Possiblement la major part dels barcelonins estaran d’acord si afirmem que las golondrinas[1] juntament amb El Tramvia Blau són els dos transports més populars i entranyables de la ciutat. El cruixir de la fusta, el balanceig de les onades, l’olor a salnitre, la fresca de la brisa marina.. són sons, olors i moviments que formen part de la memòria col·lectiva de la infància dels nascuts al llarg del segle vint.

A aquestes sensacions s’afegia l’excitació del desembarcament i embarcament a l’escullera que  a vegades culminava amb la degustació de musclos o sardines al restaurant Mar i Cel (1926-194?), després Porta Coeli (1943-2000)[2]. Els de més edat recorden “La Barca del Pep”, precedent del restaurant, que han identificat a la sessió de fotografies navals d’aquest mes de febrer.

L’experiència encara es pot viure al segle XXI ja que las Golondrinas, amb una flota renovada, continuen fidelment amarrades al Moll de Drassanes convidant els transeünts i turistes al viatge. Però..com va començar tot?

 

Els orígens

 

El naixement d’aquest servei  tan estimat es remunta a l’any 1884 i el devem a un cubà, Leopoldo Herrera Jué, fill del matrimoni entre un indià i una francesa, que va tenir la idea de crear un servei de transport marítim pel port a semblança del que existia a la seva ciutat natal Matanzas.  Amb data 22 d’agost de 1884, existeix un rebut estès per José R. Herrera al senyor Leopoldo per “12.100 pesetas en efectivo para ingresar en la construcción  y explotación de un servicio de Vapores-Omnibus para transporte de pasajeros por el Puerto de Barcelona”[3]. La influència cubana també està present en el nom amb que les coneixem. Golondrinas es refereix a uns ocells marins de grans dimensions habituals a les costes caribenyes que es correspondrien amb els nostres xatracs o llambritges tal i com explica Carandell.[4]

 

Las Golondrinas i Las Gaviotas

 

Els anys vint foren temps de canvis ja que l’any 1922 un barquer, Macià Casadevall aconseguí autorització del Port per transportar en barques motores tant turistes com treballadors de drassanes, pescadors i portuaris a l’escollera i als banys. El negoci anava força bé i l’any 1923 es sumà Rafael Gasch i es creà l’empresa Gaviotas S.A. El Sr. Gasch incorporà a l’empresa Manuel Roca Muelas, bus de professió per tenir algú de confiança familiaritzat amb el mitjà marí. Actualment, Manel Roca, descendent de Manuel Roca Muelas, n’és propietari.

 

Gaviota Laura sortint del Moll de Drassanes (Barcelona). Maristany 1920-1930.

 

Els tres socis, amb l’objectiu d’establir una nova ruta, cercaven noves embarcacions i per això viatjaren fins a  Hamburg on compraren tres embarcacions de segona mà, propulsades amb motor a gasoil que foren transportades amb el vaixell Deutschland. Aquestes golondrinas tenien capacitat només per a vint passatgers i els propietaris emprengueren reformes a fi d’ampliar-ne la capacitat.

 

Els anys cinquanta Macià, Gasch i Roca, crearen la societat anònima “Sirenas, S.A.”, que va absorbir a les companyies “Las Gaviotas” i “Las Golondrinas”. Malgrat això a partir d’aleshores totes les barques ja a motor reberen el nom de “golondrinas”. El resultat d’aquests moviments és que al Moll de Drassanes, a punt per solcar les aigües hi havia un total de sis embarcacions, unes, Las Golondrinas, que representaven la tradició, les altres Las Gaviotas encarnaven la modernitat. Aquestes darreres tenien a més la singularitat d’oferir un lloc d’embarcament extra al mig de l’embarcació. Per tant l’actual empresa Sirenas, S.A. és empresarialment  descendent d’una altra empresa competidora Las Gaviotas. Seguint el deixant de “Las Golondrinas”, sorgiren d’altres empreses com “Las Palomas” i “Las Mensajeras” però no sobrevisqueren al domini de Las Gaviotas.

