En el cel es troba el rumb
- Educació
- 09.11.2021
Quina relació hi ha entre l’astronomia i la navegació? Els centres educatius ho descobreixen al Museu marítim.
Qui devia ser la primera persona que va perdre de vista la línia de la costa mentre navegava? I per què ho faria? Potser per fer un camí més curt, o per explorar nous territoris, o potser per fugir d’algun perill en forma de tempesta… I com va saber tornar al seu lloc d’origen?
Perdre de vista la costa significava navegar sense la referència dels llocs coneguts, i canviar-les per altres que ja no es trobaven a terra ferma, sinó en un altre àmbit: el cel.
L’observació de la posició canviant dels estels va permetre els navegants conèixer la seva posició aproximada, i juntament amb la utilització d’instruments de navegació, com el compàs magnètic, poder determinar el rumb que havien de fer per arribar a la seva destinació.
Per aquesta raó, l’astronomia ha estat (i continua sent) tan important per a la navegació. El coneixement del firmament era cabdal per poder navegar amb seguretat. Observar el cel nocturn o la posició del Sol en determinats moments del dia aportava als navegants les dades necessàries per definir el rumb més adient.
Els principals referents astronòmics
El Sol és l’acompanyant predilecte dels navegants. Malgrat que el dia estigui núvol, sempre fa acte de presència, aportant llum i permet que, en ser observat al migdia, els navegants puguin adquirir informació fonamental per conèixer la posició del vaixell.
La nit també ofereix aquesta possibilitat, però molts astres no són observables a tots els mars del món, ja que depenent de la posició del vaixell, alguns queden per sota de la línia de l’horitzó. Malgrat tot, hi ha un ampli reguitzell d’astres que servien com referència per als navegants: les constel·lacions de les Ósses (Major i Menor, amb especial referència a Polaris, l’únic estel que sempre es troba al Nord), Orió, el Lleó, el Triangle d’estiu -format per Vega, Deneb i Altaïr-, Antares o la Creu del Sud, eren els indicadors que els navegants aprofitaven per conèixer la seva posició.
El cel al Museu Marítim de Barcelona
Aquesta relació imprescindible entre astronomia i navegació es fa palesa al Museu, amb dos formats ben diferents:
D’una banda, les exposicions mostren molts dels instruments de navegació que havien fet servir els antics mariners per observar la posició dels astres i així poder navegar per tots els mars del món; astrolabis, octants, ballestetes, quadrants o sextants, són testimonis muts d’aquesta necessitat de poder dominar el cel, per poder dominar el món.
D’una altra banda, el museu disposa d’un planetari on es fan sessions que acosten el món de l’astronomia als ciutadans, des del punt de vista de la navegació, i que converteixen aquest tema en un recurs pedagògic per als centres educatius que el volen treballar, amb una àmplia oferta de possibilitats:
Activitat que introdueix l’alumnat d’educació primària i secundària en el coneixement del firmament, i com la seva posició va servir els navegants de tots els temps per conèixer quina era la seva posició i, a partir d’aquesta dada, poder determinar el rumb més adient per arribar a la seva destinació.
Aquesta activitat s’adreça a l’alumnat d’educació Infantil i cicle inicial d’educació primària, i és una introducció al món de l’astronomia. Es presenten els elements més coneguts del firmament (els estels, el sol, la lluna…), i es descobreixen referències necessàries per a la navegació.
Activitat que s’adreça a l’alumnat d’educació secundària i permet esbrinar com es navega sense els referents de la costa a la vista, utilitzant els estels per definir una posició i un rumb. Aquest treball al planetari es complementa amb un treball a l’aula, on es treballa sobre la carta nàutica.
Des de l’Àrea d’Educació de l’MMB, i amb l’objectiu de generar recursos útils per al treball a l’aula, us proposem una activitat fàcil de realitzar, al final de la qual el vostre alumnat haurà construït una eina de precisió semblant a la que feien servir els navegants per conèixer la latitud, i que vosaltres podreu fer servir per mesurar angles o alçades: la construcció d’un quadrant.
La construcció d’un quadrant com a recurs educatiu
El quadrant era un instrument de precisió que permetia mesurar angles. Es fa amb un quart de cercle, de fusta o llautó, graduat de 0 a 90º pel costat arrodonit, i amb dues pínules o visors en un dels costats rectes i una plomada que penja del vèrtex i que marcarà sobre la graduació quin és l’angle de l’alçada de l’astre sobre l’horitzó.
Podeu trobar un document descriptiu de com fer-vos un quadrant en el següent enllaç.
TAMBÉ ET POT AGRADAR...
-
Educació 17.12.2024
LA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT A L’EXPOSICIÓ ESPÈCIES INVASORES
-
Educació 11.12.2024
De Montjuïc al mar, projecte sobre la Barcelona medieval
-
Educació 29.10.2024
LA REGATA CONTINUA A L’AULA
-
Educació 03.10.2024
XXIV JORNADES DE MUSEUS I EDUCACIÓ: MIRADES IMPOSSIBLES
-
Educació 25.09.2024
La màgia dels vaixells voladors
-
Educació 16.09.2024
Els museòlegs premien el programa ‘22 dies en 22 peus’
-
Educació 04.07.2024
La navegació esportiva del segle XXI arriba als instituts
-
Educació 28.06.2024
PENÉLOPE, LA MAR ÉS TEVA
-
Educació 24.06.2024
COMPETIR A MAR
-
Educació 20.06.2024
ORGULL DE MUSEU 2024
-
Educació 30.05.2024
Vaixells voladors a la Festa de la Ciència
-
Educació 21.05.2024
FES ENTRAR EL MAR A L’AULA. CURS 2024-2025
-
segueix-nos
-
web mmb