8a JORNADA DE MUSEUS, GESTIÓ DOCUMENTAL i ARXIU: On són les dones als arxius del museus?

Núria Jornet Benito: “Arxius de dones als centres patrimonials: una oportunitat per visibilitzar el llegat de les dones. Models i bones pràctiques”

(Professora titular de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona)

Suzanne Hildenbrand senyalava a Women’s Collections. Libraries, Archives and Consciousness (1986) que el desenvolupament de les col·leccions documentals de dones als USA estava lligat al desenvolupament mateix del moviment feminista (entès tant en el seu vessant activista com acadèmic) i en destacava 2 grans fases: una vinculada al sufragisme, a la dècada del 1920; l’altra, al moviment polític de les dones dels 1960. Un desenvolupament, a més, que concretava en 3 accions: preservar, fer créixer, crear equipaments.

Passada ja la primera dècada del segle XXI, podem afirmar que aquesta anàlisi pot completar-se amb una nova fase, que Kate Eichhorn (2013) situa a partir de la dècada dels 1990 i que defineix amb un potent “archival turn in feminism”; això és, un nou punt d’inflexió des del punt de vista dels arxius, que marca, de fet, una continuïtat entre la segona i la tercera onada feministes en relació als arxius i, que, com ja vaig destacar amb Bénédicte Grailles, posa l’arxiu i “l’arxivatge” al centre del repertori d’accions feministes en sentit ampli (Jornet-Grailles, 2020). Aquesta activació o intensificació s’acompanya d‘un altre moviment que fa entrar amb força l’”activisme” arxivístic en el teixit social amb l’impuls dels anomenats “arxius comunitaris”, que són vistos en la seva dimensió d’eina de contrapoder ciutadà, d’arxius socials (Ruiz Gómez, 2019).

La convocatòria d’aquesta Jornada, que ens porta a pensar en la necessitat de fer visibles les dones, la seva documentació i memòria als arxius dels museus, no fa més que reafirmar que estem vivint una nova represa de la consciència (paraula que estava al títol i al centre del discurs de la Hildenbrand) per a recuperar i valoritzar els fons i les col·leccions de dones (documentals/arxivístiques i bibliogràfiques als nostres centres patrimonials (arxius, biblioteques, centres de documentació).

En aquesta ponència partiré d’aquest context, amb un objectiu doble: marcar uns models de custòdia per aquesta documentació per cercar-hi bones pràctiques. La sistematització de models pot comportar un cert esquematisme per les interferències entre models o perquè algunes bones pràctiques poden ser compartides (ho assenyalarem); però creiem que dibuixa unes tendències i permet una lectura del panorama actual dels centres patrimonials que tenen col·leccions de dones. La meva perspectiva se centrarà en un entorn ampli (no estrictament centres d’arxius ni arxius de museus). Sintetitzant el que desenvoluparé a la Jornada:

Primer model: L’activisme feminista al centre de l’arxivatge. Característiques: Més o menys autonomia respecte als sistemes bibliotecaris/arxivístics; major o menor grau d’institucionalització. Associacionisme dones (associacions, fundacions). Importància de l’espai. Anys 70/80/90. Represa en el marc LGTBI (2000). Exemples: Centro delle Donne. Bologna./ Fondazione Elvira Badaracco. Studi e Documentazione delle Donne-Milà)./ Glasgow Women’s Library./ Ca la Dona-Centre de Documentació-Barcelona/ Centre LGTBI-París. Bones pràctiques: Vincle amb dones-feministes-associació (creixement amb donacions de fons personals de dones i grups de dones); amb sistema arxivístic/bibliotecari-“fons d’interès històric”. Acció del voluntariat. Concepte de Patrimoni ampli: biblioteca, hemeroteca, arxiu, efímera, artefacte-objecte vs. Museu.

Segon model: La documentació en el marc de la biblioteca universitària o en els instituts de dones/gènere, i al desenvolupament dels women’s-gender’s studies. Característiques: Marc acadèmic-universitari anglosaxó, impuls amb la creació de les special collections de les biblioteques universitàries, recerca interdisciplinària, la història de les dones i els estudis de gènere que necessiten noves fonts (1980-1990). Estructures lligades als governs-administració pública com instituts de gènere-centres d’informació. Represa en el marc de la valorització dels fons personals com a font de recerca (2000). En alguns casos, son centres que provenen de centres més antics (WCWA-Nova York, 1935-40; IAWM-Amsterdam, 1935). Exemples: The Woman’s Colecction-Texas Women’s University Library./ Gender and Women Studies at the University of Wisconsin./Women’s Archives- Archives and Special Collections of the University of Ottawa./ Centre des Archives du Feminisme-Fonds Specialisés-Bibliothèque Université Angers./ ATRIA- Institut on Gender Equality and Women’s History-Amsterdam. Bones pràctiques: Impuls de la recerca acadèmica i dels gender studies i del paper de la documentació i informació en el marc de polítiques públiques d’igualtat. Idea de centre o de col·lecció específica que aporta visibilitat, amb bibliotecari especialitzat. Connexió amb especialistes acadèmics a l’hora d’adquirir un material, valorar-lo, o per donar bibliografia-context. Cas especial Angers: docència-formació universitària (pràctiques Màster Archives); vincle associació feminista-missió focalitzada en l’arxiu (Archives du Féminisme).

Tercer model: Línies concretes dins de la política general de la col·lecció (captació fons personals de dones) en estructures públiques (arxius, biblioteques, museus) i perspectiva de gènere en el tractament documental: ingressos, avaluació-tria, classificació-descripció. Exemples: Arxius Nacionals Francesos-Grande Collecte des archives des femmes (2018); Arquivo do Reino de Galicia, Arquivo Histórico Provincial de Lugo, Arquivo de Galicia). Informe sobre os arquivos públicos en Galicia: unha perspectiva de xénero e feminista (2019). Bones pràctiques: Integració en una xarxa-sistema. Vincle amb el territori. Exposicions.

En un i altre model serà clau la constitució d’una perspectiva de gènere en l’arxivística (López Rodríguez, 2019) que, en el tractament documental, impulsi accions que afavoreixen la recollida de fons produïts per dones per revertir la desigual representació i desproporció en el quadre de fons d’un arxiu; o obri possibilitats per indicar en la descripció el sexe de les persones o per visibilitzar millor el seu context relacional. Una arxivística i una lectura de l’arxiu que ajudi també, en el context on estem, a descobrir el discurs de poder i les narratives de gènere darrera les col·leccions museístiques.