REPENSAR L’EDUCACIÓ ALS MUSEUS EN TEMPS DE PANDÈMIA: GRUPS DE REFLEXIÓ

  • Educació
  • 21.04.2021

Si la primera part de la jornada  Repensar l’educació als museus en temps de pandèmia estava estructurada com una taula rodona que es podia seguir per streaming al canal youtube del Museu, (veure post anterior), la segona ho feia en forma de quatre grups de discussió mitjançant plataforma Zoom.

A cada grup s’hi presentaven diverses experiències, seleccionades per la persona que el va moderar, com a exemple de bones pràctiques sobre el tema en qüestió.

Plans educatius d’entorn

La Gemma Carbó Ribugent, directora del Museu de la Vida Rural – Fundació Carulla, va ser la coordinadora d’aquest grup on es van exposar els projectes següents:

El pla educatiu d’entorn del Museu Arqueològic de Girona, iniciat de manera pionera molt abans de la pandèmia, va ser presentat per la Carme Baqué. El del Museu de la Vida Rural que involucra tota la comunitat amb l’objectiu central de lluitar contra les desigualtats socials i per a la cohesió social va donar-lo a conèixer la Roser Servalls. I al seu torn la Carme  Bergés, directora del Museu de Cervera, va explicar com ha trobat la possibilitat que un museu molt petit, pugui desenvolupar la seva funció educativa a partir de la relació amb la universitat i el CRP.

Gemma Carbó, Roser Servalls, Carme Baqué i Carme Bergés.

La Gemma Carbó exposava els aspectes positius d’aquest tipus de projectes i les dificultats amb les que es troben.

Aspectes positius:

  • Es posa en valor els equips docents implicats en aquestes propostes, integrats per professionals amb una gran motivació i capacitat d’emoció, que va molt més enllà de l’obligació i neix d’una profunda vocació.
  • Permeten relacionar-se amb professionals d’àrees molt diverses, que aporten punts de vista i experiències molt amplis.
  • Fomenten el treball transversal i en xarxa.
  • Fan sortir el museu de la seva centralitat i el reposicionen com un  agent més del pla d’entorn, i permeten aportar a la comunitat una mirada sobre el patrimoni que va d’allò global a allò local.
  • Vinculen de manera més profunda el museu amb els temes que preocupen a la societat.

Dificultats:

  • Volen molta implicació, més enllà dels horaris laborals. Tenint en compte la precarietat dels museus, si han de complir aquesta missió educativa, caldria un major grau de suport per part de les administracions.
  • És difícil donar continuïtat a aquest tipus de projectes que demanen tanta implicació personal.
  • Cal que els museus que vulguin fer aquests tipus de projectes els integrin com a part de la seva missió i dels seus valors, i per tant estiguin disposats a destinar-hi els recursos econòmics, de personal i organitzatius que requereixen.

Patrimoni i educació

El grup sobre patrimoni i educació va ser coordinat per Miquel Sabaté Navarro, educador del Museu de Lleida. El varen acompanyar Antoni Bardavio, del camp d’aprenentatge de la Noguera, Antonio Espinosa director de Vilamuseu i Nayra Llonch, professora de la UdL.

La discussió es va centrar en el paper de la formació dels equips tècnics dels departaments d’educació dels museus, la tasca dels quals té cada vegada més importància i més consideració per part de la societat -més enllà de les escoles-sense que això es tradueixi en una millor dotació tant de personal com de recursos.  Les demandes que la societat fa a aquests departaments, fruit de l’interès creixent envers el patrimoni, es van complicant i requereixen uns equips formats amb un ventall de capacitats cada vegada més ampli: patrimoni, educació, accessibilitat, gènere, ods, etc, capacitats per atendre públics més i més diversos.

També es va parlar de la formació que hauria de donar-se a les universitats per tal que els futurs docents, historiadors i altres professionals sobre les possibilitats educatives del patrimoni. Potser seria interessant que, com en el món anglosaxó, hi hagués un itinerari destinat a qui es vol professionalitzar més en la recerca i una altre per qui prefereix dedicar-se més a la divulgació.

Projectes en el lleure

En aquesta taula, coordinada per la Núria Duño Esteve, coordinadora de l’Aliança Educació 360, es varen presentar el Projecte Educatiu del Museu de l’Empordà, el Passaport d’aprenentatge Edunauta i #RavalEstiuEducatiu. Tots tres es desenvolupen des dels museus i en l’àmbit del lleure i tenen una perspectiva clarament educativa, comunitària i  transformadora.

