Acabo d’arribar de Madrid. De participar a les segundas Jornadas de Bibliotecas de Museos i em sento molt feliç. He compartit tres dies amb col·legues, bibliotecaris de museus, amb els mateixos anhels, amb problemes similars i amb unes ganes boges de continuar innovant i treballant de valent. D’unir esforços perquè tots sabem que units i col·laborant ajudem a donar millor servei als usuaris.

Al llarg d’aquests intensos tres dies he pogut copsar que les biblioteques de museus estan més vives que mai. Malgrat les diverses crisis: la “ditxosa” crisi econòmica, la crisi del llibre, la crisi d’una professió sovint oblidada i molts cops també poc valorada per nosaltres mateixos.

Els bibliotecaris dels museus molt sovint ens hem sentit sols, hem treballat en condicions que un bibliotecari d’una biblioteca pública no es pot ni imaginar. Hem hagut de defensar coses tan bàsiques com un espai i uns equipaments dignes, el nostre nom, la nostra visibilitat. La nostra unió, la cooperació, la coneixença entre nosaltres ajuda a compartir els problemes. Però no els compartim per fer teràpia, per lamentar-nos i compadir-nos, ho fem per buscar la millor manera d’afrontar els esculls i les dificultats, per cercar un bé comú que revertirà en la societat.

No importa que ens separin centenars de quilòmetres. Som un col·lectiu imparable i dóna gust compartir professió amb gent tan activa.