Jordi Guillamón, voluntari de l’Arxiu Fotogràfic

  • Foto de mar
  • 25.10.2017
Aquesta setmana, en Jordi Guillamón, col·laborador voluntari de l’arxiu fotogràfic, ens explica una experiència submarina. Tots els dimarts ens ajuda a posar ordre a les col·leccions fotogràfiques del Museu. Jordi, com tots els nostres voluntaris, és un apassionat del mar i la fotografia. Els que som amants del mar, infinit en la seva extensió i en la narració d’aventures, tant sobre l’aigua com sota la superfície del mar, capturem constantment imatges que queden impreses al nostre cervell o sobre un suport fotogràfic. En aquesta ocasió, la narració d’en Jordi ens evoca sens dubte a una seqüència d’imatges i sensacions subaquàtiques:    

Jordi Guillamón


Tinc un amic que és un pop.

Fa temps, estava fent immersió sota el far de Sant Sebastià a uns 25 metres de fondària.
El dia era clar i assolellat i allà baix ho veia tot perfectament., el que bellugava i els que m’observaven. Havíem baixat com sempre seguint el cap de l’àncora fondejada uns metres més avall, havíem caigut bé, jo anava esquivant els platerets d’aire llançats per Rudi quan pujaven ballant camí de la superfície.

Far de Sant Sebastià (Llafranc), foto de l’autor

 Carta náutica de la zona

Ja al fons, de genolls sobre la sorra, vaig acabar de posar al seu lloc les ampolles, mirar el profundímetre i l’hora. Tot a punt, doncs a passejar, l’aigua una mica fresqueta però bona, només sentia la meva pròpia respiració al inspirar i expulsar l’aire.

Navegant a dos pams del fons em trobo una roca davant. Agafo aire, remunto i la passo per sobre, ep! Una escórpora ull viu em mira, és preciosa tota la gamma de colors del rosa al taronja i uns ulls magnètics. Continuo, nedo uns 20 metres en línia recta i veig sobre una roca plena d’incrustacions i algues, un caparronet amb dos ulls immensos, umn pop! M’acosto suaument perquè no fugi, el “tio” ràpid com un llamp és mimetitza amb l’entorn, increïble com s’ho fan? Ell, murri, no em perd de vista, atanso la ma sobre el caparró i l’acaricio com faig amb les meves filles Ariana i Anaïs de 5 i 4 anys. Diria que li agrada molt perquè és receptiu, estic feliç d’acariciar-lo i que no marxi.

Pop roquer (recreació)


El meu company, uns metres més endavant, em fa senyals per ensenyar-me alguna cosa, vaig cap allà, nedo uns pocs metres i em giro buscant la roca i el pop, no ho diríeu mai però havia sortit del cau i m’estava observant darrera la roca, a veure què feia. Recordaré sempre aquesta mirada.

La vida està feta de petits instants què són grans moments. Si alguna vegada veieu un pop que us mira digueu-li que ja coneixeu la seva història i si us plau, acaricieu-lo. Gràcies!


Post escrit per Jordi Guillamón. 
Navegant, submarinista, fotògraf, dissenyador


Comparteix aquest post: https://arxiufotograficmmb.blogspot.com.es/2017/10/jordi-guillamon-voluntari-de-larxiu.html
  • segueix-nos

  • web mmb

  • subscriu-te!

    al butlletí