El passat mes de novembre en Diego Yriarte ens presentava un col·lega de professió, en Jordi Maseras, que tenia la voluntat de fer donació d’una col·lecció de fotografies molt interessants pel Museu.

Jordi Maseras és un fotoperiodista que va treballar per diferents mitjans especialitzats, sobretot en nàutica, com ara la revista Yate y Motonàutica. El fons donat es compon de 1515 fotografies: diapositives, negatius, còpies en paper, bàsicament,  algunes d’autoria pròpia i la resta d’altres autors. La cronologia està compresa entre els anys 70 i 90, finalitzant amb les Olimpíades de Barcelona de 1992.

Les imatges són una gran font d’informació dins del terreny de la nàutica esportiva de motor i vela (competició i d’esbarjo), sobretot perquè gran part de les imatges són de motonàutica, una temàtica, per desgràcia, poc habitual entre els fons fotogràfics del Museu Marítim de Barcelona.

Desenvolupament de la feina realitzada.

En primer lloc, al rebre una donació, s’ha de comprovar l’estat general de les fotografies, si hi ha algun desperfecte molt notori. Ja des del primer cop d’ull, s’ha d’anar ordenant el material, que en primer terme seria per autor, si hi ha alguna referència en les fotografies com ara un segell, o per temàtica. Aquesta primera selecció està feta a gran trets, sense aprofundir en el contingut de cada imatge.

En acabar d’ordenar, el següent pas es col·locar cada negatiu, diapositiva i fotografia dins d’una funda de conservació per a preservar el seu estat i impedir que el temps continuï deteriorant les fotografies, com ara la humitat o els fongs. També és en aquest moment on els desperfectes més importants s’han de restaurar: en el taller de Restauració i Conservació preventiva del Museu, utilitzant materials específics per treballar amb el paper o el plàstic. La restauració del material fotogràfic és molt complicada ja que la pel·lícula sensible, en retirar material adherit, etc és molt fràgil. Existeixen pocs productes que es puguin utilitzar sense fer malbé la imatge Enaquest cas, varem netejar les restes de cinta adhesiva d’algunes fotografies amb el producte Pec-12, que és una emulsió especial per a netejar fotografies. Després cal numerar cada imatge introduint un número de registre. Hi ha diversos programes per a la catalogació, però en el cas de la donació d’en Jordi Maseras, primer varem optar per l´ús d’un Excel on hi ha el número de registre, quina tipologia és: fotografia, negatiu o diapositiva en aquest cas, una petita descripció, l’autor si és que es té la informació, lloc, l’any o datació aproximada, format, les matèries visibles en la imatge, observacions i puntualitzacions, i si és possible, la revista on es van publicar les imatges.

L’Excel està pensat per a fer una descripció superficial i ràpida, ja que són moltes imatges, però es dóna tota la informació bàsica de cada fotografia. Més endavant s’exportaran les dades de l’Excel al programa MuseumPlus.

Per la descripció ha estat molt important l’ajuda del propi Jordi Maseras i Diego Yriarte, tots dos fotògrafs especialistes i que a simple vista saben reconèixer qui o què és el que surt en una imatge, facilitant la tasca de la documentació en un terreny molt especialitzat i del que hi ha poca informació al museu.

Conclusió

La tasca de catalogar una quantitat prou gran d’imatges de temes que personalment m’eren desconeguts ha estat un repte i una satisfacció per la feina feta, encara que queda molta feina per fer, però ara ja s’ha fet una part.

Per proximitat amb el tema, part de la meva família està vinculada al mar i al motor, però no tenia massa nocions de motonàutica a nivell professional ni de competició, igual que amb la vela com esport. Les nomenclatures, classe, etc no les coneixia però la cerca d’informació i l’ajuda dels fotògrafs m’ha permès anar fent la feina cada vegada més ràpid.

L’equip de treball.

Aprendre el sistema de gestió d’una donació, com catalogar i gestionar un grup de fotografies de la qual es té poca informació i com saber extreure les dades de cada una ha estat una molt bona experiència.