On són les dones que s’han fet a la mar? Marineres, activistes, biòlogues, pescadores, armadores… Cada dia milers de dones lluiten en silenci per ser part de l’univers aquàtic i, fins ara, no els hem donat veu.
És per això que neix Dona’m la mar, un projecte sobre la invisibilització de la dona a la Mediterrània. Una recerca que pretén donar veu a les dones que viuen el mar per reorientar la narrativa del Museu Marítim de Barcelona i incorporar-hi la perspectiva de gènere.
No busquem sirenes, mites o llegendes, sinó dones amb veu. No busquem noms i cognoms; cerquem un discurs coral que sumi veus de dones que s’han fet a la mar i ens ajudin a entendre com podem mirar i narrar la mar d’una manera més igualitària.
Ens preguntem: es treballa diferent sent dona en l’àmbit de la mar? Quines dificultats enfronten les professionals de l’univers aquàtic? Què aprenen unes de les altres? I, malgrat tot, ha canviat molt el seu rol, o encara és considerat socialment un espai masculí?
Dona’m la mar pretén posar sobre la taula conceptes tan transversals com els estereotips, la bretxa salarial, la violència masclista o la desigualtat de gènere.
Coordinem l’equip de Dona’m la mar Catalina Gayà i Morlà, doctora en Comunicació, autora del llibre El mar es tu espejo de Libros del KO i codirectora del programa Dones d’IB3 Ràdio, amb el suport de Laia Seró, també periodista i màster d’Antropologia per la Universitat de Barcelona.
El projecte
No podem començar una reflexió sobre el relat que proposa Dona’m la mar, sense parlar de la mirada i, sobretot, de com mirem quan generem relats que tenen com a objectiu fer públic un relat des del marge, però que pretén dotar de sentit, significat i legitimitat el nostre dia a dia, la nostra identitat, l’experiència comuna i, fins i tot, la realitat cultural.
Per tant partim de la mirada, de proposar altres maneres de veure amb la intenció de generar significats complexes, heterogenis i, fins i tot, contradictoris de l’alteritat.
Com mira el museu? Entenent el museu com un centre de poder, com una institució amb poder simbòlic, cultural que té com a capacitat generar narratives hegemòniques per tal de fer, ara sí, un procés de reflexió de tercer ordre i generar relats que ens ajudin a mirar el món de manera complexa, més igualitària i més justa.
Aquí doncs m’endinso en parlar de com assumim aquesta acció política que podem anomenar com un canvi narratiu radical (entenent com a radical anar a l’arrel de les coses) per generar altres narrativitats des dels museus, i que aquests siguin espais de mediació.
La mirada és inherent a la construcció de la realitat narrada.
No és veure: és pensar, és sentir i és focalitzar.
La mirada construeix i és construïda.
És entendre les regles i els posicionaments d’un camp determinat per aflorar-les i després desconstruir-les.
La mirada té a veure en com concebem el món per després narrar-lo i convertir-lo en narrativitat.
Com introduir una narrativa de gènere a la mar?
Les conclusions del projecte
El dijous 7 de març de 2019 es va presentar l’informe de les conclusions del projecte de recerca Dona’m la mar, en un acte públic a l’Auditori de l’MMB.
A principis de 2018, vam començar una recerca per incorporar la veu de les dones al Museu Marítim de Barcelona (MMB): Dona’m la mar, que partia d’aquesta reflexió transformadora de María Zambrano. Només canviava, és clar, “escriptor” per “museu”:
“Lo que se publica es para algo, para que alguien, uno o muchos, al saberlo, vivan sabiéndolo, para que vivan de otro modo después de haberlo sabido; para librar a alguien de la cárcel de la mentira, o de las nieblas del tedio, que es la mentira vital. (…) Comunidad de escritor y público que, en contra de lo que primeramente se cree, no se forma después de que el público haya leído la obra publicada, sino antes, en el acto mismo de escribir el escritor su obra. Es entonces, al hacerse patente el secreto, cuando se crea esta comunidad del escritor con su público. El público existe antes de que la obra haya sido o no leída, existe desde el comienzo de la obra, coexiste con ella y con el escritor en cuanto a tal. Y sólo llegarán a tener público, en la realidad, aquellas obras que ya lo tuvieren desde un principio. Y así el escritor no necesita hacerse cuestión de la existencia de ese público, puesto que existe con él desde que comenzó a escribir”.
