Entre les desenes de milers d’objectes que componen la col·lecció del Museu Marítim de Barcelona, hi ha uns quants canons de bronze de petit calibre, cinc concretament, que es coneixen en tagal com a canons lantaka, procedents del sud-est asiàtic. Aquesta mena de canons s’anomena cetbang en xinès, bedil o warastra en javanès antic, i rentaka en malai.

Tres d’aquests canons, que sempre estan bellament decorats, es mostren a l’exposició Sama-bajau, nòmades de la mar, que serà al vestíbul del Museu fins al mes de març.

N’hi ha un altre, el NR 4372, que es troba a l’espai dedicat a la pirateria de l’exposició de la col·lecció Set vaixells, set històries, i que és l’únic de la nostra col·lecció que presenta inscripcions. Aquestes es troben tant a la curenya, fetes amb grafia àrab, com al fust del canó mateix, en una grafia que ningú no havia sabut identificar durant dècades de recerca.

Es tracta d’un canó bastant petit, de 75,5 cm de llarg i 27 cm de diàmetre. Muntat sobre la curenya, tenen conjuntament una llargada de 145 cm per una amplada de 49 cm i una alçada de 45 cm. La curenya, finament treballada, està decorada amb pintura blanca, vermella i negra i té dues rodes que representen estels vermells de vuit puntes.

Les conservadores del Museu Marítim de Barcelona es van posar en contacte amb diversos departaments universitaris, i el director general del Museu Marítim va consultar associacions culturals filipines, per tal d’identificar l’escriptura i la llengua de la inscripció, i si fos possible, traduir-la, però ningú no era capaç d’identificar-la.

Als primers mesos del 2023, vam consultar-li a la professora d’arqueologia de la Universitat de Helsinki Veronica Walker-Vadillo, especialista en la història de la navegació al sud-est asiàtic, que va concordar amb nosaltres que es tractava d’una escriptura antiga d’aquella zona i ens va posar en contacte amb Wayan Jarrah Sastrawan, historiadora especialitzada en Java i Borneo que treballa actualment a Paris, a l’École Française d’Extrême-Orient.

Aquesta historiadora ens ha confirmat que es tracta d’una inscripció en javanès antic, i ha estat capaç de traduir-la. La inscripció diu:

wawangunan Kiyahi
Tumenggu[ng] Jayanaga-
ra ing Tandhes
|| 16?0 ||

Malauradament, un dels numerals de la data és de lectura dubtosa i pot ser o bé un 3 o bé un 8 en numerals javanesos. La resta té una lectura prou clara, que significa “Fet per a Kyai Tumenggung Jayanagara de Tandhes || 16?0 ||”.

Tandhes era una ciutat de l’est de Java, el port més gran de comerç de la zona durant segles, que correspon a l’actual ciutat de Gresik. Kiyahi Tumenggung Jayanagara fou bupati (senyor) de Gresik fins a 1756. Hi ha una campana de bronze a prop de Londres, al campanar de l’església anglicana de Feniscowles (Blackburn, Lancashire), amb una inscripció molt més llarga que parla del mateix personatge.

A la data javanesa cal afegir-li entre 71 i 80 anys per tenir la data d’era cristiana. Per tant, si la inscripció diu 1630, el canó seria de 1709-1710. Si diu 1680, que és l’altra possibilitat, correspondria a 1755-56. En qualsevol cas, es data segur entre 1709 i 1756, i per tant té, com a mínim, 267 anys.

Desconeixem encara com va arribar aquest canó a Barcelona. Sabem que va ingressar al Museu per donació dels Amics dels Museus el març del 1943. Els altres canons lantaka de la col·lecció de l’MMB hi van ingressar per donació de particulars, o foren salvats de la fosa pel Servei de Metalls de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra d’Espanya (1936-1939).

Aquests canons no estan sols. Als museus catalans hi ha centenars d’espases, llaces, piques, destrals aliwa i altres armes procedents de Filipines, i especialment de la regió sud de l’arxipèlag, del Mar de Sulu, on viuen els Sama-bajau i on hi va haver una activitat de pirateria molt potent fins ben entrat el segle XIX. Aquests pirates tenien una de les seves bases més importants al soldanat de Joló, una illa de la mida de Menorca, de la qual procedeix la Vinta que ha esdevingut la peça central de l’exposició Sama-bajau.

El soldanat de Joló, governat per la bel·licosa ètnia Tausug, va practicar la pirateria fins al 1876, quan l’armada espanyola hi va enviar trenta-tres vaixells de guerra i nou mil soldats per tal de pacificar-la i incorporar-la al moribund Imperio. És probable que moltes d’aquestes armes que s’han acabat incorporant a les col·leccions dels nostres museus procedeixin d’aquestes accions de pacificació.