El Club de lectura de la Biblioteca del Museu Marítim d’aquesta temporada ha arribat a la seva fi. És el moment de fer balanç d’un any de lectures variades que van ser triades, per votació, el juny del 2013 entre els membres del Club.

Vàrem començar amb la novel·la policíaca, L’Edat del dubte, situada al port sicilià de Vigata de la mà del comissari Salvo Montalbano. L’autor, Andrea Camilleri, aprofita la trama per exposar una sèrie de temes: el pas del temps, la por a envellir, a manifestar els sentiments, la immigració il·legal. Camilleri introdueix diverses referències literàries Les Pitard de Simenon, el Cançoner de Petrarca …

El mariner que va perdre la gràcia del mar de Yukio Mishima va dividir els participants, a uns els hi va agradar molt, a d’altres no gaire. Ens va colpir amb el seu llenguatge i lirisme a flor de pell. La crueltat dels joves no ens va deixar indiferents, i a través dels ulls adolescents vam escoltar les històries de l’heroic mariner… amb un final aterridor. Tot el llibre és una metàfora: els nois simbolitzen l’honor, el mariner Japó i la dona el món occidental.

Després vam marxar del mar del Japó per endinsar-nos a la Mediterrània, amb els relats de Carme Riera de Te deix, amor, la mar com a penyora. El mar com a protagonista, com a teló de fons, arribàrem a la conclusió que les coses no són sempre el que semblen. Entre les opinions que es van expressar la més compartida fou que els relats tenien un estil precís i musical.

I de la mà de José Luis Sampedro vàrem començar un viatge per diversos mars gràcies a les seves històries curtes a Mar al fondo. Va ser recurrent el tema de la mort al mar i del mar com a purificació. Molts dels lectors que havien llegit els contes tots seguits van donar un consell per al futur, que no es llegeixin tots de cop. Sampedro va reflectir, amb gran encert, la singularitat i l’esperit de cada mar i oceà.

Finalment hem comentat La pell freda d’Albert Sánchez Piñol. La tertúlia va estar molt animada perquè hi va haver gran nombre d’interpretacions. Des de la lectura literal, la història de l’atac d’uns monstres, a lectures plenes de metafísica. Serà un somni? serà la pròpia persona qui s’ha construït la seva història de por? Serà una fugida d’un mateix? La por al desconegut i la violència i la brutalitat irracional com a resposta a aquestes pors?.

Hem de dir que, tot i centrar les trobades en el comentari del llibre triat, sovint sorgien referències i recomanacions a altres llibres, autors, pel·lícules, referències personals i experiències viscudes. Les trobades són molt positives, les visions polièdriques, les argumentacions molt riques, tothom acaba recollint una aportació d’un altre membre. Cada persona, té la seva personalitat que marca el seu estil, la seva manera d’interpretar el llibre. Ha estat curiós que, a vegades, tenim una idea del llibre que queda desbancada amb el raonament de l’altre que ha anat més enllà de la lectura linial i ha donat una nova dimensió a l’obra.