La història del vapor Ignacio Roca, de la Compañía Marítima Comercial, de Barcelona, ha format part de la vida familiar de la Gema. Es parlava, de tant en tant, del besavi Eloy Lozano Giménez, capità de vaixell desaparegut en un naufragi que mai va quedar aclarit, i que fins i tot estava rodejat de misteri.

El 10 de febrer de 1905 l’Ignacio Roca va sortir del port de Barcelona i mai va tornar. El març del 1905 aquell vaixell va desaparèixer sense deixar rastre al Golf de Vizcaya, amb una tripulació de 26 homes. No sabrem mai si el vaixell es va perdre per les seves desastrosses condicions, o per fortuna de mar. O si, com es va rumorejar, va ser realment víctima de la negligència de la flota russa que, en aquell moment, anava camí d’orient per enfrontar-se a la flota japonesa. Aquesta possibilitat semblaria fantasia si no fos perquè, en realitat, els russos van atacar, en aquelles aigües, a uns pesquers anglesos en una acció confusa que va costar algunes vides. Que l’Ignacio Roca compartís el mateix destí és una possibilitat que es va considerar seriosament a la premsa fa més d’un segle. A Internet podem trobar alguna pàgina curiosa sobre el tema.

Una il·lustració publicada a la revista El Diluvio el 29 d’abril de 1905, feia referència al cas del vapor Ignacio Roca. Segurament es refereix a les indemnitzacions que van cobrar alguns pescadors anglesos per “oblidar” haver estat canonejats pels russos, així com les vídues i orfes de l’Ignacio Roca per no crear un escàndol. En el cas dels tripulants espanyols, per tractar-se d’un vapor abanderat a l’Uruguai, van quedar en un terreny gris de misèria i oblit.

Una altra hipòtesi era que el vaixell hagués estat segrestat pels russos per tal d’apropiar-se de les més de 3.000 tones de carbó que carregava. De fet, una cosa semblant li passaria al vapor espanyol Igotz Mendi l’any 1917, quan va ser capturat pel creuer auxiliar alemany Wolf. En aquell cas la desaparició va durar tant que la tripulació es va donar per morta, fins que va tornar d’entre els morts… Aquesta aventura està descrita en part al llibre El Navío Negro. Las hazañas del crucero auxiliar “Wolf” durante la gran guerra, de F. Witschetzky, que podeu trobar a la biblioteca del Museu Marítim de Barcelona.

L’única cosa certa és que l’Ignacio Roca mai va tornar a port. Es van perdre moltes vides i les famílies van quedar trencades, en una espera eterna amb l’esperança que, miraculosament, els éssers estimats tornessin a casa; una de les seves filles, la Carmen, anava al port amb el seu gos, esperava veure tornar al seu pare… Això no va passar, i només va quedar una llista de noms sense tomba coneguda. Per una altra banda, dones i fills van quedar en una misèria absoluta, pal·liada parcialment per campanyes benèfiques, ja que no existia cap sistema assistencial per part de les autoritats.

La Gema volia saber més sobre el seu besavi. Espontàniament una tarda va fer una recerca a Internet i es va trobar amb un llibre clau, Buques españoles desaparecidos sin rastro de Manuel Rodríguez Aguilar (disponible també a la nostra biblioteca). Va comunicar-se amb l’autor i ell li va proporcionar generosament tota la informació que tenia sobre la desaparició de l’Ignacio Roca. De fet, per aquell capítol va saber que el seu besavi era el capità d’aquell vaixell. Després va contactar amb el Museu.

Nosaltres vam demanar ajut a un col·laborador que, gairebé sempre, té alguna cosa a dir: Vicente Sanahuja. Gràcies a ell vam saber més coses sobre el naufragi, i vam trobar un tresor: la foto del besavi desaparegut, Eloy Lozano Giménez, publicada a L’Esquella de la Torratxa el 12 de maig de 1905. Un rostre que no coneixien els seus cinc besnets, Miguel, José Luis, Javier, Fernando i Gema.

Una petita història i un petit record per als treballadors de la mar morts en acte de servei. Diu una cançó antiga que sobre la tomba dels marins mai floreixen roses. Nosaltres podem, a distància, dedicar un record als 26 homes desapareguts, molts dels quals potser ningú recorda ja:

Eloy Lozano Giménez: capità

Rafael Gauxachs Borrás; primer oficial
Juan Tous Enseñat: segon oficial
Gabriel Alemany: contramestre
Alvino Viegas: mariner
Vicente Lloret: mariner
José Ripoll: mariner
Aurelio Pancorbo: mariner
Cosme Lloret: mosso
Bartolomé Palencia: mosso
Vicente Zaragoza: primer maquinista
Francisco Estapé: segon maquinista
Carlos Belda: tercer maquinista
Vicente Adrovel: caldereter
Juan Infante Franco: fogoner
José Antonio Rodríguez: fogoner
Lope Valero Izquierdo: fogoner
José Bosch Palmer: fogoner
Juan Torres Mari: fogoner
Juan Almeida: fogoner
Agustí Estrada: paler
Ramon Ollich: paler
Mariano Tramunt: majordom
José López Valero: cuiner
José Sorrius: cambrer
Joaquim Tramunt: marmitó