Reflexions sobre la V Jornada de museus, gestió documental i arxiu. Arxius: realitats i futurs (Part V)

  • Arxiu
  • 23.05.2014

Un dels aspectes que preocupen els arxius és com promocionar i millorar els serveis que presten i com aconseguir que la societat, a través dels individus o de col·lectivitats específiques, se sentin propers a l’arxiu i que aquest els hi sigui d’utilitat.


La Núria Solé i Bardalet, arxivera de la Fundació Antoni Tàpies, ens va parlar de què fan i com ho fan per connectar amb la societat i establir un espai de diàleg, de relació i de treball amb l’Arxiu, i d’algunes de les estratègies que han servit perquè la proximitat dels documents arribi a col·lectius molt diversos. 


Arts combinatòries i la difusió dels arxius
històrics
La presentació de la ponència va fer referència explícita al projecte que des de fa uns anys desenvolupen des de la Fundació: Arts combinatòries. Es tracta d’una plataforma a través de la qual obren l’arxiu històric com a espai de treball a través de la web posant a l’abast de tothom documents molt diversos: imatges, esquemes tècnics, formularis, catàlegs, articles de premsa i altres documents digitalitzats que es proposen com a recursos educatius. http://www.fundaciotapies-ac.org/.


Arts combinatòries ha estat un dels projectes més innovadors en quant a la posada en línia de documents i obra d’artistes. Amb aquesta aplicació no només és possible la consulta i la relació dels documents sinó que també permet la participació dels usuaris amb la incorporació d’algunes propostes que es recullen en la reproducció de l’obra o document de la plataforma.




La Núria també va parlar de la centralitat de l’arxiu en la Fundació i de com aquesta idea havia impregnat les activitats que la institució desenvolupa al voltant de l’ús dels documents que tenen per objectiu generar sinèrgies entre els visitants, els investigadors i els col·laboradors. 
En aquest sentit, va presentar algunes de les experiències que van fer possible atreure al món dels arxius i els documents col·lectius que en principi desconeixien l’existència d’aquest recurs o que no l’utilitzaven: escoles de primària, escoles de disseny, universitats, visitants de la col·lecció….


Creiem que la visió de la Fundació sobre “l’arxiu com a ecosistema” és una de les idees que caldria retenir i estudiar per tal d’experimentar amb l’ús dels documents i de la informació i l’arxiu com a nucli que connecta amb la col·lecció i els públics.


  • segueix-nos

  • web mmb

  • subscriu-te!

    al butlletí