Pere de Prada i Arana
L’ORIGEN DE LES DRASSANES REIALS
Amb el nom de Drassanes Reials de Barcelona ens referim a un conjunt d’edificis i estructures que han arribat a nosaltres a través de més de set segles d’història. Tot comença amb el primer recinte original construït a mitjans del segle XIII a la platja de Barcelona, fora muralles i al peu de la muntanya de Montjuïc. Quatre torres i tres panys de muralla tancaven un espai pensat per a la construcció i manteniment de galeres i vaixells de guerra al servei del rei d’Aragó Pere el Gran.
Era un edifici obert al mar, ja que els vaixells entraven i sortien per la façana de mar. A partir d’aquest primer recinte l’edifici va anar creixent, va incorporar potents muralles i baluards i va esdevenir un gran arsenal medieval.
AL S. XVI ES RECONSTRUEIX L’EDIFICI
A principis del segle XVI, quan havia de ser un dels principals instruments de la política exterior de la Corona Hispànica, les Drassanes Reials es trobaven en un moment difícil. La construcció del primer espigó del port havia provocat efectes sobre la costa i part de l’edifici s’havia ensorrat. És per això que la Corona decideix construir un edifici nou i aprofitar només una part de l’antic. La major part del que ara veiem data d’aquesta època. Però no només la Corona en tenia responsabilitat; també el Consell de Cent de Barcelona i la Diputació del General administraven part del conjunt i tenien les seves pròpies flotes de galeres.
LA GRAN FÀBRICA DE GALERES
Fins a mitjans del segle XVIII les Drassanes Reials van ser una gran fàbrica de galeres, una indústria que donava feina directa o indirectament a milers de persones i que representava per a la ciutat i pel país un gran motor econòmic. Però, poc a poc, la galera, com a vaixell militar, va anar perdent valor, i en aquest procés també les Drassanes Reials van anar acollint altres usos no navals, com ara els de caserna, presó, fàbrica de canons, etc., fins que definitivament el 1802 va passar a ser Mestrança i Parc d’Artilleria.
UN EDIFICI PER A USOS MILITARS
A més a més del que podem visitar ara, les Drassanes Reials estaven envoltades de casernes, fortificacions i tallers ara desapareguts. Per contra, per tractar-se d’una instal·lació militar, alguns elements molt valuosos com ara la muralla medieval o el Baluard de Santa Madrona es van salvar de la destrucció. Pel que fa als usos, al llarg del segle XIX i una part del XX van ser militars.
LA CREACIÓ DEL MUSEU MARÍTIM
Les Drassanes Reials van estar a punt de ser enderrocades amb les grans reformes urbanístiques que va patir Barcelona en les primeres dècades del segle XX, però es van poder salvar i l’any 1935 passaven de mans militars a la ciutat. El 20 d’octubre de 1936 s’aprova la disposició que crea el Museu Marítim de Catalunya.
La disposició establia “La necessitat d’instal·lar el Museu Marítim de Catalunya en un lloc avinent per conservar-hi, valorats, els exemplars del Museu de l’Institut Nàutic de la Mediterrània i els nombrosos que, en els moments actuals poden aplegar-s’hi, aconsellen destinar per a Museu Marítim, la part antiga de les Drassanes, indret nobilíssim per l’arquitectura i per la tradició marítima de Catalunya que evoca. L’Ajuntament de Barcelona havia decidit destinar a finalitats culturals l’edifici de les antigues Drassanes, tant bon punt fossin aptes per alguna instal·lació. Ha arribat ara el moment de fer instal·lació definitiva del Museu Marítim de Catalunya”.
Josep Tarradellas, Conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, va signar el següent Decret, amb un article únic: “Les naus situades a la part dreta de l’edifici de les Drassanes, son destinades, d’acord amb l’Ajuntament de Barcelona, a Museu Marítim de Catalunya”. Per primer cop, les Drassanes Reials passaven a ser un equipament cultural, funció que conserva actualment.
MONUMENT HISTÒRIC
Les Drassanes Reials són declarades Monument Històric, amb la protecció de Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1976.
Publicacions sobre les Drassanes Reials
Aquests treballs han estat recerques promogudes pel propi museu, amb la intenció d’aprofundir en el coneixement de la història del conjunt arquitectònic i del seu passat. Us oferim aquestes publicacions perquè pugueu endinsar-vos en aquest magnífic edifici de les Drassanes Reials.
- La Drassana Reial a Barcelona a l'edat mitjana: organització institucional i construcció naval a la corona d'Aragó, d'Albert Estrada i Rius. Col·lecció Estudis número 4, 2004.
- La Generalitat de Catalunya a la Drassana Reial de Barcelona en temps d'Alfons el Magnànim, d'Albert Estrada-Rius. Col·lecció Estudis número 12, 2008.
- Las Reials Drassanes de Barcelona entre 1700 y 1936: astillero, cuartel, parque y maestranza de artillería, Real Fundición de bronce y fuerte, de Francisco Segovia Barrientos. Col·lecció Estudis número 13, 2008.
- Las Reales Atarazanas de Barcelona en la Edad Moderna. La gran fábrica de galeras de la Monarquía Hispánica (siglos XVI-XVIII), de A. Jorge Aguilera López y Alfredo Chamorro Esteban. Museu Marítim de Barcelona, 2022.
Mapa digital de les drassanes reials de barcelona
Mapa digital que superposa tota la cartografia històrica de les Reials Drassanes, així com les plantes de totes les excavacions arqueològiques que s’hi han fet. Aquest mapa recull tota la cartografia de l’edifici, amb les coordenades corregides al Datum actual, en forma de capes de manera que es poden activar i desactivar individualment, en diferents graus de transparència, per veure’n les coincidències i correspondències.
S’hi inclouen mapes històrics com els elaborats per Verboom, Garriga i Roca i Aleman (1709), la planta general de les Drassanes actuals i les intervencions arqueològiques que s’han fet al recinte, així com l’atribució de les estructures al segle en el qual foren construïdes.
