El primer que vàrem constatar és que és un llibre espès, intens, aclaparador, de difícil lectura. Força assistents varen confessar que no l’havien pogut acabar. La nota positiva d’aquest aspecte és que en finalitzar molts dels participants que no havien acabat el llibre es van comprometre per voluntat pròpia a continuar llegint-lo, fins al final. El nou interès per la lectura del llibre va ser conseqüència de les engrecadores explicacions dels assistents que havien arribat fins al final. 

Una altra cosa curiosa a destacar és que hi havia tantes versions, cobertes, edicions, com lectors. Els que havien portat el llibre van llegir la primera frase de la novel·la i va ser molt curiós adonar-se que totes deien el mateix però amb llenguatges més o menys retòrics. I això per què? Una de les causes pot ser perquè eren traduccions de l’anglès a dos idiomes diferents (castellà i català), una de les edicions era juvenil (comentada i amb un glossari) i perquè en anglès també hi ha versions més o menys reduïdes i adaptades.

Per a Conrad no es pot fugir d’un mateix i no és possible l’expiació de l’acte deshonrós fugint.