A la revista Sàpiens del mes de febrer he topat amb un article breu sobre Aurora Bertrana (1892-1974). S’emmarca dins l’epígraf “Dones oblidades de la història”. L’article comenta l’esperit aventurer que va tenir l’escriptora des de ben petita, quan es va escapar de casa seva per anar a veure el mar …

A la Biblioteca podeu trobar Paradisos oceànics, un dels primers llibres de viatge publicat en llengua catalana. L’exemplar de la Biblioteca va ser editat l’any 1988 per La Sal : edicions de les dones i és un facsímil de la primera edició de 1930. L’autora descriu en aquest llibre la seva experiència vital a la Polinèsia Oriental del 1926 al 1929. L’edició de La Sal té una introducció de M. Aurèlia Capmany que qualifica aquest llibre com “el més serè, més bell, més ben escrit, d’Aurora Bertrana“. Les paraules que jo pugui aportar per definir-lo no arribaran mai a la precisió i la bellesa dels mots de Capmany per la qual cosa la cito de nou “És un llibre bonic, amè, que ens aporta tota la vida d’aquest món remot i absolutament inèdit per a nosaltres. […] Voldria recordar, però, l’impacte que va causar en la Barcelona que es considerava tan cosmopolita dels anys trenta, aquest element d’exotisme, gairebé d’audàcia, que representava el llibre. Va tenir, és cert, un èxit merescut, però també va tenir les reticents brometes d’una societat barcelonina que no era capaç de reconèixer el seu conservadurisme endèmic.”

A Vent de grop, que també tenim a la Biblioteca, l’autora retrata l’ambient dels pescadors i del turisme dels anys seixanta a la Costa Brava, és per això que hi trobem diàlegs en català barrejats amb castellà i anglès. Curioses són les paraules introductòries que adreça al lector. Traspuen ironia i decepció arran de la reacció negativa que havien provocat els seus darrers llibres als editors que no van accedir a publicar-los. Aquest fet el considera un fracàs i accedeix a rebaixar el to -fins a qualificar l’obra de rosa- per tal de veure-la editada. Cal esmentar, però, que aquesta rebaixa és només aparent ja que no dubta a fer servir expressions grolleres o pujades de to per reflectir la parla dels pescadors empordanesos. Per tal de ser fidel a aquest llenguatge va fer una estada a casa d’uns pescadors.  D’aquesta manera mostra dos mons antagònics, el de la laboriositat i la rutina i el de la sensualitat i la mandra.

El darrer llibre que tenim a la biblioteca on apareixen fragments d’obres d’Aurora Bertrana és 21 escriptores per al segle XXI és una antologia d’autores catalanes contemporànies.