El març 2020 ens vàrem quedar a les portes de celebrar les XXI Jornades de Museus i Educació, que portaven per títol Comunicar les activitats, flexibilitzant estructures. El confinament per a la prevenció de la Covid -19 va obligar a anul·lar l’activitat, prevista pel 24 de març.  I si aquesta jornada es va suspendre, també ho varen fer tots els programes per als diferents públics que un any després encara no hem aconseguit reprendre en la seva totalitat.

Què ha posat sobre la taula la pandèmia

La majoria dels museus hem vist com desapareixia el públic, i encara estem lluny de recuperar-lo. El setembre o fins i tot l’octubre, no teníem clar quan tornarien les escoles i com ho farien, cosa que ens va fer  qüestionar quina hauria de ser la relació entre les nostres institucions i els centes de formació reglada. De quina manera calia transformar-la per tal de continuar donant servei, a través del patrimoni que custodiem.

Aquest període de confinament que vivim, hauria de ser una oportunitat per reflexionar profundament sobre la nostra funció educativa.  Com podem incrementar la nostra significació per transformar la societat des del punt de vista de la cultura i per afavorir l’èxit educatiu d’infants, joves i adults. Com, des d’una institució cultural, podem contribuir, juntament amb els centres de formació reglada, a reparar les fractures que generen les desigualtats socials. Quin ha de ser el paper del patrimoni en l’educació. Com hem d’innovar en els projectes educatius, per ser més significatius.

Estructura de la jornada

Davant la impossibilitat d’organitzar les Jornades de Museus i Educació, que tenen com a un dels principals valors la presencialitat, des del Museu Marítim de Barcelona, amb la col·laboració del Museu de la Vida Rural – Fundació Carulla i de l’Aliança Educació 360, vàrem organitzar una trobada que es va celebrar el 24 de març de 2021 estructurada en dues parts: una taula rodona seguida de  quatre grups de reflexió simultanis el resum dels quals trobareu en un altre post.

Taula rodona Repensar l’educació en temps de pandèmia

La  taula rodona, que es podia seguir pel nostre canal de Youtube, va comptar amb la participació d’Albert Soler Fuentes, coordinador de Roca Umbert i comissionat de Ciutat Educadora de l’Ajuntament de Granollers; Esther Fuertes Fuertes , responsable del programa educatiu destinat a la comunitat escolar del Museu Nacional d’Art de Catalunya; i de Marina Subirats Martori, sociòloga, gestora pública i política catalana que entre molts càrrecs va ocupar el de Regidora d’educació (1999-2006) i va estar coordinada per Mireia Mayolas Créixams, cap de l’Àrea d’Educació i activitats de l’MMB.

Som significatius els museus, encara?

El debat s’obria amb aquesta pregunta i la Marina Subirats responia que en un món cada vegada més virtual com el que la pandèmia ha posat de manifest, els museus tenen una importància cabdal per vincular la gent jove amb la realitat, tant la present com sobretot la passada.

Serem significatius, afegia l’Albert, si som capaços de contribuir a la construcció d’un relat compartit sobre què som, que no deixi a ningú fora, que aposti per lluitar contra les desigualtats creixents, un dels reptes més importants a afrontar.

L’Esther puntualitzava que la pandèmia ha posat en evidència que no som tan significatius com caldria per als centres escolars, com ho prova que durant el confinament  la comunitat docent només girés els ulls cap als museus a la recerca d’espais per utilitzar de la mateixa manera que les aules de l’escola.  Hauria estat bé deixar els espais de les nostres institucions no perquè s’hi reproduís allò que ja passa en els centres de formació reglada, sinó  per generar noves sinèrgies, projectes comuns i innovadors, que vinculin la cultura amb l’educació d’una manera estreta.

Cap a la co-creació de continguts

El segon debat que s’obria era si el model d’activitats per a centres de formació reglada  que estem portant a terme des dels museus és encara vàlid, i de quina manera aprofundim en la co-creació de continguts.  Una de les participants fins i tot  preguntava si els museus s’havien convertit en espais “passing by”.

El model de catàleg d’activitats que la majoria de les institucions culturals oferim, deia l’Albert, continuarà existint però des de fa uns anys s’ha obert pas a projectes més llargs i profunds, com els Magnet els Tandem, els Apadrina… on escola i museu treballen de manera transversal, a partir de la col·laboració i del compartir.

La Marina posava en valor el canvi que en els darrers any s’ha portat a terme als centres escolars, que han passat de seguir el currículum  al treball per projectes, cosa que ha permès incorporar la veu de l’alumnat en l’aprenentatge. 

Cal incorporar la veu de l’alumnat, del professorat i de la societat en general, deia l’Esther, que convidava a pensar conjuntament que ens agradaria que passes en un museu. Allò que ha de passar, s’ha de decidir conjuntament entre el museu i l’escola, la institució i el públic. Per a l’Esther els museus, en tant que centres de memòria i de custòdia del patrimoni, són espais idonis per mantenir converses difícils i reflexionar sobre els aspectes importants per a la societat, aquells temes que recullen els objectius de desenvolupament sostenible.

Han de generar emoció, deia la Marina. Han de ser provocatiu i estimulants, afegia l’Albert. I és important generar sinèrgies perquè escoles, instituts o públic en general comparteixin el coneixement i les experiències, creant xarxes de tota mena a les quals els centres culturals i hem de ser. Cal que els museus siguin veritables nodes de connexió i d’intercanvi. Heus aquí algunes de les claus per ser significatius!