La tarda de dissabte vàrem passar una estona agradable xerrant sobre La lluna i el Cala Llamp de Baltasar Porcel.

Més informació: http://palaurobert.gencat.cat/ca/exposicions/exposicionsactuals/BaltasarPorcel/

I llavors, com sempre, evoquem llibres comentats en anteriors edicions del Club. Que si “Moby Dick sí que era excessiu amb les descripcions” … algú recorda els personatges de Capitans intrèpids “Kipling no aprofundia en les seves personalitats” i es pregunta si potser Porcel es recrea massa en els personatges i s’oblida de vertebrar una història. La resposta que rep és que els personatges estan molt ben descrits i ajuden a teixir la trama.

De fet és un plaer recordar cada personatge i com es trenen les relacions entre ells i entre el passat i el present. Com, uns fets passats, determinen el present de tots ells. Sï, però qui vertebra? I un diu “La columna vertebral és el títol: la lluna, testimoni present durant totes les nits del relat i la desencadenant del final … Sobretot la lluna d’agost però també el Cala Llamp principal escenari, on els mariners se senten confortables. Només cal recordar el patró que no pot dormir a terra ferma perquè troba a faltar el bressol de les ones.

També es va coincidir i destacar el sentit de l’humor (la botadura del Marianito), la crítica mordaç (episodi de la medalla de salvament).

Aquest llibre el vàrem llegir gràcies a la proposta que va fer el lector que ens segueix des de Mallorca. Setmanes abans de la sessió ens va enviar anotacions i dissabte les vàrem compartir. Ens fa molta il·lusió poder tenir una visió mallorquina del text. Aquí en teniu un full, val la pena llegir-lo:

“Les històries reflecteixen la manera de viure dels mallorquins als anys 50 i dóna la visió d’un món ja desaparegut i força dur”, comenta una altra companya per email.

I surten més temes, l’enyorança de la Cuba de principis de segle quan els protagonistes més grans eren joves, la llibertat perduda, la música i l’alegria. La vida a terra, quan són a Andratx. El contraban. Els anys previs a la guerra civil amb il·lusions i ideals que es perden durant la guerra. Les traïcions.

El contrast entre personatges per uns “viure embarcat és perdre la vida” perquè s’ha convertit en una feina monòtona i desitja una vida millor per al seu fill. En canvi, el que de jove va patir “va descobrir un món on no hi feia res tenir tics als ulls i ser petit” i ara de gran, amb una vida inestable sap viure al dia i al mar se sent rejovenit i lliure. La vida al mar: un món en moviment, “horitzons infinits i canviants, sortir els matins a coberta i sentir-se ple i potent sota el sol i solcant el mar… En mar hom governa la seva pròpia brúixola, i en terra, en canvi, sent la soledat, una soledat immòbil, silenciosa, constant“.

La Lluna i el Cala Llamp una novel·la que recomanem, que amb la relectura millora, cada cop gaudeixes més dels detalls, de la trama, de l’ambient. Gràcies a tots els que feu possible enriquir la lectura.