Del debat generat a partir de la presentació dels projectes en varen sortir tres grans idees:

  1. Els museus com a generadors d’oportunitats educatives en els espais i temps de lleure, com espais d’aprenentatge significatiu, vivencial, d’exploració, de motivació per a la descoberta, i també  d’oportunitat per reforçar els vincles familiar i comunitaris.
  2. Els museus com agents comunitaris i transformadors: el rol de catalitzadors i potenciadors de valor educatiu del territori. El museu com agent educatiu de primer ordre tant de connexió amb les escoles com a potenciador dels espais de lleure i oci familiar. S’han reivindicat els museus amb una clara vocació no només educativa sinó social. És a dir, oberts a la comunitat, a la diversitat  i que contribueixin a la cohesió social del territori.
  3. Els museus com a nodes d’una xarxa d’actors educatius i culturals del territori:

Per dur terme veritables processos de transformació cal fer aliances. I les condicions per fan possibles aquestes aliances són:

  • Crear espais per a la conversa i el diàleg perquè tothom pugui fer les seves aportacions generant un clima de complicitat i confiança
  • Deixar de banda la lògica de la competència per passar al treball compartit
  • L’existència d’una coordinació que possibiliti aquest treball compartit
  • Construir projectes sostenibles. El treball comú permet optimitzar tots els recursos de tot materials, d’espais, de persones i de xarxes de relacions.

Projectes d’innovació

El grup de Projectes d’innovació, que ha coordinat l’Ismael Garcia Granados, cap de la Unitat de programes educatius del Museu Marítim de Barcelona, ha reflexionat sobre com museus i equipaments culturals s’han enfrontat a la pandèmia de COVID-19 per mantenir la relació amb els centres educatius.

Albert Batlles (MCNat), Ismael García (MMB), Carme Comas, Cristina Puig (MMB) i Andrea Granell

El NAT Museu de Ciències Naturals de Barcelona va presentar el paquet d’activitats concebut per si les escoles decidien no visitar-lo el curs 2020/2021: propostes telemàtiques, préstec de materials i fins i tot activitats a realitzar als centres. L’Albert Batlles explicava que si bé finalment els estudiants han visitat el museu més del que s’esperava, aquest treball de reflexió, que han portat a terme amb la col·laboració dels docents, els ha permès generar més projectes amb el barri, augmentar els projectes singulars, i aprofundir les relacions amb el territori.

Carme Comas i Andrea Granell varen explicar el projecte de servei comunitari “Mirar amb les mans. Patrimoni inclusiu al Museu” impulsat des dels museus d’Esplugues i treballat conjuntament amb alumnat de 2n d’ESO de Santa Perpètua de Mogoda, que promovia la creació de reproduccions 3D de l’estela ibèrica del Museu, per tal de desenvolupar una activitat divulgativa sobre aquesta peça arqueològica i tot el context que l’envolta, pensada per a persones amb dèficit visual, diversitat funcional i famílies.   

Des del Museu Marítim de Barcelona, laCristina Puig donava a conèixer el projecte educatiu de seguiment de la regata Vendée Globe, que  ha fomentat el treball entorn la cultura marítima, la mar i els oceans, des dels centres educatius. Des del museu s’anaven coordinant les propostes educatives –reptes setmanals que incorporaven totes les àrees del currículum de manera competencial- i les xerrades virtuals amb navegants de la regata.

Reflexions generals entorn aquests projectes

  • L’impacte inicial de la pandèmia va provocar incertesa, desconcert i la necessitat d’adaptar-se a un escenari inèdit i inimaginable. Per fer-hi front s’han generat projectes innovadors que han explorat nous escenaris, alguns dels quals s’han pogut fer realitat, i d’altres no.
  • La voluntat de mantenir la relació entre museu i escola s’ha consolidat i ha ampliat els escenaris de treball: projectes telemàtics, desplaçaments als centres educatius, projectes de llarga durada, i la tradicional presencialitat als museus, que en molts casos, ha continuat sent l’opció més demanada pels centres, que han demostrat que l’aprofitament de l’entorn educatiu i cultural del centre i l’ús del patrimoni són uns element educadors primordials.
  • Aquesta pandèmia, malgrat tot, ha tingut també alguns aspectes positius: reducció de les ràtios als centres educatius, desenvolupament de les activitats telemàtiques, necessitat de comunicar més estretament entre els equips docents i els equips tècnics dels equipaments culturals…,  la manera d’enfrontar-se a aquesta nova situació, i els nous recursos que s’han generat, poden ser una bona manera d’aprofitar allò de bo que ha tingut aquesta pandèmia.
  • segueix-nos

  • web mmb

  • subscriu-te!

    al butlletí