Buscar mecanismes per evitar la propagació de malaties i contenir plagues que poguessin arribar d’altres llocs ha estat, des de sempre, una gran preocupació social, per això es van buscar sistemes per poder controlar d’alguna manera aquestes possibles propagacions.

Els vaixells que porten d’un lloc a un altre mercaderies i persones, podien també transportar microorganismes responsables de malalties contagioses. Per evitar la importació per mar de malalties les diferents ciutats marítimes, ja des de l’Edat mitjana, van anar adoptant mesures, que es feien més estrictes en èpoques de plagues.

Al segle XVIII les administracions van sistematitzar i protocol·litzar aquest control, mitjançant les patents de sanitat, que van estar vigents fins mitjans del segle XX. Així les embarcacions havien de certificar que no eren portadores d’infeccions amb la patent de sanitat.

Aquest document era expedit per les autoritats sanitàries del port de sortida que certificaven que en la seva població no hi havia malalties contagioses i que la tripulació i el passatge estava en bon estat de salut. El document s’havia de lliurar en arribar a port per poder desembarcar-hi. Si no es duia o hi havia alguna irregularitat es feia complir quarantena a les persones i mercaderies.

Les patents a partir del XVIII eren impresos que s’omplien amb les dades de cada vaixell, el nom i tipus de vaixell, el patró i els tripulants i passatges que duia, en ocasions segons l’època la càrrega. En les capçaleres d’aquests documents les diferents ciutats gravaven els seus escuts, les imatges dels sants protectors i vistes del port i la ciutat. Aquests gravats de capçalera varien segons les ciutats i les èpoques i són també en si mateixos una font d’informació.

Al Museu Marítim de Barcelona conservem una extensa i interessant col·lecció de més de vuit centes Patents de sanitat marítimes, de cent cinquanta ciutats portuàries diferents, principalment de l’àmbit mediterrani, resta d’Europa i de ports americans. Us presentem una petita mostra.