‘Ulisses era una dona´ recull les històries de les dones de mar i suposa una reflexió a l’entorn de les discriminacions masclistes.

Per explicar-vos d’on surt ‘Ulisses era una dona’ ens hem de remuntar a l’any 2017.

Fa tres anys el Museu Marítim de Barcelona ens va proposar, a la Catalina Gayà Morlà i a la Laia Seró Moreno, un repte: canviar el relat del museu i incloure-hi les dones com a pas previ a la construcció col·lectiva d’una societat més igualitària.

El projecte Dona’m la mar

Dona’m la mar, un joc de paraules que va sorgir una tarda buscant un hashtag per al compte de Twitter que vam crear per a l’ocasió, s’ha convertit en un projecte de recerca de comunicació participativa. L’objectiu de la recerca era triple: visibilitzar les dones de mar, reflexionar per què elles no apareixen al relat del museu i reorientar la narrativa del museu.

Es tractava d’intentar entendre el camp marítim amb una mirada lila. Les preguntes de recerca que ens han mogut durant aquests tres anys són les següents:

• Quins principals reptes enfronta (o ha enfrontat) la dona de mar?
• Com podem visibilitzar aquests reptes?
• Què es mostra i què s’oculta en les narratives de la mar?
• Com es pot revertir la situació?
• Com es pot reorientar la narrativa del museu incorporant les seves veus?
• Com podem aportar elements per desenvolupar les polítiques d’igualtat del museu?

Per això vam convidar dones que viuen de la mar al segle XXI a l’estómac del museu i ens han explicat una mar invisibilitzada; elles mateixes començaven a veure que el relat museístic que explicava el seu món no les representava. Amb aquest treball de camp, vam elaborar un document de conclusions. Després vindrien molts més “fillets”, com ‘Ulisses era una dona’.

Aquí algunes de les conclusions de la recerca a les quals vam arribar gràcies al plantejament que vam fer del procés de recerca com un procés de comunicació participativa:

• La presència de la dona embarcada és minoritària i és percebuda com una excepció.
• El camp marítim exclou la dona. És un camp ferotge: un espai vetat a la dona durant molts anys i que es configura i premia atributs reservats socialment a l’home (el viatge, el risc, l’exotisme…).
• Les dones es troben obstacles al llarg de la seva carrera. Primer: família, les escoles, l’entrada al camp.
• Les dones es troben obstacles al llarg de la seva carrera. Segon: temes de cura, maternitat i conciliació.
• Les dones coincideixen que quan entren al camp són rebudes amb: sorpresa, discriminació, rituals de pas, rebuig…
• Per romandre al camp experimenten actituds paternalistes i menysteniment, han de sobreexplicar la seva feina, fan sobreesforços per demostrar que són capaces, oculten el dolor…
• Què incorpora la dona al camp? Un model de cura, un model que té a veure amb la negociació, la comunicació, l’empatia, el sentit de l’humor, el detallisme, el carinyo, capacitat de gestió diferent.

L’MMB aposta per incorporar una mirada lila i actualitzar els relats

Els mesos següent, el museu va fer una aposta radical i revolucionària: fins i tot en paral·lel a la redacció de les conclusions va començar a reescriure el seu relat. Entre d’altres, va organitzar una crida a internet on demanava que les dones que treballessin a la mar enviessin imatges d’elles treballant –a l’arxiu no hi havia fotos de dones treballant!–, es va plantejar també una relectura de l’exposició Set Vaixells, Set històries amb perspectiva de gènere a través de l’elaboració d’uns fulls de sala que permeten un diàleg entre la mostra original i una mirada que inclou la veu de les dones, del present però també del passat.

També va impulsar una revisió de les guies pedagògiques de les activitats del museu en clau de gènere i, finalment, va promoure ‘Ulisses era una dona’. Una nova aposta radical que, ja no només qüestionava el relat hegemònic que han fet fins ara els museus de la mar, sinó que també apostava per un format més proper, més didàctic i que ens permetia ser autores: el del periodisme literari.

Un llibre de literatura de no ficció

‘Ulisses era una dona. Capitanes, observadores, pescadores, oceanògrafes, patrones i tantes altres dones. Un relat no oficial de la mar’, de Catalina Gayà Morlà i Laia Seró Moreno, és una història no oficial dels oceans sobre les lluites quotidianes de dones de mar, segurament l’espai més patriarcal i desconegut.

Amb ‘Ulisses era una dona’, el relat que ens han explicat dels oceans muta: ja no és dels vencedors. Hi ha violències, els cossos, fortaleses, sororitats, l’humor, maternitats… Una mar tan real que dol, però també és meravellosa.

‘Ulisses era una dona’, com dèiem, està escrit amb un llenguatge literari: la no ficció rescatada per editorials com Libros del K.O, Raig Verd o Consonni i tantes altres apostes valentes per la no ficció.

Llegeix aqu´í les primeres pàgines

Un taller per a instituts

Al setembre de 2021, serà també un taller per a instituts. Perquè el llibre no és només una proposta per a les llibreries, és un text per a guixar, treballar a classe, despertar vocacions de mar (i de terra).

Per què la mar ha estat prohibida a les dones? Com és la dona que es fa a la mar avui? Quines violències viu? Què la meravella? Qui són Mary Kingsley i Xing Shi? Preguntes que respon ‘Ulisses era una dona’.

Abans d’acabar, deixeu-nos presentar-vos només dues de les protagonistes d’‘Ulisses era una dona’. La primera és la Maribel Cera, que una nit (moguda) ens va dur a pescar llagostins a Sant Carles: el seu pare li ha costat entendre que ella volgués fer el que ell (i l’avi) han fet tota la vida.

La segona és Joana Vicente de Bobes que, al capítol 7, explica a una classe com va ser la seva primera expedició a l’Antàrtida, com a bussejadora i científica. Blocs de gel, foques i la vida sota aquestes aigües. Adolescents canviant la mirada en 3, 2, 1…  Bye, bye capità Ahad!

Al llibre, ja ho veureu, també hem visitat capitanes de la marina mercant, observadores de pesca que s’embarquen mesos a alta mar envoltades d’homes, propietàries de xàrters, tripulants en missions humanitàries de la Mediterrània… Fins a una cinquantena de dones que aquests últims tres anys han passat pel Museu Marítim de Barcelona, ens han explicat les discriminacions que pateixen per ser part de la mar, també les estratègies que posen en marxa, què vol dir ser dones i voler ser marítimes… I sobretot que la mar és tan meravellosa!

Esperem que us agradi. Acabem amb onze accions que impliquen un canvi de mirada i que, agraïdes estem, els diferents departaments del Museu Marítim de Barcelona han anat integrant aquests últims mesos:

Onze accions per a un canvi de mirada

1. Escoltar les dones
2. Mostrar el rol i les aportacions de les dones al camp
3. Ser dona i marinera, una possibilitat
4. Els referents generen vocacions
5. Exposar els obstacles que els posa el camp
6. Com se’n surten
7. La cura al centre dona la volta al relat oficial
8. Convertir l’èpica en descoberta
9. Sense oblidar el context
10. Una mirada humana, embarcada i a terra
11. Una suma de l’excepció i la normalitat