BOLETÍN DEL CONSEJO SUPERIOR DE EMIGRACIÓN

  • Biblioteca
  • 15.01.2015
En pocs mesos la Biblioteca canviarà d’ubicació dins del Museu. Aprofitant que s’hauran de traslladar tots els fons hem canviat de posició gran nombre de volums del magatzem. Per altra banda hem destriat els volums que són ara a la Biblioteca, la majoria aniran a les prestatgeries de la sala de consulta, de lliure accés, la resta s’afegiran al magatzem.
boletín consejo superior
Historia marítima española

És necessari analitzar de tant en tant les prestatgeries i l’ús dels fons perquè el conjunt bibliogràfic no perdi coherència i rigor. La pega és que a vegades fa pena “amagar” llibres en un magatzem. Però no cal patir, el llibre hi està tan o més ben controlat, descansa en un magatzem i si es busca pel catàleg es troba perfectament. Es perd, però, el descobriment per atzar, el remenar, la serendípia, encara que es cataloguin detalladament, amb la reproducció del sumari inclosa.

Aquests mesos, mentre destriava, he mirat els llibres amb deteniment i he descobert curiositats amagades. Per exemple, aquesta imatge trobada a la Historia marítima española de Julio Guillén, no deixa de ser una infografia, tan de moda actualment.
Emigració a Amèrica 1912

Mirarem de trobar una solució. Estem pensant que seria útil afegir codis QR a les prestatgeries per poder veure a través del mòbil propostes de llibres similars, textos, imatges, per tal que el visitant tingui més elements informatius per decidir si vol consultar un llibre que encara no ha vist.

Els volums del Boletín del Consejo Superior de Emigración també els he repassat amb deteniment. Sabia que contenien dades sobre la població emigrada, la legislació en matèria d’emigració però —com succeeix amb molts llibres d’aquesta biblioteca— tenen altres temes relacionats que queden “amagats”, és complicat haver de “classificar” els llibres.

Els 16 volums són també una eina molt vàlida per saber les condicions laborals dels treballadors dels vaixells de passatgers. Així com el  cost de la vida als països de destí, la situació laboral, hores de treball i salaris de cada ofici. La situació de les dones i el treball infantil. Serveix per descobrir que molts emigrants viatjaven enganyats, pensant que allí trobarien una vida millor i no sempre era així.

Ports Espanya
Ports de sortida
Entre aquestes pàgines descobrim casos particulars com el d’un passatger, Antonio Rodríguez, que reclama a la Compañía Pinillos 25 pessetes “por el extravío y pérdida de su colchón a bordo del vapor Valbanera“. O el cas d’un emigrant espanyol que no troba el seu parent amb qui s’havia de reunir perquè confon la ciutat de Washington amb l’estat del mateix nom a la costa del Pacífic “a tres mil millas de esta capital y cuyo viaje vendría a costarle muy cerca de 100 pesos, suma en la que jamás pensara al decidirse a dejar a España, emprender el penoso viaje por mar y reunir a costa de sacrificios los 25 pesos que entonces se exigía para ser permitido el desembarque en Estados Unidos“
Emigració
Països de destí

Però no podem obviar que les dades principals del Boletín fan referència a l’emigració. La publicació analitza les causes que provoquen determinats fluxos migratoris. Per exemple, s’analitza per què creix l’emigració l’any 1912.
Boletín 1913
Països de destí 1909-1912
Una de les causes va ser l’augment del mercant de treball d’Argentina per efecte de les abundants collites que va coincidir amb la prohibició temporal d’emigrar imposada pel govern italià als seus habitants. La competència entre navilieres que va fer abaratir considerablement el preu del passatge va ser l’altre motiu que va produir un augnment de l’emigració.

Un munt d’històries per descobrir que seria interessant digitalitzar i fer accessibles a través d’internet.

Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona

emigració , fons

TAMBÉ ET POT AGRADAR...

  • segueix-nos

  • web mmb

  • subscriu-te!

    al butlletí