La marina mercant ha estat caracteritzada durant segles per la jerarquia i la disciplina, acompanyades d’uns codis de conducta molt formals. Sense arribar a l’extrem de la marina de guerra, el lloc que cada home ocupa en l’escala social a bord està marcat de diferents formes: els espais d’habitatge al vaixell (a proa o a popa, dalt o baix), la qualitat i quantitat del menjar, el tracte amb superiors i subordinats, i també, en alguns casos, la uniformitat.

El tracte entre capità i oficials i la resta de la tripulació s’ha anat suavitzant al llarg dels anys. També s’han relaxat els aspectes més formals, com ara el vestuari i l’aparença física. Aquestes dues fotos, separades per uns setanta o vuitanta anys, mostren aquesta evolució en els codis de vestuari, i també en els aspectes tecnològics. La casualitat fa que l’enquadrament sigui gairebé el mateix, amb el capità a la banda esquerra i el timoner a la dreta. És un d’aquells casos en que el poder descriptiu i evocador de la fotografia no precisa de gaires comentaris.  Si poguéssim fer una foto semblant ara mateix, probablement veuríem també un canvi en les persones, i sobre tot més pronunciat pel que fa a l’espai, el pont de comandament. Avui dia la presència humana queda sepultada per molts aparells i equipaments, que li donen al pont un aspecte proper al d’un avió.

Potser el missatge ocult a les fotografies és allò que no canvia: la importància del factor humà. Amb cabell curt o amb melena, amb uniforme o amb pantaló curt, el destí de l’embarcació, de la mercaderia, de les vides humanes i també del medi ambient, continua en mans d’éssers humans, amb les seves limitacions però també amb les seves capacitats i la seva professionalitat.

Links relacionats:

Comparteix aquest post: https://arxiufotograficmmb.blogspot.com.es/2017/09/el-pont-de-comandament.html