 

Uns recorreguts coneguts i d’altres .. no tant

 

L’allargament de l’escullera del Moll de Llevant fou una oportunitat per als socis que decidiren afegir un nou trajecte al ja tradicional destí de l’aeri de Sant Sebastià. L’escullera, popularment coneguda com el Rompeolas, es convertí en la destinació d’un segon itinerari tal i com anuncia la companyia a la premsa diària de l’epoca:

 

Servicio extraordinario, á los baños y al paseo del Rompeolas, desde las diez de la noche. Pasaje, 0,15 pesetas — Ida y vuelta, 0,25.[5]

 

Aquesta nova singladura aparegué per primer cop publicitada el maig de l’any 1913.

 

Però al llarg d’aquests cent-trenta-cinc anys, las golondrinas han estat presents a la nostra història no només com a testimonis de l’esdevenir del temps sinó també com a actors involucrats plenament en els esdeveniments socials i històrics. Així, la celebració de la Verge del Carme, patrona del mar, dels pescadors i de la marina de guerra, ha comptat des de temps immemorials amb una golondrina que ha embarcat la imatge de la verge i les autoritats religioses i polítiques del moment per a la cerimònia de benedicció del mar.

Processó marítima de nostra senyora del Carme al Port de Barcelona

 

Altres anades i tornades, encara que no sempre acompanyades de celebracions, es produïren a finals del segle dinou i principis del vint, per embarcar els soldats als vapors amb destí a Cuba o Filipines, així succeí el 25 de gener de 1896, en qué las golondrinas aproparen els combatents al vapor Santo Domingo. Un cop perduda la Guerra de Cuba, las golondrinas infatigables, es posaren al servei de l’exèrcit espanyol per facilitar el retorn dels repatriats tal i com relata la premsa el 23 de febrer de 1900 quan arribà al Port de Barcelona el Isla de Panay:

 

[..]Por la escalera de estribor, á cuyo costado aguardaban los vaporeitos golondrina fueron trasbordando los soldados. El primer vaporcito golondrina llegó á las escaleras de la Puerta de la Paz á las seis de la tarde.”[6]

 

Notícies similars es publicaren el 5 i 12 de desembre de 1898; 10,12 i 14  de gener, 11 d’abril, 6 de juny i 4 de juliol  de 1899 o el 14 i 23 de febrer de 1900. Les repatriacions es dugueren a terme amb vapors com el Buenos Aires, el Alicante, el Leon XIII, P. De Satrústegui o el Cataluña a més del Isla de Panay i sempre es comptà amb les embarcacions perquè els soldats fessin terra.

 

I entre el to prenyat de fervor popular amb que la premsa reportava les processons, el caràcter èpic de la crònica dels embarcaments i el to de lament de les repatriacions, hi ha el to entusiasta amb el que es narren els serveis que proporcionaren embarcant autoritats nacionals i foranes, algunes d’elles per a mostrar les successives obres d’ampliació del port. Així, la visita de la Asamblea de las Diputaciones de España el 10 de novembre de 1906:

 

[..]A las diez menos cuarto los invitados embarcaron eu un vaporoito «golondrina», presentándose á aquella hora el tiempo bonancible y la ruar llana. El vaporcito zarpó con dirección al dique flotante y deponente donde  fueron recibidos por el ingeniero jefe de las obras del puerto, señor Valdes, á quien acompañaban algunos de sus ayudantes y subalternos.

Los invitados recorrieron todas las instalaciones y el dique, vieron la sección de fabricación de bloques de 2.800 toneladas y volvieron á embarcar yendo hasta la torre de la escollera de levante, donde la Junta de Obras del puerto les obsequió con un delicado «lunch». Luego y en el vaporcito de que se servían, fueron hasta el muelle de la Barceloneta, recorrieron á pie los depósitos [..]  y se dirigieron a la Maquinista Terrestre y Marítima, donde les recibió el ingeniero director, señor Cornet y Mas. Én tan agradable compañía los diputados visitaron todas los talleres que á aquella hora estaban en toda su actividad[7].

