En Lluís-Esteve Casellas, cap de secció de Gestió Documental i Arxiu de l’Ajuntament de Girona, va presentar-nos una ponència sobre l’equilibri i paradigma de treball dels professionals dels arxius.

Va posar la síntesi de la nostra proporció àuria, el número Pi de la nostra tasca,  en l’equilibri entre la gestió de documents i la gestió dels arxius. El servei a l’organització i el servei a la ciutadania. I com aquests dos paradigmes s’han de fer compatibles en una doble vesant: servei a l’organització i servei a la societat.

Lluís-Esteve també va explicar, categòricament, com tenim l’altra pota, la de la difusió i els serveis a la societat: “els serveis dels arxius no poden sobreviure sense la consulta presencial “. Amb cada cop menys usuaris presencials, cal innovar per impulsar un ús més polièdric dels documents.

Però què volen els nostres usuaris? Sabem què estan fent i com ho estan fent: menys recerca científica però més recerca personal. Cal avançar en noves maneres d’oferir als usuaris allò que volen, allò que busquen. “La gent vol participar”.

Treballem per unes activitats participatives. Innovem en els serveis.

Molt interessant les reflexions al voltant dels fons personals i com estan construint  els joves en l’actualitat aquest tipus de fons: amb fotografies al facebook, vídeos a Youtube, Pyramid…