Ara bé, en un inici, vam cometre un error que després ens ajudaria a entendre encara més totes les implicacions de Dona’m la mar, ja no només com a una recerca puntual a l’entorn de les dones que viuen de la mar, sinó també pel que suposa aflorar una narrativa invisible en el marc d’una institució generadora de coneixement com és un museu.
En el primer tuit que vam llançar a la xarxa –i que era la nostra carta de presentació– ens preguntàvem on eren les dones de la mar sense entendre que aquesta pregunta és de resposta ràpida: a la mar, les dones són als vaixells, als remolcadors, als ports, a les bases científiques. Les dones són presents a la mar; el que calia era donar-los la veu per entendre què ha suposat per a elles ser en aquest món i, al mateix temps, visibilitzar els mecanismes d’ocultació i invisibilització que han patit, i pateixen.
El mètode de recerca
Coneixes dones marineres, activistes del mar, biòlogues, pescadores, armadores…? Probablement no, o potser molt poques. Perquè si bé la dona sempre ha estat present al mar, el seu paper s’ha vist molt invisibilitzat, estereotipat i, en molts casos, silenciat.
Les dades mostren que la presència de dones en el treball marítimo-pesquer ronda només l’1%. Ara bé, cal tenir en compte que les dades se centren en una forma patriarcal d’entendre el treball: es fa pública la dada productiva i no la reproductiva –la que té a veure amb la cura.
És per això que els propers mesos, des de Dona’m la mar explorarem quin és el paper real que juguen les dones a la mar. I ho farem a través de xerrades que abordaran temàtiques que incideixen en cinc debats contemporanis que avui dia afecten la mar i que estan ressignificant el rol de les dones a l’univers aquàtic.
Dona’m la mar està articulat entorn una recerca estructurada en cinc taules rodones cada una dels quals aborda una temàtica que incideix en els debats contemporanis que avui dia afecten la mar:
– Marina professional
– Turisme
– Ciència i activisme ambiental
– Pesca
– Conflicte
En totes les àrees abordarem:
a) El coneixement social compartit i les regles del camp. Ens interessa plantejar com és la presència de la dona, quines dificultats tenen les professionals com a dones i els reptes com a dona en el seu camp.
b) La narrativa, és a dir, com s’ha visibilititzat o s’ha invisibilitzat la dona en aquest camp i què suposa aquesta invisibilització.
c) La narrativa possible al museu, és a dir, quins punts destacarien per a què la dona fos present en la narrativa d’un museu marítim.
Per què aquests debats?
– Perquè ens permeten mostrar l’experiència individual, però també col.lectiva a partir dels diferents consensos.
– Perquè ens acosten al discurs social compartit
– Perquè permeten localitzar des d’on emergeix la història.
– Perquè visibilitzen les negociacions fetes amb el camp
– Perquè en una narració que es fa des del present, entrem en contacte amb el món construït socialment (les dones emparaulen les regles no escrites, ens mostren els seus posicionaments)
– Perquè la narrativa que se’ns genera és un principi de desconstrucció per a la construcció.
– Perquè les preguntes i temàtiques que plantegem ens permet pensar què coneixem de la mar i com podem conèixer d’altres maneres.
I com volem involucrar-te en tot aquest procés de reflexió, les taules rodones amb expertes en la matèria i testimonis de primera mà seran obertes al públic. Tindran lloc el primer dijous de cada mes al mateix Museu Marítim de Barcelona. Acompanya’ns-hi!
Com reorientem el relat?
La narrativa és un terme polisèmic que fa referència al procés pel qual es crea una història, a l’esquema cognitiu que hi ha darrera aquesta creació i al producte final. La narrativa proposa relats socials i individuals que ens atorguen orientació i significació en les experiències presents, però també permet produir significat sobre aquestes experiències.
En aquest sentit, Dona’m la mar ja no fa només referència a la presència o absència de la dona en l’univers aquàtic. Tampoc té com a objectiu analitzar la forma com la dona ha estat emparaulada o mostrada.
Pretén generar un relat, una narrativa entorn a la mar que inclogui la dona.