 

Ja més recentment, als anys cinquanta, las golondrinas aprofiten la inauguració de les noves grues al port per oferir-les com a atractiu turístic:

 

Una de las atracciones que las «golondrinas» del puerto ofrecen al viajero durante estos días — cuando lo permite la lluvia, que ya no es novedad — es el grupo de las nuevas seis grúas, de tres y seis toneladas, que han sido ya totalmente montadas en él muelle adosado: a la escollera de Levante. Estas seis esbeltas torres, admiración de la chiquillería y de los mayores, forman, con ias destinadas al muelle de Espafia — de cuyo montaje dimos cuenta en su día —. él j?rupo de catorce aparatos de esta clase destinados al mejor servicio de la carga y descarga de buques en nuestro puerto. La rapidez con que se ha efectuado la instalación, al menos si comparamos la tarea con la’lentitud de otros tiempos, y la potencia de las nuevas grúas, que confieren extraordinario incremento a la capacidad de nuestros muelles, son ocasión para que todos los barceloneses aplaudamos la eficacia de la actual Junta de Oblas y Servicios del Puerto, que está desplegando una labor ten callada y útil como continua.[8]

 

i són testimoni de la inauguració del tram del Passeig de la Barceloneta fins al Camp de la Bota:

 

Ha llegado el momento en que, como presidente de ía Comisión de Urbanismo, el inspirado desvelo de un gran soldado cuyo nombre queda ya sagradamente vinculado a Barcelona, va a abrir oficialmente, mañana domingo, día 15 de febrero, el primer tramo de ese Paseo Marítimo, que con más de quinientos metros — para glorioso símbolo bastaba con uno — empieza en la Barceloneta para terminar en el Campo de la Bota, Me refiero al ilustre gobernador civil de Barcelona, don Felipe Acedo Colunga, que hace ahora justamente tres años proponía la magna empresa de que la Comisión asumiera la construcción del Paseo Marítimo sin herir modestos intereses personales y al mismo tiempo poniendo fin al «chabolísmo».[..]Por otros caminos, que van mejor a Roma, los barceloneses van nuevamente a obtener aquella vecindad perdida con el mar que ahora sólo podía tenerle, como una especie de Tibidabo marítimo, embarcándose en esas «gaviotas» o esas «golondrinas» que bordan de gracia ingenua los aires marineros que le llegan a Cristóbal Colón, arriba de su monumento.[9]

 

La febre de les esquadres

 

Durant dos períodes diferenciats abans de la Primera guerra mundial i al llarg dels anys 20, arran del Tractat de Washington (1922), es feren habituals als ports d’Europa, la visita de les  flotes europees, i després de la Segona guerra la visita de l’armada d’Estats Units.

Austria, França, Gran Bretanya, Itàlia o la Navy,  emprenien una mena de tours amb les seves flotes per fer visible el seu poder armamentístic. Las Golondrinas, unes vegades per obligació i d’altres en benefici propi es prodigaren embarcant autoritats o ciutadans, amb l’objectiu d’apropar els passatgers perquè poguessin admirar els cuirassats i els creuers. Així els anys  1899 i el 1922:

 

La Escuadra Francesa.Durante la mañana los buques de la escuadra francesa practicaron con regularidad y precisión ejercicios de cañón, zafarrancho da combate y simulacro de caso de incendio, siendo todas las prácticas contempladas por numeroso público desde las escolleras y embarcadas en buen número de botes y vaporcitos golondrinas.[10]

 

La escuadra inglesa en nuestro puerto.Desde primeras horas de la mañana, el puerto presentaba animado aspecto. Gran número de embarcaciones pertenecientes a los clubs marítimos de esta ciudad, algunas de ellas empavesadas y llevando señoritas a bordo, salieron fuera del puerto para esperar la llegada de los buques británicos, siguiendo después las evoluciones de los mismos, situadas alrededor de las unidades de la escuadra y cambiaron saludos con la oficialidad y tripulaciones de los buques. [..] Viajes a la rada. La «Sociedad de Remolcadores de este Puerto», dispuso que sus vapores «Cataluña», «Montserrat» y «Montseny» efectuaran viajes desde la Puerta de la Paz* a la rada, llevando pasaje para ver de cerca los grandes acorazados que se hallan en la bahía. También los vapores «Golondrinas» verificaron viajes al torreón de la escollera.[11]

 

O l’any 1953:

 

Visita a La VI Flota Americana.Nutridos grupos de curiosos pasearon por el puerto utilizando golondrinas para contemplar de cerca el portaaviones «Midway»[12].

