Javier Moreno Rico acaba de publicar el llibre La Contribución de Fernando Arranz Casaus (1895-1972) a la cultura marítima de Catalunya. El dia que va venir a donar-nos un exemplar per a la Biblioteca li vaig preguntar per què aquest llibre i ens va dir:

Perquè Fernando Arranz es mereix aquest llibre, és un acte de justícia, de reconeixement. Va defensar la cultura marítima en moments molt difícils. Quan va esclatar la guerra civil i fins al final es va mantenir fidel al règim legal de la República.

Arranz és qui va portar el Museu Marítim de Catalunya a l’edifici de les Drassanes.

Com a delegat de la Generalitat per a la Cultura Marítima va defensar aquesta cultura dins la legalitat i per aquesta raó va ser represaliat durant el franquisme. Va patir tres judicis, en el segon va estar sis anys a la presó, en el tercer el van acusar de maçó. Li van treure el títol de capità, el van expulsar de la Facultat de Nàutica i va haver de malviure donant classes particulars de nàutica.

El llibre inclou alguns dels seus manuscrits conservats a l’Arxiu del Museu Marítim de Barcelona, en el Fons personal Arranz. En aquests documents manuscrits Arranz reportava què va passar amb les diverses peces del museu i quines gestions es van dur a terme per tal de preservar aquest patrimoni marítim tan fràgil i amenaçat durant el conflicte bèl·lic. També queda reflectida la seva relació professional amb Francesc Condeminas i altres membres del personal del Museu Marítim de Barcelona.