Luis Sepúlveda

  • Biblioteca
  • 17.04.2020

“Escritor, periodista y bastante cabreado”. Així s’autodefinia Luis Sepúlveda (1947-2020)

Ironies de la vida, ara que hem deixat descansar el planeta i que els animals se senten prou segurs per esplaiar-se pels seus ambients, ens deixa un escriptor que sentia un gran respecte per la naturalesa.

Ha denunciat, sobretot a les seves novel·les, la prepotència dels humans poderosos que creuen que dominen la Terra. Com llegim a Un viejo que leía novelas de amor, el seu primer èxit literari, traduït a 70 idiomes: “Tanto los colonos como los buscadores de oro cometían toda clase de errores estúpidos en la selva. La depradaban sin consideración, y esto conseguía que algunas bestias se volvieran feroces”.

Volem destacar especialment Mundo del fin del mundo:

Hi veiem l’analogia entre la desaparició de les balenes i la desaparició de les tribus indígenes.

Escrit en primera persona, reflecteix els records del propi autor que de jove viatjà a la Patagònia per embarcar-se en un balener. Trenta anys més tard, mentre exercia de periodista a Hamburg té l’oportunitat de tornar a la seva terra per tal col·laborar amb Greenpeace en la lluita contra la caça il·legal de la balena per part de flotes japoneses.

El protagonista de Mundo del fin del mundo afirma haver quedat fascinat per la lectura de Moby Dick. Sembla que l’afany de Sepúlveda per anar a la caça de balenes li ve de la lectura de la novel·la de Melville. A Mundo del fin del mundo l’autor comparteix amb els lectors el contrast entre el món imaginari que li creà Melville i la realitat de la caça de balenes.

És un estil dolç, directe, fresc i planer i es respira il·lusió i amor respectuós per allò que narra.

Sentia una gran estimació per la Patagònia “el territorio que más amo” afirmava. Home d’esquerres, sempre ressalta la seva preocupació per la conservació del medi i l’interès pel benestar de la gent popular.

“A veces los delfines me parecen mucho más sensibles que los seres humanos, y más inteligentes. Son la única especie animal que no acepta jerarquías. Son los ácratas de la mar”.

La seva darrera novel·la, Historia de una ballena blanca : Una novela para jóvenes de 8 a 88 años, és el tancament perfecte a una trajectòria marcada pel món literari de Melville.

Imatge
La seva darrera novel·la

 

Us recomanem també:

Sepúlveda conversa amb el fotògraf argentí Daniel Mordzinski (10 de febrer 2012): https://www.youtube.com/watch?v=_piIsXSQAcA

El escritor errante : entrevista a Luis Sepúlveda https://www.surysur.net/entrevista-a-luis-sepulveda-el-escritor-errante/

Articles de Sepúlveda al diari El País http://elpais.com/autor/luis_sepulveda/a/

http://www.lemondediplomatique.cl/-Luis-Sepulveda-.html,  els seus articles a Le Monde Diplomatique.

El valor de la Patagonia no puede ser calculado en sus oficinas presidenciales: Carta al Presidente de la República de Chile http://rebelion.org/noticia.php?id=128199 (2011)

  • segueix-nos

  • web mmb

  • subscriu-te!

    al butlletí