Narrativa i coneixement tenen arrels comunes, tant en llatí com en sànscrit. Comunicar prové del llatí communicare, que prové de comoin, comú. Per tant, quan el coneixement es fa narrativa i aquesta es comunica, suposa posar en comú una manera d’entendre i de veure el món.
La comunicació és un procés bàsic per la construcció de la vida en societat, com a mecanisme productor de sentit, activador de diàleg i foment de la convivència entre subjectes socials.
És per això que amb Dona’m la mar ens preguntem com hem configurat l’experiència humana en una forma assimilable d’estructures de significació humana.
Podríem parlar del nombre de dones que s’han fet a la mar al llarg de la història, podríem fer un repàs de les pirates, les mecenes, les viatgeres, però amb Dona’m la mar tenim l’objectiu d’intentar abordar una aproximació més profunda i més dolorosa.
Siri Hustvedt, fent una reflexió sobre el món artístic, ho resumeix molt bé a El mundo deslumbrante: “Totes les creacions intel·lectuals i artístiques, fins i tot les bromes, les ironies o les paròdies, tenen millor recepció en la ment de les masses quan aquestes saben que, en algun lloc darrere d’una gran obra o d’un gran engany, es troba una polla i un parell de pilotes”. No ens queda més remei doncs d’aventurar-nos a un exercici de desconstrucció de la narrativa per a la reconstrucció d’aquesta.
D’on partim?
Partim de que narrar és polític com ho és viure: perquè narrem qui som en un context compartit, per tant narrar amb perspectiva de gènere suposa generar un coneixement que qüestiona la versió oficial, el coneixement social compartit (la doxa) incorporat en forma d’habitus, per tant un coneixement que ens marca com vivim i que és el que ens explica com hem viscut fins ara, ja que configura l’imaginari simbòlic de nosaltres com a col·lectivitat, com a comunitat i com a individus.
Per tant, si partim de la idea de que narrar és polític, narrar amb perspectiva de gènere implica:
a) assumir un compromís polític amb la visibilitat i el reconeixement de les dones, que han estat històricament ocultades o sub-representades a les narratives oficials;
b) una opció política: un compromís per denunciar la posició de desigualtat i subordinació de les dones en relació als homes;
c) generar una altra agenda de temes: posar en el centre temes com la cura, la col·laboració o la sororitat per tal d’explicar altres maneres de viure, allunyades de la narrativa neoliberal, avui dia hegemònica;
d) generar narratives de la possibilitat, del canvi, de la solució;
e) narrar la perifèria, fugir del centre de poder i anar cap els marges i buscar els subjectes que viuen als marges.
f) narrar el context: retornar al subjecte i a través del context deixar de veure’l i de narrar-lo com a objecte.
g) ser capaços d’entendre que qui narra forma part ja de la recerca i de la narració posterior.
Dona’m la mar és, honestament, un intent de crear una narrativa política que transformi.
MMB
Salpem a la mar
Primera taula rodona: les dones a la marina professional
La primera taula rodona del cicle, Una altra forma de mirar el mar: les dones de la marina professional, va tenir lloc el dijous 3 de maig de 2018 a les 17.00 h al Museu Marítim de Barcelona.
A la taula rodona, hi van participar Carla Salvadó, cap de Màrqueting i Creuers del Port de Barcelona; Cristina Caparrós, armadora d’una de les poques embarcacions que resisteixen al moll de la ciutat; Núria Obiols, capità marítim de Tarragona; i Eulàlia Pujol, cap de Salvament Marítim de Barcelona.
Segona taula rodona: dones marines i turisme
El dijous 7 de juny de 2018 a les 17.00 h. va tenir lloc, al Museu Marítim de Barcelona, la segona taula rodona del projecte Dona’m la mar, on van participar dones que han creuat els mars portant turistes en vaixells de tota mena. Com a capitanes o formant part de la tripulació.
Amb Marta Ribot, patrona d’altura i directora d’Experiències Nàutiques; Eva Octavio, patrona major de cabotatge i propietària de Son A Mar; Lola Jansana, cuinera nàutica i autora del llibre Cocinar en el mar; Loli Piedra, directora i instructora de l’acadèmia nàutica Terramar; Belén Martín, mànager de Evolution; Clara Montejano, patrona d’altura i mecànica naval.