 

També recull la premsa,  la visita de l’aleshores cap d’Estat, el General Francisco Franco, el setembre de 1955, el text menciona els tres tipus d’embarcacions que feien viatges pel port:

 

Los buques, engalanados. Con motivo de la llegada de S. E. el Jefe del Estado a nuestra ciudad,, todos los buques surtos en el puerto, engalanaron sus jarcias con multitud dé gallardetes y banderas dei Código Internacional de Señales, y con numerosas banderas nacionales izadas en lo alto de los pa- ‘ los y de las astas de proa y popa. También lucieron empavesadas las embarcaciones menores del servicio público, como las llamadas «Gaviotas», «Sirenas» y «Golondrinas», así como todos los edificios del sector portuario, especialmente los de carácter público, como son la Aduana, la Junta de Obras del Puerto, los clubs Náutico y Marítimo, el Pósito de Pescadores, el Montepío del Instituto Nacional de la Marina, la Cofradía de Pescadores, etc..[..][13],

 

Algun que un altre ensurt

 

La seva popularitat i longevitat les han  fet involuntàries protagonistes d’afers vinculats al moment històric com l’esclat d’una bomba l’agost de 1908:

 

A las seis de ayer tarde estalló una bomba en uno de los vaporcitos llamados «golondrinas», que trasbordan pasajeros desde el muelle de la Paz al Nuevo de la Barceloneta, y que, como es sabido, en esta época de baños van siempre atestados de pasaje. El hecho ocurrió en la golondrina número 3, poco después de haber ésta * atracado al muelle Nuevo y de salir el pasaje que llevaba; á esta circunstancia debióse que no fuera crecido el número de víctimas, pues, como hemos dicho, cuando estalló la bomba casi todos loa pasajeros habían desembarcado. El explosivo había sido colocado debajo del banco que existe en el centro de la cubierta, en dirección de proa á popa, y los cascos del mismo hirieron á treá individuos, dos de ellos empleados de la embarcación y el otro pasajero. Los desperfectos materiales causados en el vaporcito fueron de escasa importancia; la cubierta quedó un poco astillada en el sitio donde estalló la bomba y levantados tres de los listones del banco. . Un trozo de casco quedó incrustado en la madera de la barandilla del vaporcito. [..]Los heridos fueron conducidos al [..][14]

 

o d’accidents com l’abordatge d’un vapor de Tabacalera, el 28 de novembre de 1922:

 

Un vapor de la Tabacalera hunde a una «golondrina», con pasajeros. Diez muertos y varios heridos En aguas del puerto ocurrió «1 pasado domingo, ai mediodía, una verdadera catástrofe que ha llenado de consternación a Barcelona. Un, vaponcito de la Tabacalera, embistió a una ((golondrina», que iba repleta de pasajeros, como acostumbran a ir tales vaporcitos en los días festivos, y la «(golondrina», por efectos del choque se hundió rápidamente. A pesar de no haber periódicos, por ser día festivo, la noticia se propaló con gran rapidez por todos los ámbitos de Barcelona y sus contornos, desbordándose la fantasía popular.

 

Para extraer la «golondrina» hundida ayer a las doce fue conducida al lugar del siniestro la grúa flotante “Esperanza” para proceder a la extracción de los restos de la golondrina» hundida. Hasta las cuatro de la tarde, y después de ímprobos trabajos, no pudo lograrse sacar a flot el casco de la ((golondrina», el cual quedó depositado en el muelle de Cataluña. Los trabajos realizados para la extracción de cadáveres y golondrina, fueron dirigidos por el capitán inspector de la Junta de Obras del Puerto, señor Millet, secundado por el buzo de 3a Junta, Pablo Martínez Sánchez, y el particular Zacarías Cadiostro, de nacionalidad griega[15].

 

Aquesta longevitat només s’interrompé durant la guerra civil. Les dues empreses foren col·lectivitzades i les sis embarcacions s’amarraren a la dàrsena propera a la torre de l’aeri de Sant Sebastià, al mateix indret on durant anys s’hi estaven per fer el manteniment anual, tal i com es veu a una de les imatges que tenim a la col·lecció.

