reials van anar acollint altres usos no navals, com ara els de caserna, presó, fàbrica de canons, etc., fins que definitivament el 1802 va passar a ser Mestrança i Parc d’Artilleria.

UN EDIFICI PER A USOS MILITARS
A més a més del que podem visitar ara, les Drassanes Reials estaven envoltades de casernes, fortificacions i tallers ara desapareguts. Per contra, per tractar-se d’una instal·lació militar, alguns elements molt valuosos com ara la muralla medieval o el Baluard de Santa Madrona es van salvar de la destrucció. Pel que fa als usos, al llarg del segle XIX i una part del XX van ser militars.

LA CREACIÓ DEL MUSEU MARÍTIM
Les Drassanes Reials van estar a punt de ser enderrocades amb les grans reformes urbanístiques que va patir Barcelona en les primeres dècades del segle XX, però es van poder salvar i l’any 1935 passaven de mans militars a la ciutat. L’octubre del 1936 es va crear el Museu Marítim i es va pensar que el millor lloc per ubicar-lo era aquest edifici, testimoni de segles d’història marítima. Per primer cop, les Drassanes Reials passaven a ser un equipament cultural, funció que conserva actualment.