L’exposició El desig és tan fluid com lar mar proposa una mirada a les relacions eròtiques, sexuals i sentimentals que s’han donat a bord durant segles.

Un dels temes més silenciats de la història de la navegació ha estat la sexualitat dels homes que  passaven dies, mesos i fins i tot anys embarcats en espais molt reduïts, on la intimitat era gairebé inexistent. L’exposició El desig és tan fluid com lar mar, comisariada pel professor d’Història de l’Art de la UB Victor Ramírez Tur, vol fer una mirada a les relacions eròtiques, sexuals i sentimentals que s’han donat a bord durant segles.

Per solucionar la manca d’imatges sobre aquest fet s’ha comptat amb la dissenyadora gràfica i il·lustradora Ariadna Veas que ha realitzat les il·lustracions de diversos àmbits.  Les seves il·lustracions es poden trobar a publicacions per estudis com Putos Modernos o pels grups de música Pinpilinpussies i Pantocrator. El disseny museogràfic ha anat a càrrec de l’Eva Rafecas, dissenyadora gràfica del Departament de Comunicació del Museu Marítim de Barcelona.

La mostra, que podrà veure’s a la Sala del Mirador del Museu Marítim de Barcelona el 29 de juny al 14 de novembre, és un pas més en la voluntat de canviar la narrativa de la institució i fer-la més inclusiva des del punt de vista del gènere i de la diversitat sexual.

El pecat nefand a bord: context, sexualitat i domini i plaers consentits i compartits

L’exposició té dues parts ben definides. La primera està centrada a explicar com s’han establert les relacions homoeròtiques  -tan condemnades, perseguides i castigades en l’espai judeocristià- a bord de les embarcacions.  Les actes judicials de l’Arxiu General d’Indies recullen, sobretot, experiències d’abús de poder i d’assetjament sexual, generalment contra les baules més dèbils de la tripulació: els patges que embarcaven a l’edat de 8 o 9 anys, molts per escapar de la misèria, i els grumets, que hi arribaven a l’edat de 15 o 16 anys.

Però la documentació també descriu múltiples experiències plaents i consentides, sovint entre tripulants del mateix estatus, fet que no només afavoria el contacte i la camaraderia, sinó que permetia desvincular-se de les dominacions resultants de l’estratificació jeràrquica de càrrecs.

Un cas paradigmàtic és el matelotage, una jurisprudència del segle XVI i XVII que tenien els pirates de l’illa de la Tortuga destinada a garantir l’herència en cas de mort d’un dels signants i  que sovint ha estat interpretada com una institució matrimonial, per la qual cosa eren acusats de sodomia i depravació.

La construcció del mariner homosexual a través de la hipermasculinitat

La segona part de l’exposició aborda la construcció de la imatge del mariner homosexual durant el segle XX  per part de diversos autors com Genet^[1], Fassbinder, Britten o Anger, a la que hi vinculen els estereotips d’aquella hipermasculinitat que tradicionalment s’assumia com a exclusiva de l’heterosexualitat, l’ubiquen en zones portuàries i posen èmfasis en la seva perillositat criminal.

Els mariners homosexuals de Tom of Finland^[2] segueixen exagerant els valors tradicionals del mascle, i són dibuixats amb musculatura hipertrofiada i els paquets que amaguen membres voluminosos. Tot i que el desig de desvincular-se dels “valors femenins” implicava un alt grau de misogínia, el seu treball va permetre que molts homosexuals de les dècades dels setanta i vuitanta se sentissin més tranquils a l’espai públic i més segurs a l’hora d’identificar-se i acostar-se a altres iguals.

Relaxant el mariner hipermascle

Aquesta imatge es va relaxant gràcies, entre altres, a la parella artística Pierre et Gilles^[3] que fixen un nou imaginari mariner camp i profundament kitsch, sense la por d’integrar la ploma, la fantasia rosa,  o la delicadesa. Jean Paul Gaultier^[4] la normalitza fins al punt de protagonitzar campanyes publicitàries massives.

Malauradament, el camí gradual cap a la visibilització i cap a una certa normalització dels imaginaris homosexuals no s’ha vist traduït en unes condicions més favorables per als professionals LGTBIQ vinculats al món marítim.

Activitats al voltant de l’exposició

Visites comentades per part del comissari

Dates: Dijous 30 de setembre a les 17h, dijous 14 d’octubre a les 17h i dimecres 10 de novembre a les 17h

Taula rodona El desig tan fluid com la mar.  L’imaginari del mariner homosexual. Amb Xavier Theros i Manuel Delgado. Modera Victor Ramírez.

Data: 10 de novembre a les 18h.

Ruta pels locals d’esbarjo dels mariners homosexuals de la Sisena Flota Americana per la part baixa de la Rambla, plaça Reial i Escudellers.

 A càrrec del periodista i cronista de Barcelona Xavier Theros. 

Dates: Dissabtes 23 d’octubre i 6 de novembre a les 19.30h.

---

[1] Jean Genet va escriure Querelle de Brest, l’any 1947, que va ser portada al cinema per Rainer Werner Fassbinder l’any 1982.

[2] Tom of Finland és el pseudònim darrere del qual s’amaga el creador finlandès Touko Valio Laaksonen, artista gràfic caracteritzat per la representació hiperbòlica d’homosexuals vinculats a professions tradicionalment masculines: l’exèrcit, la construcció i, amb un èmfasi especial, la figura del mariner. 

[3] La parella artística Pierre et Gilles va començar a treballar, des de finals de la dècada dels setanta, a partir de la tècnica de la fotografia pintada. Entre les seves temàtiques hi apareix la figura del mariner, tractada ara amb un major romanticisme i un orgullós amanerament.