Remolcador Cataluña atracat al Port de Barcelona. Autor desconegut.1960.

 

Acabada la guerra els serveis es reprengueren l’any 1939 amb els dos trajectes habituals, I així any rere any, fins que a partir de l’any 1957, es suprimiren els viatges als banys perquè desaparegué el servei de tramvia que duia fins a l’embarcador.

 

Postals d’avui

 

Ell lloc neuràlgic on es situà des dels inicis l’embarcador de las golondrinas, ens ha permès comptar a les col·leccions amb imatges que han capturat les transformacions que ha viscut la ciutat i el port al segle vint.

 

Vista del moll de Drassanes i de la plaça del Portal de la Pau. Autor desconegut.

 

Això ès fa especialment evidentment a les zones destinades al lleure del ciutadà i de les que s’ha anat apropiant el turista. Així per exemple, disposem d’imatges dels anys vuitanta i noranta, on s’aprecia la urbanització del Moll de Bosch i Alsina  i la presència de visitants foranis.

13/06/1983 – Un turista con tomavistas de cine en el embarcadero de las golondrinas al rompeolas.

Turistes al Portal de la Pau i el moll de les Drassanes a Barcelona. Xavier Martí Alavedra, 1980.

 

Avui en dia, la flota de Las Golondrinas, gestionades per l’empresa Las Sirenas,S.A. ofereix excursions marítimes amb sis embarcacions. Tres d’elles -la Lolita (1953), la Mª del Carmen (1953) i la Encarnación (1959)-, són les embarcacions tradicionals amb el buc de fusta i el doble pis. Les altres tres són els dos catamarans Trimar (1997) i Ómnibus (2000), que juntament amb l’Antina G (2008) recorren el port i les platges de la ciutat.

 

Golondrina. Las Golondrinas navegant davant del port. Jordi Montoro Fort. 2007.

 

Ara a l’olor del salnitre,  a l’enrenou de les gavines i a la brisa marina es suma la visió privilegiada  des del mar de l’skyline de la ciutat radicalment transformat a les acaballes dels anys vuitanta i la dècada dels noranta en la preparació de la ciutat com amfitriona dels Jocs Olímpics de l’any 1992.

 

Podeu consultar alguns dels comentaris de la sessió en aquest enllaç: Identificacio fotos golondrinas respostes

 

Post escrit per Àngels Farré i Cuyàs (Area de Col·leccions i Coneixement MMB), amb la col·laboració de Manuel Roca i Girbau (Gerent Sirenas SA) i Enrique Escribano (voluntari de l’arxiu fotogràfic de l’MMB)

 

[1] Farem servir el terme en castellà donat que en català no s’accepta el terme golondrines referit a les embarcacions.

[2] Porta Coeli. El Restaurant del Trencaones (1926-2000), Barcelofília, Inventari de la Barcelona desapareguda, desembre 2016. Disponible a: <http://barcelofilia.blogspot.com/2016/09/porta-coeli-el-restaurant-del.html>.[Consulta: febrer 2019].

[3] Diversos, Barcelona: Cent anys de “Las Golondrinas”, (Barcelona, 1988), p. 14.

[4] Diversos, Barcelona: Cent anys de “Las Golondrinas”, p. 16.

[5] La Vanguardia (Barcelona), 27 de junio de 1913.

[6] La Vanguardia (Barcelona), 23 de febrero de 1900.

[7] La Vanguardia (Barcelona), 10 de noviembre de 1900.

[8] La Vanguardia (Barcelona), 17 de mayo de 1957.

[9] La Vanguardia (Barcelona), 14 de febrero de 1959.

[10] La Vanguardia (Barcelona), 19 de julio de 1899.

[11] La Vanguardia (Barcelona), 22 de febrero de 1922.

[12] La Vanguardia (Barcelona), 11 de enero de 1953.

 

[13]La Vanguardia (Barcelona), 29 de setembre  de 1955.

[14] La Vanguardia (Barcelona), 9 d’agost   de 1908.

[15] La Vanguardia (Barcelona), 28 de novembre de 1922.