No sabem si ens tocaria a nosaltres destacar aquelles reflexions que ens van fer sentir feliços en la darrera jornada organitzada per l’Arxiu de l’MMB. Però no ens hi podem estar …

El museu com a recurs: el lloc de l’arxiu

I és que ens ho vam passar bé. Molt bé. I vam gaudir de moltes coses. Per exemple, vam gaudir escoltant la Laurence Rassel, directora de la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona, quan deia que no podia destriar l’arxiu de la institució. Quan va exposar el seu discurs a través d’una metàfora entre el que representa i és el programari lliure, que no és de ningú però és de tots, i els arxius. Sobre el contracte social al què ens devem davant els ciutadans: no amagar els errors, la transparència, la no discriminació ni de grups ni de persones i el treball per la comunitat.

Vam gaudir sentint com la literatura, el cinema i l’art es donaven la mà i s’alineaven amb els documents per interpretar-se i reinterpretar el seu temps, i els temps que transcorren en aquell mateix instant. Llegir un document/monument amb totes les seves interpretacions històriques.

Ens va agradar la reflexió sobre l’aptitud interrogativa davant les evidències: “Qui diu com es diuen les coses?” La presa de decisió diària davant els interrogants que qüestionen els “per descomptat”. Repensar l’arxiu, necessitat imperiosa per innovar.