Aprofitant la celebració del Dia Mundial de la Poesia us explicaré una petita anècdota relacionada amb la Biblioteca MMB i un llibre de poemes mariners.

Fa un parell d’anys va arribar a la Biblioteca un llibre diferent, de format rectangular, editat per l’Institut Europeu de la Mediterrània. Aquest llibre era El Mar a la mirada : antologia de textos poètics de la Mediterrània, publicat l’any 2008. És un recull de poemes que tenen com a eix central la visió que tenen del mar les diferents cultures de la regió de la Mediterrània; però també, el mar i allò que ens evoca serveix de nexe per enllaçar les diferents filosofies i opinions de la gent que hi viu, a través de la mirada dels seus poetes. Cada poema està il·lustrat amb imatges que representen les escenes quotidianes dels pobles de la Mediterrània, edificis històrics, accidents geogràfics, etc.

Potser quan va arribar a la Biblioteca, no li vaig fer gaire cas. No sabia com n’estava d’equivocat!

En arribar el dia de Sant Jordi de 2010, mentre fullejàvem els llibres que s’havien exposat per a la consulta de la gent, ens el vam trobar de nou. En aquesta ocasió, ens va atreure la qualitat de les fotografies, moltes d’elles en blanc i negre, i també pel contingut dels poemes que les acompanyaven. Vaig trobar que molts d’aquests versos estaven plens de sentiments i carregats d’una intensitat que, moltes vegades, evocaven la sensació de mar, del mar Mediterrani: tranquil·litat, solitud, esperança, etc. Per últim, em vaig quedar impressionat per la quantitat de poetes recopilats en el llibre: Rafael Alberti, Jacint Verdaguer, Salvador Espriu, C.P. Cavafis, etc.

Per això, la lliçó que vaig aprendre fou que qualsevol llibre, per diferent o estrany que sigui, sempre té el seu interès i t’ajuda a aprendre noves idees; perquè com deia S. R. Ranganathan:¹ “Qualsevol lector té el seu llibre” i “Qualsevol llibre té el seu lector“.

Com a petit tast, us adjunto un poema del mateix llibre.
Espero que el gaudiu i tingueu un Feliç dia de la Poesia!

La bellesa del món

Cap de Creus

El món em sembla més bell, encar més bell
quan sóc amb tu.
L’hora de trobar-nos m’és tan cara
i res no la supera.

Que dolç passejar pel port
amb les ones del mar que ens balancegen,
que ens bressolen,
quan sóc amb tu.

He contemplat sola aquest món
i a la meva manera l’he estimat,
però l’he gaudit molt més
quan era amb tu.

Si un dia jo pogués reveure
tota la felicitat i l’esperança
que aquest món m’ha donat
quan era amb tu, llum dels meus ulls.

La dolçor de la teva presència
m’ha fascinat l’esperit
i ha fet somriure el mar per mi,
ha fet que els ocells em cridessin i cantessin per mi,
quan sóc amb tu.

Àhmed Rami, poeta egipci