El Museu Marítim de Barcelona edita un nou Argo. Conté una monografia central dedicada a la pirateria. Quan pensem en la pirateria, ràpidament ens venen al cap imatges del passat, d’intrèpids navegants que dibuixem a la nostra imaginació i assimilem com a mites gairebé romàntics de segles pretèrits. La realitat, però, era molt diferent, i ho és encara. La pirateria, a més de ser il·lícita, era i és perillosa i cruel. En aquest dossier coneixerem la seva història a Catalunya, ens aproparem al cas de la Vila Joiosa i, finalment, obtindrem  un retrat dels perills de la pirateria actual.

Destaquem  també la tasca de recuperació d’embarcacions de vela llatina que es realitza en les terres valencianes, concretament, gràcies a l’impuls de la Federació Cultural i Esportiva Valenciana de Vela Llatina.

Ja podeu adquirir el número 8 de la revista ARGO, hivern de 2021, editada pel Museu Marítim de Barcelona i dedicada a la divulgació de la cultura i el patrimoni marítims. També podeu subscriure-us a la revista i rebre-la directament a casa vostra.

Resum de continguts

Us fem un resum dels continguts que trobareu a aquest nou número, que dedica la seva portada i el dossier central a la pirateria a Catalunya i la seva pervivència en alguns indrets del Planeta.

ARGOS

Un tresor heretat. La barca gambera a l’Albufera. La pesca de la gamba va ser un recurs important per als pescadors riberencs de l ’Albufera de València i va donar lloc a l’aparició d’un tipus d’embarcació denominada gambera. Text: Federació Cultural i Esportiva Valenciana de Vela Llatina.

ULL DE BOU

El mar es queda sense nacres. Continua sense fre el paràsit que mata aquests bivalves. Els científics no cessen en els intents de frenar l’avenç d’una malaltia que, allà on arriba, destrueix la pràctica totalitat de les poblacions d’aquesta espècie endèmica del Mediterrani i clau per a la biodiversitat i la qualitat de les aigües. El delta de l’Ebre és un dels pocs indrets on encara se’n poden trobar. Entrevista a Patricia Prado, investigadora de l’IRTA. “Si es morissin les nacres del Delta, es perdria una gran biodiversitat”. Text: Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

GARBÍ

Tècnics de la vela catalana. Els impulsors de l’ensenyament de la vela. Si hi ha una cosa del tot imprescindible més enllà d’unes bones condicions climatològiques per aprendre a navegar, és la figura del tècnic. Ell és el veritable impulsor del nostre esport gràcies a la passió amb la qual transmet l’experiència i els coneixements que té de la navegació i la cultura de mar. Text de la Federació Catalana de Vela.

AS DE GUIA. LA PIRATERIA, MITE DEL PASSAT, PERILL DEL PRESENT

La pirateria a Catalunya. Entre el mite i la realitat.  Milers de catalans i catalanes van experimentar sofriments espantosos a mans d’aquells terroristes. Què fa que la infàmia i el crim acabin transmutats en matèria lúdica? Text de Sylvia Lagarda-Mata.

Música, pólvora i desembarc. Revivim el nostre passat corsari.  Les festes de moros i cristians de la Vila Joiosa tenen la peculiaritat de rememorar el passat corsari de la població, que va viure assetjada pels pirates barbarescos durant segles. De fet, l’acte principal i pel qual varen ser declarades Festes d’Interès Turístic Internacional és el Desembarc, la representació d’una batalla naval a la platja de la Vila per part de les tropes mores i el conseqüent desembarcament i presa del castell de la ciutat. Text: Carmina Bonmatí Lledó,  Albert Alcaraz i Santonja i Antonio Espinosa Ruiz.

Entrevista a Tomás Dolarea Fernández, capità de l’armada Espanyola. “Les condicions que van propiciar el naixement de la pirateria segueixen existint”. Entrevista de Silvia Dahl .