Tercera taula rodona: dones i mar, ciència i activisme ambiental
Dijous 5 de juliol de 2018 a les 17.00 h. va tenir lloc al Museu Marítim de Barcelona la tercera taula rodona del projecte Dona’m la mar sota el títol de Una altra forma de mirar el mar: dones científiques i de la mar, i protagonitzada per dones que han realitzat expedicions científiques en mars de tot el món.
La taula rodona va ser conduïda per Catalina Gayà Morlà i va comptar amb Dolors Vaqué, investigadora científica de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM); Raquel Vaquer, investigadora del departament Global Change Research de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA); Conxita Àvila, professora i investigadora de la Universitat de Barcelona experta en l’estudi d’invertebrats marins; Joana Vicente de Bobes, investigadora i responsable d’equips de busseig d’expedicions a l’Antàrtida; i Cèlia Marrasé, investigadora científica de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM) especialitzada en ecologia del plàncton.
Quarta sessió: dones i pesca
En la quarta sessió de trobades entorn a la presència de la dona en la mar vam parlar amb Natzareth López, observadora de pesca, Cristina Perelló, armadora, pescadora i filla de pescadors , Cristina Garriga, pescadora i Maribel Cera, marinera en actiu d’arts menors a Sant Carles de la Ràpita. Va tenir lloc el dijous 13 de setembre de 2018, a les 17 h. al Museu Marítim de Barcelona.
Cinquena sessió: dones, conflicte i mar
Dijous 4 d’octubre a les 17 h. tanquem el cicle amb el cinquè i últim debat del projecte Dona’m la mar. En aquesta taula rodona hi participaran dones que treballen en l’àmbit de l’ajuda humanitària en organitzacions que atenen les barcasses de migrants que intenten creuar el Mediterrani. Hi haurà marineres que s’han embarcat, i també infermeres i caps de comunicació. Dones que, de nou, en el seu dia a dia, han hagut de lluitar per poder fer-se a la mar. Amb Laura Lanuza, cap de comunicació d’Open Arms; Emma Segú, marinera i cuinera de bucs de rescat; Pat Rubio de la ONG Lifehouse Relief i Pilar Pasanau, exmarinera voluntària de bucs de rescat.
Mar i dones, el canvi de mirada
Entendre l’alteritat
Primer repte, la mar i les dones. Tan lluny i tan a prop! Primer, hem de dir que la dona sempre ha estat present al mar i a les comunitats marítimes, però el seu paper s’ha vist molt invisibilitzat, estereotipat o silenciat per la narrativa oficial. Segon, es visibilitza la dona fora del seu context, en un procés narratiu bastant similar a com es narra l’home a la mar: descontextualitzada, com la pionera, com l’aventurera.
Si recuperem que narrar amb perspectiva de gènere és una acció política i entenem la narrativa com un esquema cognitiu i forma de pensament, ens cal aplicar un mètode i una metodologia diferent a la que s’ha desenvolupat fins ara a l’entorn de la mar. Per tant:
Si assumim un compromís polític amb la visibilitat i el reconeixement de les dones, que han estat històricament ocultades o sub-representades a les narratives oficials, comencem a entendre els mecanismes d’ocultació i la normalització d’aquests mecanismes.
Si assumim que és una opció política, entenem aquest relat com un compromís per denunciar la posició de desigualtat i subordinació de les dones en relació als homes.
Si generem una altra agenda de temes, posem en el centre temes com la cura, la col·laboració o la sororitat per tal d’explicar altres maneres de viure, allunyades de la narrativa neoliberal.
Si generem narratives de la possibilitat, del canvi, de la solució, podem desconstruir la narrativa hegemònica i fins i tot el discurs hegemònic i generem altres narratives i altres imaginaris narratius.
Si narrem la perifèria, fugim del centre de poder i anem caps els marges, per tant trobem la comunitat.
Si narrem el context, retornem al subjecte i a través del context deixem de veure’l i de narrar-lo com a objecte.
Si som capaços d’entendre que qui narra forma part ja de la recerca i de la narració posterior, visibilitzem el procés de recerca com a part del resultat i som honestos amb les preguntes.
