El el 28 de juny, dia de l’Orgull LGTBIQ, el Museu Marítim de Barcelona obre un petit espai expositiu que porta per títol Sirenes en trànsit.

Del 28 de juny al 30 de setembre es podrà visitar la mostra comissariada per Sacha Coward, historiador de l’art i col·laborador habitual dels Royal Museums of Greenwich a qui se li va fer l’encàrrec per tot el treball que ha portat a terme amb col·lectius de joves LGTBIQ+ entorn les sirenes per al National Maritime Museum. El disseny ha anat a càrrec de Carme García, de Marketing Cultural.

Us recomanem visionar aquest vídeo on Coward explica de manera molt amena perquè les sirenes són una icona LGTBIQ.

La proposta s’inclou dins el la programació de L’orgullosa, coordinada pel Centre LGTBI de Barcelona, juntament amb la de set altres museus de la Ciutat.

El mite de les sirenes

El mite de les sirenes ve de molt antic, és present en l’imaginari de bona part de les cultures del planeta i la seva simbologia divergeix segons l’època i l’espai geogràfic.

Les sirenes són éssers que es troben enmig de diverses corporalitats: mig dona mig ocell i posteriorment  mig peix, amb doble cua o amb una de sola i amb capacitat per canviar de forma.

Si algunes llegendes les han relacionat amb la mort, d’altres les presenten molt vinculades al món de la fantasia infantil. I per a la gent de mar han personificat des de les frustracions sexuals dels mariners, fins als perills de l’oceà i l'”alteritat” de territoris inexplorats. I és que de fet representen històries ben diferents segons el context.

Sirenes fluïdes

Però, per què són una icona tan important per a la comunitat LGTBIQ+?

Coward explica que des de l’antiguitat hi ha moltes històries de sirenes que estan relacionades amb la fluïdesa sexual i de gènere.

Tenim el cas de la deessa siriana Atargatis  –que se sol representar amb cua de peix- i les seves sacerdotesses, que tot i néixer amb atributs sexuals masculins van adoptar el gènere femení. O la de la poetessa grega Safo, famosa per celebrar l’amor entre dones a través de la seva obra, a qui es confon sovint amb una sirena.  

I si anem cap a l’actualitat, una de les històries sobre sirenes més conegudes és La Sireneta, de Hans Christian Andersen (1837), que segons sembla va ser escrita per a expressar el sentiment d’angoixa que patia l’autor en veure com el seu amic, del qual n’estava enamorat, es casava amb una dona.

A la pel·lícula que va fer Disney anys després (1989), també hi ha diversos elements que ens remeten a la comunitat LGTBIQ, com és el cas del dibuix de la bruixa Úrsula, inspirat en la famosa drag queen Divine.

També el de la cançó Part of your world composada per Howard Ashman, declarat homosexual, que tracta de l’anhel i la solitud. A internet hi ha diversos articles que parlen de perquè La Sireneta es pot interpretar des d’una perspectiva LGTBIQ, dels quals en destaquem el de Victor Mópez a Los Replicantes.

Un dels poders de les sirenes més atractius per a la comunitat LGTBIQ+ és la seva capacitat de transformació per obtenir un cos diferent, el més evident el de canviar la cua per dues cames.

És per això que moltes persones de la comunitat transgènere i no binària s’hi senten tan vinculades. I d’aquí que a les desfilades de l’Orgull, hi hagi tantes persones que se’n disfressen.

Al Regne Unit la principal xarxa de joves transsexuals es diu Mermaids –Sirenes-, i a les Filipines el mot sirena és tant un insult com un terme reivindicat per algunes persones queers i transsexuals.

L’exposició a l’MMB

L’exposició Sirenes en trànsit recull tota aquesta mirada que en fa Sacha Coward. A més dels sis plafons informatius, hi ha un espai amb llibres infantils que utilitzen aquests éssers per introduir els infants en temes de llibertat de gènere i corporal: Cua de Sirena, d’Alba Barbé i Sara Carro, Sirenas, de Jessica Love, La Sireneta de Hans Christian Andersen i Nen and de lonely fisherman d’Ian Eagleton i James Mayhew.

També hi ha una proposta per descobrir tant les sirenes que hi ha dins el Museu Marítim, i a tota  ciutat de Barcelona: Sirenes de Barcelona.

Amb aquesta exposició, que segueix els passos d’El desig és tan fluid com la mar, l’MMB continua treballant per ampliar les narratives des del punt de vista sexual i de gènere, que és un dels nostres objectius estratègics.