Judith Mas (II): Nou anys solcant els mars i oceans del món

  • Educació
  • 14.02.2024

Nou anys solcant els mars i oceans, han portat a Judith Mas a considerar-se “ciutadana del mar”.

El relat de les vivències de Judith a bord del JU amb la seva parella, el Marc, i el seu fill, l’Aleix, resulta inspirador per a altres persones que s’aventuren a descobrir el món a bord del seu vaixell. Aquesta es pot consultar també en el seu blog ciudadanos del mar.

En aquesta segona entrega, ens endinsem més en la seva aventura…

Primera etapa: rumb al Carib

Vam creuar l’Atlàntic el setembre de 2010 fins arribar a Martinica, al Carib. La meteorologia sempre és la que mana per poder avançar per la que és la ruta “natural” per fer la volta al món. Necessitàvem els anomenats Alisis -vents portants-, per poder navegar a vela.

Vam passar els primers mesos navegant per totes les illes de les Antilles, i vam marxar abans de l’època del huracans. Un any després, vam començar a fer ruta: Aruba, Curazao, Bonaire…

A Veneçuela, vam passar lluny de la costa perquè és molt arriscat. Hi ha pirates, perilla la teva vida. Si te’ls trobes et roben el vaixell. Hi ha casos que maten els tripulants o et deixen desemparat al mig del mar amb la teva balsa salvavides.

Vam estar a Blanquilla, Los Roques i Las Aves durant unes setmanes esperant una “bona finestra”, és a dir, una bona meteorologia. Blanquilla i Las Aves són espectaculars i només pots arribar en veler particular, són llocs gens turístics.

Dies després vam arribar a Colòmbia i vam fondejar per descansar a una cala; davant hi havia una platja turística. Allà se’ns va apropar una patrulla militar i ens va obligar a entrar a port, un lloc resguardat per al nostre vaixell. Resulta que feia poc s’havien trobat una parella lligada dins del seu vaixell just on estàvem fondejats. Els hi havien robat tot el que van poder i més…

El paradisíac San Blas

El següent destí va ser San Blas, el nostre lloc predilecte. És un arxipèlag de Panamà format per 365 illes que envolten la costa, de les quals 40 estan habitades pels indígenes de l’ètnia Guna.

Les seves illes amb palmeres de cocoters i platges de sorra blanca són una postal digna de les millors revistes de reportatges fotogràfics. Fàcilment es poden observar estrelles de mar que habiten a les seves aigües cristal·lines d’un blau intens i màgic.

L’esnòrquel és una meravella: peixos de colors, llagostes, crancs, pops, mantes ratlles i taurons nodrisses fan pensar en el planeta aigua. I a més podíem pescar per menjar. Tot un espectacle! Navegar entre les seves illes és una delícia, gairebé sense onatge perquè estan protegides per una enorme barrera de corall.

Visitar els indis Guna i veure les seves cabanes i artesanies val molt la pena. Confesso que em van fascinar les seves moles, unes teles magnífiques fetes a mà que formen part de la seva cultura.

A més a més, el temps i el clima de l’Arxipèlag de Guna Yala és tropical. La temperatura és apropiada per poder nedar tot l´any. No hi ha huracans, però sí una època de tempestes elèctriques i “culos de Pollo”, com les anomenen els locals. Plou molt i es formen petites tempestes localitzades molt ràpidament, amb vents de 45 nusos. S´ha d’estar molt alerta.

Aquí vam poder treballar, fèiem xàrters per als turistes americans i europeus, i és un lloc molt especial per a nosaltres perquè és aquí on em vaig quedar embarassada.

L’arribada de l’Aleix

Quan estava de 7 mesos i mig, vam tornar en avió cap a Barcelona pel part, que va ser el sis de novembre de 2012. La meva parella va tornar al cap de un mes del naixement del nostre fill Aleix per seguir treballant a San Blas. L’Aleix i jo ens vàrem embarcar quan el nen tenia 6 mesos.

Vam estar 1 any més a San Blas. A continuació vam anar a Bocas del Toro (Panamà), i allà ens hi vam quedar 2 anys. Navegàvem molt sovint cap a San Blas perquè era el nostre paradís.

