El Museu Marítim de Barcelona acaba de publicar, a la seva pàgina web, una nova aportació a la nostra història marítima, el volum 30 de la col·leció Estudis. Es tracta del llibre L’associacionisme pesquer al llevant espanyol en la transició de la vela al motor (1864 – 1923), d’en Daniel Muntané Pueyo. Aquest treball va ser guardonat amb el IX Premi de Recerca Ricart i Giralt. L’autor és, des del 2023, doctor en Història per la Universitat de Barcelona.

En Daniel Muntané ha esdevingut un especialista en el món del treball en la pesca a partir de molts anys de recerca individual però també de treball en equip. Primer, com a membre del grup de recerca Treball, Institucions i Gènere (TIG) de la UB, que incorpora una secció dedicada a les economies marítimes. I segon, participant activament en el projecte Seafaring Lives in Transition 1850s-1920s (SeaLiT), un projecte de recerca internacional que ha explorat la transició de la vela al vapor en la marina, i els seus efectes sobre les poblacions marítimes a la Mediterrània i al Mar Negre. Aquí, en Daniel Montané va construir (i compartir) les bases de la seva tesi doctoral.

El llibre que us presentem ens explica una història molt poc coneguda. Quan en les primeres dècades del segle XIX es va trencar a Espanya el model gremial, erosionat pels corrents de liberalització econòmica i política n’hi va haver una exepció molt significativa: els gremis de mar. Emparats per les necessitats estratègiques de l’Amada, algunes institucions de l’Antic Règim com els gremis o la Matrícula de Mar van resistir encara uns anys. Però l’any 1864 els gremis van ser definitivament abolits, deixant un buit que ningú havia previst cobrir. Milers de treballadors del sector pesquer, arreu d’Espanya i en tota mena d’arts i embarcacions, van quedar desemparats en termes de protecció social, organització, relacions laborals, etc. En definitiva, el seu món tradicional va ser “liberalitzat” cruament i van esclatar enfrontaments capital-treball, que no eren nous, però ara es feien amb noves regles de joc. I tot això passava en un escenari de canvi tecnològic i social lent, inexorable, i radical.

Malgrat el seu interès i rellevància, aquest tema a penes havia rebut atenció. Encara tenim tots una imatge romàntica del pescador tradicional, artesà proper a la natura, i no veiem el treballador sotmès a explotació, o als pescadors organitzats en cooperatives substitutes dels vells gremis, o els pescadors implicats en la pesca industrial, proletaritzats. Muntané estudia el procés que va obrir les portes a un nou tipus d’associacionisme, i fa una interessant descripció de la introducció progressiva de la pesca industrial, que va modificar les relacions de producció dins del món pesquer. I ho fa mirant la costa mediterrània més propera, que més enllà de l’evidència geogràfica, té una coherència històrica (el Departament Marítim de Cartagena) que dona la clau de moltes coses. Ara, gràcies a Muntané, tenim una versió diferent, més completa. Us convidem a descobrir una altra visió del món de la pesca, un món que podem reconèixer força bé.

Estudis 30: L’associacionisme pesquer al llevant espanyol en la transició de la vela al motor (1864-1923), de Daniel Muntané Pueyo