Dijous es farà a la sala d’actes del Museu Marítim la XII Trobada d’Etnologia Marítima. Alfons Garrido, del Museu de la Pesca de Palamós, compartirà els resultats de les seves recerques plasmades a la seva tesi doctoral La Pesca al Cap de Creus a l’època moderna (segles XVI-XVIII) : organització, gestió i conflictes per a l’accés als recursos pesquers.

Vaig adreçar-me a l’Alfons Garrido perquè m’expliqués quins eren aquests conflictes que esmenta al títol i la seva resposta em va deixar de pedra… “La meva tesi comença amb un assassinat”.

La tesi és el resultat d’intentar resoldre les causes de la mort del pescador de Llançà, Pere Joan Pagès, la nit del 27 de maig de 1687 a Cala Perona, a l’indret que avui pertany al municipi de Port de la Selva.

L’activitat pesquera sembla un ofici tranquil però en aquella època i en aquelles aigües era motiu de conflicte. La crisi de finals del s. XVII i principis del s. XVIII va abocar molta gent a dedicar-se a la pesca i va començar un problema de manca d’espai. Els pescadors d’un indret no volien compartir el seu espai amb pescadors de pobles veïns i cada cop hi havia més barques i més disputes sobre qui tenia dret a pescar per les cales.

Garrido ha estudiat a fons les Ordinacions de la Pesquera de Cadaqués, el reglament de pesca més extens de tota la Mediterrània occidental, i ha documentat una gran quantitat de conflictes territorials, de frontera, per a l’accés als espais de pesca on intervenien els municipis de Cotlliure, Banyuls, Llançà, Selva de Mar, Cadaqués i Roses. Les barques portaven armes a bord per tal de defensar-se. Era una realitat conflictiva que estava molt estesa. I així va descobrir com va morir en Pere Joan Pagès, pescador de Llançà.

Quin tema tan poc conegut, oi? No us pica la curiositat?

Si voleu saber com continua aquest relat recordeu que hi esteu tots convidats! : Dijous 13 de juny a les 17 hores. Sala d’actes del Museu Marítim de Barcelona