La tarda del 15 de desembre vàrem celebrar la sessió de club de lectura dedicada a l’obra de Pere Calders Ronda naval sota la boira. Tothom va coincidir que era una gran novel·la que, encara que hagués estat publicada l’any 1966, segueix essent d’actualitat.

El vaixell simbolitza un petit univers tancat i en crisi on els protagonistes estan abocats a un destí comú, tràgic i anunciat. Abarquen un ventall ampli de comportaments i caràcters humans : alguns grotescs, ingenus, pessimistes, avars, altres manipuladors, amb obsessions, febleses, manies, conflictes, tot el que es pot trobar al món real.

Molts van comentar que estava ben documentada, amb diversos nivells de lectura. Altres van recordar fragments del llibre de gran bellesa. Per exemple una cita que diu “Navegar és indispensable i viure no”. Es va interpretar el mot navegar com a sinònim de viure activament. Una participant va afegir una dita que havia après feia anys: “A la vida es pot anar de viatger o de maleta, si vas com a maleta no veus res”.

Els usuaris van reconèixer que Ronda naval està farcida de frases que fan pensar: “El mar és com la vida d’un amic, no cal entendre-ho tot”.

Tots van coincidir que tenia un vocabulari difícil de comprendre, amb paraules desconegudes però la lectura resultava fàcil gràcies a l’estil acurat de Calders

Tal com va passar amb Lord Jim gairebé cada usuari tenia exemplars de diferents editorials.

Diverses edicions de Ronda naval sota la boira

Un aspecte que van destacar els lectors és la importància de conèixer la vida de l’autor, el context en el qual va viure, i que la majoria de nosaltres també hem viscut, per poder entendre les metàfores de la novel·la. El lector que ha viscut i viu o coneix la història del país podrà interpretar i entendre molts més girs simbòlics de l’autor.

L’humor i la ironia no amaguen en cap moment la intenció de no deixar indiferent el lector ja que l’absurd i les situacions tragicòmiques ajuden a extreure conclusions i a pensar més enllà, a reflexionar, a qüestionar-ho tot.

L’estructura de l’obra és una declaració d’intencions. Calders —editor del diari del protagonista, Oleguer Sureda— proposa i dialoga amb el lector. La lectura del llibre, els comentaris al final de cada capítol, les instruccions d’ús aconsellades per l0autor semblen un joc entre Calders i el lector i té un cert paral·lelisme amb l’actitud dels passatgers del Panoramic que, tot i saber el tràgic final es comporten amb naturalitat com si fossin dins d’un joc de rol.

Una gran novel·la, un llibre que mereix ser més conegut. Us el recomanem, us ho passareu molt bé.

La propera novel·la que comentarem el 26 de gener serà Profunditats de Henning Mankell.