EL PROBLEMA DE LA LONGITUD. QUARTA PART

  • Educació
  • 23.05.2014
En aquesta entrega volia fer esment dels ajustos i correccions que cal fer amb el sextant i que ens permeten afinar les alçades dels astres. Sense aquest protocol, la mesura de la longitud encara era molt errònia. Però si se’m permet el parèntesi, prefereixo deixar-ho per un altre article i  convidar-vos a anar ràpidament aquí:

http://www.longitudeprize.org/


Inspirats en el concurs de la longitud, a l’estiu del 2013, un comitè d’experts anglesos va posar en marxa una nova iniciativa per motivar a investigadors i  també al públic general a participar d’un repte: trobar solucions globals o particulars per a problemes no resolts en l’àmbit de la farmacologia, la medicina, la tecnologia o el medi ambient.
Les propostes, en són sis:

Aigua: Com assegurar que tothom pugui tenir accés a l’aigua potable?
Demència: Com ajudar a la gent amb demències a guanyar independència?
Volar: Com tenir avions o aparells voladors més sostenibles i energèticament eficients ?
Aliments: Com assegurar una alimentació nutritiva i sostenible per al planeta?
Antibiòtics: Com prevenir l’augment de la resistència als antibiòtics?
Paràlisi: Com fer que les persones amb paràlisi recuperin la mobilitat?
El concurs s’obre el dia 22 de Maig i durarà fins al 25 de Juny del 2014. Els vots de tots els qui hi participin serviran per escollir una única proposta, que en cas d’èxit, serà premiada amb 10 mil·lions de lliures.

Òbviament, en trobaríem molts de problemes per resoldre i per tant de propostes en sortirien per centenars. Aquesta iniciativa, però, té aquesta particularitat, que ens permet decidir a tots entre diferents àmbits que ens afecten més o  menys , que en som particularment sensibles o potser simplement perquè considerem que formen part d’un bé comú.
 I segur que us pregunteu per què calen aquests incentius si ja s’investiga en aquests dominis i milers de científics hi dediquen esforços i suor cada dia. Doncs la resposta potser ens la dona la història de la  longitud:  penseu en Harrison… era un mecànic especialitzat?  Era un astrònom? Era un matemàtic?
Doncs no, era fuster i la seva afició eren els rellotges!
Harrison ens demostra que el coneixement i la capacitat humana no sempre van acompanyats de títols. La llibertat de participar la té tothom i les possibilitats de que algú no especialitzat aporti una solució genial també està oberta.
Al cap i a la fi, la interconnexió mundial actual i la globalització van començar quan varem arribar a tots els llocs del planeta. I això hi va ajudar començar amb un concurs fa 300 anys, aquell que serviria per trobar la nostra situació.

 Doncs benvinguda sigui aquesta nova iniciativa que en uns anys probablement ens doni agradables sorpreses. La diferència és clara, al 1714 s’hi van apuntar unes quantes desenes de persones al concurs.  Ara en seran milers de tota la terra. Us hi apunteu?
Albert Pla

Director

Immersive Adventure
  • segueix-nos

  • web mmb

  • subscriu-te!

    al butlletí