Aquesta setmana us presentem un nou vingut al Museu: el daguerrotip estereoscòpic d’un retrat masculí realitzat per J.P. Mascher (EEUU), ca. 1850-60. Està encapsulat en un estoig de fusta amb cuir gofrat, que té incorporat un petit visor plegable, amb dues petites lents que permeten una impecable visió en 3D. És una peça especial per a nosaltres doncs es tracta del primer exemplar que l’arxiu fotogràfic conserva amb aquest procediment tan primitiu, i més encara tractant-se d’un daguerrotip estereoscòpic, una peça menys habitual.

Daguerrotip

A més d‘incrementar els fons fotogràfics adquirint temàtica lligada als afers marítims, mantenint aquells aspectes que tradicionalment hem ingressat, i també aquells que, per motius diversos, hem conservat pocs exemplars fotogràfics (esports nàutics, retrats i vida a bord), també ens interessa completar la nostra col•lecció amb la varietat de procediments fotogràfics emprats des dels inicis de la història de la fotografia fins a l’actualitat. Per aquesta raó, aquests últims anys estem fent un seguiment dels procediments fotogràfics que es troben al mercat que compleixin aquestes expectatives: temàtica, tècnica fotogràfica, estat de conservació i un valor econòmic just i a l’abast del nostre pressupost.

Dit això, quan varem detectar en el catàleg d’una casa de subhastes la venda d’un daguerrotip amb la referència “Retrat de un mariner de l’Armada dels EEUU, dècada de 1850“, varem valorar la possibilitat de l’adquisició. Principalment, el nostre interès era pel procediment fotogràfic i la seva temàtica relacionada als afers marítims. Malgrat que la informació adjunta a la fotografia ens parlava sobre el contingut de la imatge, ens hi volíem assegurar bé, entre altres coses perquè la indumentària del personatge era més aviat civil. Res millor que consultar al nostre grup de voluntaris-col.laboradors de l’Arxiu Fotogràfic (fotògrafs i col•leccionistes navals) perquè ens donessin la seva opinió. Per aquesta raó, els hi vaig enviar la imatge del senyor retratat a fi de que valoressin i poguessin ampliar la informació de la casa de subhastes. Després d’unes trucades i intercanvi de correus electrònics amb Manuel Garcia Garcia, Jaume Cifré, Camil Busquets, Jordi Montoro, Fabio Peña i Jose de Dios, van aparèixer algunes hipòtesis que varem deixar obertes doncs, efectivament, no hi havien indicacions formals en la vestimenta que indiquessin que el subjecte pertanyia a la marina dels Estats Units, però la presència del sabre ho relacionava amb el món militar.

Bé, està clar que varem obrir noves preguntes enlloc de tancar qüestions. No obstant, varem arribar a la hipòtesis que l’home podia tenir alguna relació amb els afers marítims, com a personal de la marina del EEUU vestit de civil, o com a ciutadà civil vinculat al comerç marítim (consignatari, armador, per exemple). Si era militar o no, en aquells moments no ho sabíem amb total seguretat, però varem optar per prendre com a fiable la informació que la casa de subhastes associava a l’artefacte doncs ja sabem que és molt difícil aconseguir que les fotografies vagin acompanyades amb un mínim de documentació (autor, any, lloc, etc), així que qualsevol indici que no sigui desbaratat ens el prenem molt seriosament i l’incorporem a les nostres bases de dades. I, a més a més, teníem poc temps: la data de la subhasta era bastant imminent.

Varem fer la puja, sobre la que, feliçment, se’ns va adjudicar el lot.

Un cop va ingressar el daguerrotip al Museu, calia fer la neteja, conservació i digitalització. Per aquesta raó, va intervenir la restauradora de l’MMB Cristina Latorre i també varem demanar a l’expert conservador i fotògraf Pep Parer que ens fes una valoració sobre l’estat de conservació del daguerrotip així com la seva digitalització. Primerament, a simple vista, es veia que era un objecte de qualitat, amb uns materials i bon acabats, encarregat per una persona amb cert poder adquisitiu. La composició i tècnica del fotògraf ratifiquen que l’encàrrec es va fer a un bon professional de l’època. Per a fer una valoració més profunda de l’objecte en si es van desmuntar les peces que composen el daguerrotip i varem comprovar que no era la primera vegada que s’obria. De fet, com a mínim, l’any 2012 hi havia hagut una intervenció, doncs hi havia una inscripció sobre la cinta de conservació. I a sota aquesta cinta hi havia restes d’una altra cinta adhesiva que no s’havia eliminat. Varem constatar també que el vidre no és l’original, en algun moment anterior s’havia substituït. També varem veure que les dues imatges del retratat s’havien fet en dues exposicions diferents. Les especificacions de l’informe l’ha redactat la Cristina Latorre, aquí el teniu:

Pel que fa als aspectes formals de la imatge, gràcies a un microscopi digital, varem observar algun detall força interessant que ens donava una pista no prevista: sota el coll, una placa amb una inscripció on apareix una corona i unes inicials.

Però no avancem esdeveniments… Aquest detall, com veureu, ha desenvolupat una petita investigació, que compartirem més endavant.