Al llarg de la història han existit molts intents de crear artefactes capaços de realitzar vols amb propulsió de motor. Alguns dels pioners van ser Meusnier, Blanchard i Giffard. Però l’èxit vindrà de la mà de Ferdinand von Zepellin amb el Luftschiff Zeppelin (LZ1), amb un dirigible amb aletes pel control i l’estabilitat, propulsors i gòndoles per la tripulació i passatgers.

Un dirigible és un vehicle previst de diversos recipients plens de gas, heli o hidrogen, elements que al ser més lleugers que l’aire atmosfèric, li permeten a l’aparell elevar-se. Els primers dirigibles van tenir un ús militar, ja que les góndoles els permetia emmagatzemar bombes.

Ferdinand von Zepellin crea l’empresa Luftschiffbau Zeppelin amb l’objectiu de construir dirigibles per al transport de persones. El 1908 Ferdinand contracta al periodista i publicista Hugo Eckener per fer campanyes de publicitat dels seus artefactes. Eckener acabarà convertint-se en gerent de l’empresa i també en capità de dirigibles.

El 8 de juliol de 1928 Luftschiffbau Zeppelin posa en vol el Graf Zepellin (LZ121) per realitzar el primer vol internacional. L’any següent, al 1929, realitza el primer vol al voltant del món, i el 1931 el vol a l’àrtic, tots ells amb Eckener com a capità.

El 1930 aquests dirigibles són destinats a viatges transoceànics.  El Graf Zeppellin realitza 590 vols transoceànics, creua en 144 ocasions l’oceà i realitza més de 1.600.000 km sense accidents. El dirigible comptava en aquells moments ja amb una tripulació de 40 persones, capacitat per 20 passatgers, una longitud de 236,53 metres, 5 motors Maybach VL-2 de 12 cilindres i 410 KW cada un.

La circumnavegació del món del Graf Zeppelin del 1929 és la primera ocasió en la que es transporta passatgers, entre els quals hi viatjaven també periodistes, convertint el dirigible en un mitjà de transport conegut a tot el món. L’interès pels zeppelins va augmentant pel públic i el 1931 la companyia Luftschiffbau Zeppelin inaugura el servei regular de passatgers entre Alemanya i Brasil amb només 3 o 4 dies de viatge.

Luftschiffbau Zeppelin inicia una campanya publicitària del Graf Zeppelin per difondre els seus vols d’Alemanya a l’Amèrica del Sud. El cartell publicitari l’encarrega a un dels millors cartellista de l’època: Ottomar Anton (1885-1976). El Museu Marítim de Barcelona en conserva un exemplar. El cartell mostra el Graf Zepellin i la ruta des de Friedrichshafen fins a Buenos Aires en només tres dies.

 

 

 

 

El 1929 Hamburg AmeriKa Linie (HAPAG) rep els drets exclusius com operador de zepellin Deutsche Luftschiffahrts AG, per a la venda de bitllets a Alemanya i a l’estranger. HAPAG manté la seves línies de transport de passatgers i mercaderies per mar, però es mostra obert a les possibilitats que ofereix l’aviació. El graf Zeppelin s’havia convertit en la forma més ràpida i còmode de creuar l’Atlàntic, realitzant el trajecte en la meitat de temps que els seus transatlàntics, només en 3 dies.

 

 

 

 

 

 

 

L’èxit dels zeppelin es deu als seus dos dirigibles el Graf Zeppelin i el malaurat Hindenburg. Ambdós amb seu a Alemanya van volar per la Hamburg-Amèrika Linie.

Les relacions entre les dues companyies es veuran trencades amb l’accident del zeppelin Hildenburg on van morir 13 passatgers i 22 membres de la tripulació. Entre les víctimes es trobava el cap de Departament de Passatge de Nova York de HAPAG i la seva dona.

Els viatges comercials en dirigibles es veuen totalment truncats amb l’accident del dirigible Hildenburg.

Betevé va realitzar un vídeo que recull el testimoni documental del vol del Graf Zappellin sobrevolant la ciutat de Barcelona que us recomanem visitar.