Des de fa uns anys, un grup de Voluntaris interessats en el tema marítim en general, dediquem un parell d’hores al matí, de cada dimarts, per ampliar informació o corregir dades de l’Arxiu fotogràfic, sota la supervisió de Silvia Dahl.

Els temes a tocar, són tan diversos com les centenars de fotos del museu. Bàsicament, cal mirar una a una, i donar-li el vistiplau, si la descripció és correcta. Però si hi ha errors a la datació, classe o tipus de vaixell, nom del vaixell, port, etc., és quan intervé el grup, en què per sort, hi ha experts en els diversos camps.

És molt freqüent, trobar-nos amb fotografies de Creuers classificades com a Cuirassats, quan la diferència és evident. Altres vegades s’identifica el nom, el port, les dates, etc., o fins i tot pels vaixells que hi ha a prop. Per exemple, si veiem un Cuirassat i pel seu estribord (o babord) el casc d’un altre i un Creuer, tots engalanats, és clar que es tracta de l’estada a Barcelona dels vaixells de la Marina de Guerra amb motiu de l’Exposició de 1929. En altres ocasions, si hi ha dos o tres vaixells iguals, pel “xunxo o  xunxos blancs” pintats a la xemeneia, després del pont, se sap quin és. També, les dates, doncs moltes vegades a l’Hemeroteca de La Vanguardia, es dóna la notícia de l’estada de “x” vaixell, però en diverses èpoques de l’any. Si coincideix que la dotació va uniformada de blanc, “Bingo!”, doncs està clar que ha de ser la data dels mesos d’estiu, no d’hivern que van vestits de blau marí.

Amb la marina mercant o de passatge, per exemple, passa el mateix. S’identifica un vaixell per l’anagrama de la companyia naviliera a la xemeneia, i dins d’ella, el nom, ja que sempre hi ha algunes diferències entre vaixells molt semblants. Per exemple, els experts de la Cia. Trasmediterránea o la Trasatlántica, saben que és tal o qual per la disposició d’una finestra o bots a la coberta. Altres vegades es pot afinar el vaixell entre les dues Guerres Mundials, si al casc hi ha pintada la bandera d’Espanya, com a País Neutral.

En fi, una feina interessant, que moltes vegades ens recompensa el temps invertit quan “posem nom i cognoms” a qualsevol fotografia del museu, que abans estava al “llimb”. Això sí, cal reconèixer que moltes vegades ens quedem amb les ganes, doncs és impossible saber de què es tracta.

Els Voluntaris dels Dimarts