El relat incorpora nous esquemes de cognició i de pensament que qüestionen l’hegemonia narrativa del vencedor, de l’home, del que s’embarca, de l’aventurer, del que està sol, del que paga l’expedició… Per una pregunta i per buscar el mètode!
Assumint els punts a, b, c, d, e, f, g esmentats, la mar deixa de ser narrada des de l’home. Si la mirada i les preguntes són diferents, s’incorporen noves veus, noves perspectives i el mar es pot narrar des de la comunitat, la mar pot ser narrada per una dona. La mar deixa de ser narrada des d’un punt de vista únic!
Què cal? Fer preguntes no hegemòniques i posar en marxa tècniques de recerca que ens ajudin a entendre l’alteritat.
"Never at sea"
El títol de l’entrada fa referència a les 5.500 dones britàniques que es van fer a la mar al llarg de la primera guerra mundial, les anomenades Wrens: ‘Never at sea‘, era el seu lema.
Elles eren les infermeres a bord, les cuineres dels vaixells, les transmissores d’informació a diferents ribes, les pilots de barques… que viatjaven amb els mariners, però que, tot i així, no hi eren.
És en aquest ser-hi, sense que et deixin ser, és un ser-hi assumint que no hi seràs al relat oficial.
Quan vam visitar aquest estiu l’exposició a Portsmouth vam trobar una petitíssima exposició factual: fets i més fets, sense un qüestionament, fins i tot d’aquest lema: ‘Never at sea‘.
L’exposició tenia lloc a l’impresionant Porstmouth Historic Dockyard, i el títol era: ‘Women and the Royal Navy Pioneers to professionals’, una reflexió a l’entorn de la contribució de la dona a l’armada britànica al llarg dels últims 250 anys.
A la mostra es mostraven a les heroïnes anònimes, mostraven wrens sense nom i cognom i no es qüestionava el relat oficial, se’ls integrava en aquest.
Com es mostra la dona a la mar?
En els últims tres anys, existeix la voluntat, sobretot a museus anglosaxons de visibilitzar la dona que es fa a la mar i que es converteix en la pionera, en l’excepció, en l’exòtic, la que s’ha enfrontat al sistema social establert i ha obert una escletxa que l’ha convertida en un símbol.
Alguns exemples són:
– 2015. Regne Unit. National Maritime Museum: ‘Mermaids, Women at sea’: se centra en històries concretes de dones que “van desafiar l’establishment i van marcar la seva empremta en un món dominat pels homes”.
– 2015. Irlanda. National Maritime Museum.‘Women and the sea’: la proposta de treball gira a l’entorn d’un simposi de dos dies en què expertes i testimonis debaten entorn al rol de la dona de mar en diferents camps: la cultura, la història, la indústria i la ciència. La proposta l’organitzen conjuntament el National Maritime Museum i la University College Dublin. Es poden consultar en línia les conferències i, en la majoria dels casos, es comprovarà com la dona que treballa a la mar apareix, de nou, com l’excepció.
Altres mostres s’han fet sobre la presència de la dona en un període històric concret o en un espai geogràfic.
Un exemples:
– 2015-2017. Islàndia. Reykjavik City Museum. ‘Women at sea’: una exposició etnogràfica a l’entorn de dones islandeses que treballen al mar, reflexionant sobre el seu present, passat i futur, posant especial èmfasi en la perspectiva històrica.
– 2017. Regne Unit. National Maritime Museum. ‘Haenyeo: Women of the Sea’: una exposició sobre la vida de les dones bussejadores a Jeju, a Corea del Sud.
Hi ha també un intent de desconstruir els mites i creences a l’entorn de la dona i el mar.
– 2016. Euskadi. Untzi Museoa- Museo Naval Donostia. ‘Las mujeres y el mar’, una exposició entorn al paper de les dones en l’economia marítima, i que denuncia la perspectiva androcèntrica predominant en els estudis marítims.
I, en l’últim cas, s’ha utilitzat la figura d’una dona per a fer una reflexió a l’entorn d’un període històric, sense que la dona, en realitat, tingui a veure amb la mar. El cas més extrem l’exposició ‘Emma Hamilton, seduction and celebrity’, que es podia visitar entre novembre de 2016 i l’abril del 2017 al National Maritime Museum, al Regne Unit.