Quan l’Aleix va fer 4 anys, vam decidir tornar a navegar perquè el vèiem preparat per fer navegacions oceàniques. Ja es podia agafar ben fort al vaixell si venia una onada traïdora. Durant el temps previ, només havíem fet navegacions de 2 o 3 dies, ja que les travesses oceàniques impliquen setmanes seguides de navegació.

El 14 de gener de 2016 vam travessar el Canal de Panamà rumb a les Illes Galápagos.

Vam necessitar dos dies per fer les encluses, i una setmana per arribar a les Illes!

Quan vam arribar, vam quedar fascinats amb la natura. Un somni fet realitat! Som uns apassionats dels animals i havíem vist molts documentals de galàpags durant molts anys, … I de sobte, veure’ls en directe…  va ser fascinant! Ens hi vam quedar un mes.

Segona etapa: Rumb a la Polinèsia francesa

Després vam posar rumb a les illes Marqueses (Arxipèlag de la Polinèsia francesa). Va ser una navegació complicada que va durar 25 dies: trencadissa de l’estai de proa, del puny del genàquer, que és una vela molt important quan navegues amb vents alisis… I sort que ens vam poder escapar del Doldrums (zona de calmes equatorials on es formen temporals).

Un cop a les Marqueses, vam gaudir de les muntanyes i de pobles molt autèntics.

La primera illa que vam visitar va ser Hiva Oa. Més tard visitaríem Nuku Hiva, Tahuata i Fatu Hiva. Vam gaudir durant mesos de la seva cultura, per després anar cap al arxipèlag Tuamotus, també a la Polinèsia Francesa. Un altre paradís espectacular!

La duresa de la navegació

Durant la navegació se´ns va trencar el braç del pilot automàtic, i avançar milles resulta esgotador en aquestes condicions. El vent era ideal, fort i constant. Van ser tres dies i tres nits d’estar a la roda del vaixell, on ens alternàvem capità i marinera.

Vam arribar a Kahueí, un atol preciós on un local ens va rebre amb el braços oberts. En aquells anys hi havia pocs nens que visquessin a bord d’un vaixell. Això ens ajudava, ja que sorprenia molt que vinguéssim de tant lluny i amb un nen a bord.

Ens van deixar netejar la roba i els llençols i vam anar a pescar amb la seva barqueta de pescador.

Vull anar a l’escola

Vam arribar a Tahití i vam arreglar els papers d’arribada…  Vam estar durant un any a la illa de Raitea. L’Aleix volia anar a l’escola malgrat no sabia parlar francès. necessitava estar-se amb altres nens.

Va ser en aquell moment quan ens vam plantejar parar la nostre aventura malgrat era la nostra passió. L’Aleix necessitava tornar a terra ferma.

La navegació des de Raietea a Austràlia la vàrem fer només el Marc i jo: va durar uns 3 mesos. Entre mig ens vam topar amb dos temporals.

Un gran temporal

Per primera vegada, vaig passar molta por. Va ser molt dur,  en part per l’angoixa que produïa el fet que el veler navegava massa ràpid i podíem arribar a tombar.

Vam haver de fer un invent per reduir la velocitat, i ho vam aconseguir: àncora de capa improvisada, genàquer, bombona de butà i dipòsit de 20 litres… Just a temps que entrés el front amb vents de 45 nusos i onades de més de 4 metres amb un període molt curt entre elles. Prou per frenar el vaixell i no perdre el control.

Vam arribar sans i fora de perill a Austràlia! Estàvem molt emocionats. Va ser, probablement, una de les navegacions més dures. Els dos fronts de més de 45 nusos van fer estralls en el nostre estimat JU. Trencament de dos estais i de l’estructura de la vela major enrotllable.

Les darreres 400 milles, el capità va haver de fer peripècies per no perdre el pal. Orgullosa del Marc! Sort en vam tenir de Tuvalu Barcelona, als qui agraïm el suport incondicional que vam rebre diàriament per telèfon via satèl·lit durant la travessia des de que es va produir la nostra avaria. Són navegants amb una qualitat humana excepcional. Mai podrem agrair tota la bona energia que ens vau donar!! Us desitgem bons vents amics, germanets del mar!!

Veniu a conèixer la Judith Mas al Museu durant el cicle Petites històries, grans dones. Us hi esperem!

  • segueix-nos

  • web mmb

  • subscriu-te!

    al butlletí