La vela llatina i la vela terça, al número 7 de la Revista Argo

  • El museu
  • 03.12.2021

El Museu Marítim de Barcelona edita un nou Argo, amb una monografia central dedicada al retorn de la navegació en vela llatina i vela terça. L’art de navegar en vela llatina i vela terça s’està recuperant en bona part de la Mediterrània, després que el motor i altres formes de navegació a vela van anar substituint fins a gairebé fer-lo desaparèixer. En aquest dossier repassem la història i algunes curiositats i, sobre tot, expliquem la preparació de la candidatura de l’art de la navegació en vela llatina i vela
al terç per ser declarat Patrimoni Immaterial de la Unesco, una candidatura transversal que implica diversos països.

Destaquem també l’entrevista a Albert Bargués, navegant oceànic. Ha participat en travessies de gran prestigi internacional, com la Volta al Món Whitbread a bord del Fortuna Lights (1985) i dues travesses de l’Atlàntic en solitari, (Minitransat 1987 i 1999). La seva intensa vida dedicada al mar li van fer mereixedor del premi Millor Navegant Espanyol el 1999.

Ja podeu adquirir aquest nou número de la revista ARGO, juny de 2021, editada pel Museu Marítim de Barcelona i dedicada a la divulgació de la cultura i el patrimoni marítims. També podeu subscriure-us a la revista i rebre-la directament a casa vostra.
SUBSCRIU-T’HI
ON COMPRAR-LA?

Us fem un resum dels continguts que trobareu a aquest nou número, que dedica la seva portada i el dossier central a la vela llatina i a la candidatura per ser declarada Patrimoni Immaterial de la Unesco.

ARGOS

La recuperació del Besitos, un llaüt catalogat a Menorca. Si passegeu pel port de Ciutadella, trobareu la Caseta de Comandància, i amarrat a la seva riba, el Besitos i la seva barca bessona, la Maria Glòria, ambdues recuperades per l’associació Amics de la Mar de Menorca. Text: Amics de la Mar de Menorca.

ULL DE BOU

A la recerca d’El Dorado. El Senegal: un país espoliat, una joventut expulsada. A la costa senegalesa, els caiucs de pesca artesanal que durant segles han estat un dels grans motors de l’economia del país tornen cada dia més buits. El peix se l’enduen els grans vaixells dels països industrialitzats, que espolien a mansalva el fons marí de la costa de l’Àfrica occidental, a la qual, a banda del peix, també roben l’esperança i el futur. Entrevista a Josep Maria Porta, videoperiodista de TV3, “Els expatriats no expliquen la veritat de la seva situació a Europa”. Text: Arantza Diez.

GARBÍ

La vela catalana a Tòquio 2021. Esperit olímpic, valors de mar. La vela catalana té un somni: navegar en aigües de la ciutat japonesa d’Enoshima i fer podi als Jocs Olímpics de Tòquio. El rumb és clar: seguir l’estela de la determinació i de l’esforç que van deixar, en el seu dia, els seus predecessors i amb la qual van guanyar-se el respecte i el cor de tot el món. Text de la Federació Catalana de Vela.

AS DE GUIA

EL RETORN DE LA NAVEGACIÓ EN VELA LLATINA I VELA TERÇA
La vela llatina, una vela mil·lenària. Els orígens de la vela llatina són desconeguts. Hi ha certs dubtes sobre si els seus orígens es localitzen al Mediterrani o a l’oceà Índic, a la Polinèsia. Text de Vicente Garcia-Delgado.
L’art de navegar en vela llatina i vela terça. Patrimoni Immaterial de la Unesco. Participant en trobades de vela llatina podem imaginar quin era el paisatge del litoral mediterrani fa tot just un segle, i veient les persones que fan reviure amb passió les embarcacions, tenim la convicció que cal preservar el coneixement d’aquest art de navegar. Text: Elvira Mata i Enrich.
Entrevista a Pere Alemany, president de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial. “No hi ha res més sostenible que les formes antigues de navegació”. Entrevista de Silvia Dahl i Jordi Garriga.
Una llarga tradició. Un testimoni des d’Itàlia. Durant més de 13 segles, la vela llatina ha format part de la vida dels pobles de la Mediterrània. Es considera un element important de continuïtat cultural, una línia ininterrompuda que, resseguint la història dels nostres mars, ha arribat fins avui després de superar nombrosos esculls. Text de Giovanni Panella.

RUMB AL PASSAT

La batalla de Lepant i Catalunya. Fàbrica de galeres, embarcats particulars i exaltació religiosa. El 7 d’octubre de 1571 es va disputar a les aigües del golf de Lepant la batalla naval més important del segle que va enfrontar la Santa Lliga i l’imperi turc. Text de Victor J. Jurado Riba.

ELS TRESORS DEL MUSEU

La restauració d’un llibre del fons del Gremi de Bastaixos. El relat del procés de restauració a l’MMB d’un fons que desperta l’interès dels historiadors, el del Gremi de Bastaixos, Macips de Ribera i carreters de Mar de Barcelona. En aquest article s’explica el procés de recuperació del llibre datat entre els anys 1770 i 1776 , i que recull la informació sobre un pleit entre el Gremi de Bastaixos i el Gremi de Traginers de Mar. Text de Cristina Latorre Madriles.

ENTREVISTA

Albert Bargués. Navegant oceànic. Albert Bargués és un gran navegant, però també és una personalitat inquieta i emprenedora, apassionada de la vida i polièdrica quant a interessos i objectius. “Estar sol, lluny de terra i sense comunicacions, és una experiència única”. Text de Jordi Garriga.

MAR ENLLÀ

Els millors vaixells britànics. El complex museístic de Chatham té unes de les drassanes del món militar més completes, reflex del temps en què la Marina Reial anglesa dominava els oceans. De velers a grans vaixells metàl·lics. Text de Núria Martínez Ribot.

LLOPS DE MAR

Camil Busquets. Fanàtic dels vaixells. Des de ben jove es va sentir atret pels vaixells i durant dècades els va fotografiar al port de Barcelona. Autor de desenes de llibres i articles, va esdevenir un gran especialista en marina militar i un referent de la cultura marítima al país. Text de Víctor Farradellas.

LLEVEM L’ÀNCORA

Pescadors de muntanya. Les rutes pirinenques de la truita. Xarxes fetes per pescadors de mar, en pobles de costa catalans, varen fer també un gran servei terra endins. Als estanys pirinencs, aquells filats s’enfonsen esperant l’aterratge de les truites, el peix fresc de muntanya. Un llarg camí i unes nits molt curtes. Text de Carme Escales.

LA XARXA

Museu Marítim de Mallorca. El Consorci Museu Marítim de Mallorca té dues seus. Una primera, en funcionament i oberta al públic al Museu de la Mar del port de Sóller. La segona es troba al Centre Cultural de Ses Voltes, a Palma. Text: Albert Forés Gómez.
El Museu de Mataró i el mar. És una institució dedicada a recollir, conservar, difondre, investigar i promoure el patrimoni natural, històric i cultural del municipi i el seu territori d’influència. Text: Museu de Mataró.

ROSA DELS VENTS. NOTÍCIES I AGENDA D’ACTIVITATS

DEL MAR A LA TAULA

Bròtola en adob. La recepta del Norai, la cafeteria-restaurant del Museu Marítim de Barcelona.

Més informació: subscripcions@ad-lante.com o telèfon 902 090 869.

  • segueix-nos

  • web mmb

  • subscriu-te!

    al butlletí