Digitalització, condicionament i retoc digital d’un negatiu trencat

Foto de mar

29.12.2022

Les plaques de vidre són fràgils i les hem de tractar amb una cura especial. A vegades es trenquen i llavors cal intervenir. Et presentem una placa que acabem de condicionar.

Descripció de l’objecte

Negatiu de vidre de gelatina i plata trencat heterogèniament en 6 parts. La imatge mostra un model de xabec mallorquí (NI MMB 33), situat a sobre d’una taula de fusta. L’objecte es troba emmagatzemat originalment dins d’un sobre de glassine que inclou un fragment de cartolina. A la solapa del sobre hi apareix una inscripció amb el número 62 feta a mà amb un retolador gruixut d’un to verdós.

Disposició del negatiu trencat a dins del material de guarda original

Degradacions identificades

L’objecte fotogràfic es troba trencat com a mínim en 6 parts i li falta un fragment desaparegut de mida inferior a 1 x 1 centímetre. L’emulsió presenta mirall de plata, embrutiment superficial al suport pel revers, al perímetre i a l’emulsió, i un dels fragments està fracturat en estat fràgil. Es detecta una lleugera pèrdua d’emulsió propera a les zones trencades.

Fragment del negatiu trencat on s’identifica una zona amb fragilitat estructural

Intervenció i restauració o retoc digital

Neteja química de l’embrutiment superficial del revers i perímetre del suport per mitjà d’un hisop impregnat amb una solució hidroalcohòlica d’aigua destil·lada i etanol al 50%. Seguidament, s’ha col·locat a l’interior d’un sistema confeccionat a mida que sosté, sense adhesiu, el propi objecte. L’embrutiment superficial de l’emulsió fotogràfica s’ha netejat mecànicament amb pera d’aire.

Neteja del revers del suport de vidre amb un hisop impregnat amb solució hidroalcohòlica al 50%

S’ha realitzat una intervenció de restauració digital amb el programa Photoshop® a partir d’un arxiu digital en format RAW després d’haver-se digitalitzat amb una taula de llum i una càmera digital Nikon D3200. El processament digital de la imatge ha consistit en utilitzar l’eina anomenada “tampó de clonar” la qual calca la zona seleccionada més semblant a sobre de la zona ennegrida o amb manca d’informació. Únicament s’han substituït zones de la imatge les quals tenien informació plana i/o lineal o contínua repetida per un patró, ja que no se’n té documentació de com era la imatge originalment, però ens hi podem fer una idea a partir del model del vaixell que es conserva al Museu.

A l’esquerra: imatge del negatiu digitalitzat. A la dreta: positivat i retoc digital del negatiu

Embalatge de conservació

El nou sistema de condicionament que s’ha creat està format per tres capes de cartolina de conservació sense reserva alcalina del mateix gruix de la placa (0,1 cm). La primera és sencera i fa 2 cm més que la mida de la placa, la segona té el buit de la mida de la placa i la tercera és un mil·límetre major en direcció cap al centre per tal de frenar o subjectar físicament el possible moviment de la placa.

Esquema del nou sistema d’emmagatzematge i protecció del negatiu amb material de conservació

Finalment, es situa un quart tros del mateix material amb les característiques que la primera capa a la part superior per protegir el conjunt. Els tres primers cartrons s’han fixat amb cinta de doble cara entre uns i altres, i també en conjunt pel perímetre amb cinta de conservació. La quarta capa del damunt, que farà la funció de tapa o protecció i reforç estructural, s’adhereix per mitjà d’un fragment de cinta de conservació que proporciona un moviment d’obertura i tancament.

Muntatge del nou sistema de material de guarda i col·locació de les parts de negatiu trencades

Per últim, s’ha realitzat una camisa a mida amb paper barrera per generar un segon nivell d’emmagatzematge i seguretat per a la manipulació i el transport.