• Home / Educació / RESUM DE LES XVII JORNADES DE MUSEUS I EDUCACIÓ

RESUM DE LES XVII JORNADES DE MUSEUS I EDUCACIÓ

  • Educació
  • 11.03.2014
RESUM DE LES XVII JORNADES DE MUSEUS I EDUCACIÓ
Cap a una museologia comunicativa, interactiva i participativa:
el paper dels tècnics d’educció en la concepció d’exposicions
Els dies 27 i 28 de febrer 2014 s’han celebrat les XVII Jornades de Museus i Educació, que portaven per títol Cap a una museologia comunicativa, interactiva i participativa:
el paper dels tècnics d’educció en la concepció d’exposicions.


L’objectiu era debatre sobre el paper que han de jugar els tècnics de programes públics que formen part d’un equip  que dissenya una exposició.
A l’hora de plantejar l’estructura de les jornades es va pensar en dues línies de treball:
–          Sovint la nostra funció és buscar maneres d’explicar conceptes difícilment explicables a partir de textos, que està demostrat que la gent llegeix poc. En aquest sentit ens semblava interessant abordar el tema dels interactius. I quan ens referim a interactius no pensem exclusivament en noves tecnologies, sinó en elements o ginys que permetin fer entendre un concepte complex per comunicar-lo d’una manera senzilla.
–          L’altre tema que varem considerar interessant d’abordar és com incorporar la veu de la societat en els discursos expositius. Fer les exposicions més participatives, buscant, fins i tot, la cooperació de determinades persones o grups d’usuaris. Ja fa temps que es parla d’exposicions didàctiques, interactives, participatives… i les jornades volien debatre entorn aquests conceptes.
Els ponents, doncs, varen ser buscats en base a aquestes dues línies de treball, a excepció de Petra Rotthoff, directora de l’Àrea d’Exposicions de Museumsparter, una empresa asustríaca dedicada a la gestió de grans exposicions, que obria les jornades, i que va ser convidada com a representant d’allò que es fa als països del nord d’Europa, sabent d’entrada que pel tipus d’exposicions que organitzen des de la seva empresa, l’experiència que aportaria té poc a veure amb el que els museòlegs solem fer.
Varen aportar exemples de projectes expositius des del treball col·laboratiu Gemma Carbó, professora de la UdG i membre de l’equip de la Càtedra Unesco de Polítiques de Cooperació, que va explicar l’experiència de l’exposició “Las Américas”, realitzada per commemorar el bicentenari de la independència en tres països llatinoamericans: Mèxic, Colombia i Uruguai, a partir d’imatges aportades tant per l’Agència Efe com per la població. També Lucía Calvo, responsable de xarxes socials i periodista de l’equip web del CCCB,  va donar a conèixer el procés de creació del projecte expositiu Brangulí va ser aquí. I tu?, realitzat en col·laboració amb el col·lectiu Barcelona Photogloggers, a partir de la participació de fotògrafs a través d’internet.

Ponència de Gemma Carbó

La darrera intervenció del dia 27 la va realitzar Federica Mancini, investigadora en el sector de les TIC aplicades al patrimoni cultural que l’any passat va llegir la tesis doctoral centrada en aquest tema i va parlar del paper que pot tenir la societat com a productora de valor cultural, tant per generar contingut com per difondre’l.  
El segon dia es va dedicar a parlar dels interactius. Va començar Núria Serrat, docent en temes de gestió del patrimoni cultural de la UB, de la Universitat Internacional de Catalunya i de la Universitat Pompeu Fabra, que va fer una reflexió sobre perquè els museus busquen la interactivitat, des de quan i com l’incorporen i les estratègies que es poden utilitzar per fer-la possible. Marc Boada, director de l’empresa Pèndulum, dedicada a la fabricació de ginys de ciència, i col·laborador del programa de TV3 Quèquicom, va fer una crítica sobre l’abús que especialment en museus de ciència s’ha fet d’aquets elements i va defensar el retorn a la museologia bàsica on la interacció és portada a terme per persones.

Ponència d’en Marc Boada

La següent intervenció tenia com a objectiu donar a conèixer el projecte museogràfic Avui investigues tu! de l’Institut Català de Paleontologia, que articula bona part del seu discurs en l’experimentació com a via més directa per arribar al coneixement. Els ponents varen ser Marta Arnal i Carles Soro, que formaven part de l’equip que va concebre, dissenyar i implementar una exposició concebuda com un espai d’interacció on l’usuari participa activament, intel·lectual, física i emocional. 
La darrera intervenció volia abordar el tema de l’avaluació. Javier Brun, Vicepresident d’Interarts  i Cap de Cultura de l’Ajuntament d’Osca i expert en temes d’indicadors culturals per a l’avaluació, va donar un seguit de recomanacions, de sentit comú, per determinar els objectius i en conseqüència els indicadors avaluables d’una exposició.
El nombre d’inscrits a les jornades va ser de 89 participants més 9 ponents, la majoria procedents d’institucions museístiques catalanes, tant de grans museus com el MNAC, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, la Fundació Miró, el Museu d’Història de Catalunya, el Museu d’Història de la Ciutat, el CCCB, el Museu del Disseny… com de petits museus locals. L’altre gran grup de participants procedia d’empreses culturals, tant públiques com privades, i de departaments de cultura d’ajuntaments. Varem tenir, també, presència del Museo del Prado de Madrid, del Museo Pablo Serrano de Saragossa o del Museu Valencià d’Etnologia.

Podeu trobar els resums de les diferents ponències en el grup de Jornades de Museus i Educació que trobareu al Línkedin. 

TAMBÉ ET POT AGRADAR...

  • segueix-nos

  • web mmb

  • subscriu-te!

    al butlletí