La pirateria marítima moderna. Una maledicció per als marins. Actualment els marins estan potencialment exposats a una gran varietat d’amenaces. Ja s’han produït mig centenar de segrestos al golf de Guinea durant el primer semestre d’aquest any. Text de Israel Rius Teixidó.

RUMB AL PASSAT

El port d’entreguerres. Barcelona, entre el pistolerisme i la guerra civil. Acabada la Primera Guerra Mundial, el port va ser el principal motor econòmic d’una Barcelona en construcció, que es volia cosmopolita i moderna. Pels molls entraven nous estils de vida que canviarien per sempre la fesomia de la ciutat. Text de Xavier Theros.

ELS TRESORS DEL MUSEU

La restauració de l’Ernesto Anastasio. La importància dels estudis previs en la restauració. Abans d’iniciar el procés de restauració d’un model de vaixell, sempre cal identificar els motius de les alteracions dels materials constitutius. La degradació d’un bé patrimonial pot respondre a diferents raons i pot ser de naturalesa molt diversa, ja sigui per motius intrínsecs o externs. Per Carmen Vázquez López.

ENTREVISTA

Ángeles de la Riva. La primera dona capità de la marina mercant de Catalunya.

Ángeles de la Riva es va matricular a l’Escola de Nàutica de Barcelona l’any 1982, quan només feia un parell d’anys que s’havia autoritzat les dones a inscriure’s a les escoles superiors de la marina civil a l’Estat espanyol. “La meva primera navegació va ser de mar de gran altura. Una autèntica aventura!” Text de Jordi Garriga.

MAR ENLLÀ

El Laboratori Aragó, únic per als amants del fons marí. Situat a dues hores i mitja de Barcelona, l’Observatori Oceanogràfic de Banyuls de la Marenda té una de les biblioteques més importants de França pel fons d’oceanografia i biologia marina que acull. Fundat l’any 1882, fa una recerca referent i multidisciplinària de gran importància.  Text de Núria Martínez Ribot.

LLOPS DE MAR

José María Martínez-Hidalgo. Altaveu de la cultura marítima. Gran erudit de la història marítima, Martínez-Hidalgo va saber navegar entre vaivens polítics i va convertir un petit museu ubicat a les Drassanes de Barcelona en la principal institució de cultura marítima de Catalunya. A més d’impulsar la construcció de la reproducció de la Galera Reial, va dedicar-se a divulgar tota mena de coneixements relacionats amb el mar. Text de Víctor Farradellas.

LLEVEM L’ÀNCORA

Del bosc al mar. La ruta dels raiers al Pallars Sobirà i Pallars Jussà.  Fins al primer terç del segle xx, la fusta dels boscos de l’Alt Àneu i la Vall Ferrera es transportava pel riu Noguera Pallaresa. Es feia amb rais conduïts per raiers fins a les serradores i als punts de mercadeig d’aquesta matèria natural amb la qual, entre moltes altres manufactures, es construeixen vaixells. La Unesco estudia ara la candidatura dels raiers com a Patrimoni de la Humanitat. Text de Carme Escales.

LA XARXA

Museu Municipal de Nàutica del Masnou. La visita a aquest museu permet descobrir la història local del municipi i de la costa catalana a partir d’objectes que mostren l’empremta de la navegació i el comerç marítim en l’evolució del poble. Text: Museu Municipal de Nàutica del Masnou.

Canvi de rumb. La Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana busca un nou horitzó. Argo és un espai natural perquè la Xarxa presenti els seus projectes i, sobretot, els seus punts de vista. Text: Enric Garcia Domingo.

ROSA DELS VENTS. NOTÍCIES I AGENDA D’ACTIVITATS

DEL MAR A LA TAULA. Parmentier de carbassa, xiitake i ou escumat.  La recepta del Norai, la cafeteria-restaurant del Museu Marítim de Barcelona.