El grup d’alumnes de primer de primària del curs 2017-2018 de l’escola Pla del Puig (Sant Fruitós de Bages) ha dut a terme un treball escolar sobre el mestre Antoni Benaiges i l’escola de Bañuelos de Bureba (Burgos). Aquesta és la carta que la seva mestra, la Isabel Morales, envia al Sergi Bernal, comissari de l’exposició, explicant la tasca pedagògica realitzada amb l’alumnat a tenor del llibre i l’exposició entorn al mestre nascut a Mont-Roig del Camp.

Benvolgut Sergi Bernal,

El passat divendres 20 de juliol, em va emocionar llegir al diari ARA el reportatge sobre la inauguració al Museu Marítim de Barcelona de l’exposició Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar, de la qual ets el comissari.

En primer lloc, et vull dir que sóc mestra. Que crec que ensenyar història als nostres alumnes els ajuda a ser millors persones, persones més cultes i, a la llarga, amb més capacitat de crítica. Que sé, per la meva experiència docent, que es pot ensenyar i aprendre història des dels primers anys d’escolarització i que és necessari que n’aprenguin des de ben petits.

La intenció del meu escrit és la de fer-te saber de la realització d’un treball escolar sobre el mestre Antoni Benaiges i l’escola de Bañuelos de Bureba que he portat a terme aquest curs 2017-2018 amb els meus alumnes de 1r curs de primària, a l’escola Pla del Puig de Sant Fruitós de Bages.

L’origen es remunta a l’any 2013 quan vaig descobrir el llibre que vas publicar conjuntament amb Francesc Escribano, Francisco Ferrándiz i Queralt Solé, [DESENTERRANT EL SILENCI] ANTONI BENAIGES, EL MESTRE QUE VA PROMETRE EL MAR. La lectura del llibre em va colpir i em va deixar amb les ganes de visitar l’escola i aquells paisatges de Castella. És per això que el juliol del 2014, vaig decidir passar uns dies de vacances a Burgos per tal de poder visitar el poble de Bañuelos de Bureba i veure l’escola. L’alcalde va tenir l’amabilitat d’obrir-nos-la, deixar-nos entrar a l’aula, tocar els pupitres i, molt especialment, poder sentir l’energia que ens acostava al mestre Benaiges i als seus alumnes.

Aquest curs 2017-2018 he estat tutora del grup d’alumnes de 1r. El mes d’octubre me’ls emportava de colònies al mar, concretament a Tamarit, a pocs quilòmetres de Mont-roig del Camp i vaig creure que era una oportunitat única perquè els meus alumnes coneguessin la història d’un mestre que també volia portar els seus alumnes al mar, però que no van tenir tanta sort com ells, ni com jo, perquè no el van deixar complir la seva promesa.

Setembre del 2017. Començava el curs escolar i la història del mestre Benaiges i la dels seus alumnes de l’escola Bañuelos de Bureba anava arrelant a la classe i va “enganxar” els meus alumnes des del primer dia. Les fotografies del mestre, dels seus alumnes i de l’escola de Bañuelos i alguns dels seus escrits van ocupar durant el primer trimestre un lloc privilegiat a les parets de la classe.

Cada dia ens acompanyaven un munt de converses, de lectures, de visualitzacions de fotografies. La sorpresa, les ganes per saber-ne més, la curiositat per saber què passava, com i qui eren aquell grup d’alumnes de Bañuelos i el seu mestre, què feien a l’escola, s’hi hi anaven sempre… Tot plegat, estava creixent allò que en diem l’interès per aprendre.

Amb el quadern “EL MAR”, els meus alumnes van començar a llegir en castellà. Parlaven de com la Florentina Sáez s’imaginava el mar i si de debò, era així. Què volia dir “hondo” i “ancho”?

Qui era el Retratista que parlen al quadern? Perquè era un dia important quan un retratista arribava a un poble, es preguntaven? Amb el quadern “EL RETRATISTA” i la fotografia de grup, també buscaven qui deuria ser aquell que el mestre deia que feia “cara de bobo”.

No podia faltar el treball de mapes: van situar Burgos, Bañuelos de Bureba i Mont-roig del Camp. Bañuelos de Bureba està lluny o a prop del mar? Quants quilòmetres va haver de fer l’Antoni Benaiges per arribar fins a Bañuelos? Com deuria fer el viatge? Perquè va marxar a fer de mestre tan lluny? Allà no parlaven català? Antoni Benaiges trobaria a faltar molt el mar, oi?

A la classe van visionar imatges del paisatge de Castella i Lleó, de la ciutat de Bañuelos i de l’escola per tal de copsar semblances i diferències amb el nostre paisatge.

A finals d’octubre marxàvem de colònies i, de camí cap a Tamarit, ens vam desviar fins a Mont-roig del Camp a esmorzar. Per fi érem allà, asseguts al costat de la casa on havia viscut Antoni Benaiges. Quin començament de colònies i quin matí més especial! Va ser com retre un petit homenatge al mestre Benaiges: les nostres colònies al mar serien, una mica, un record cap a aquell mestre i els seus alumnes que no van poder-hi anar.

He guardat la pàgina del diari on surt publicat el reportatge sobre l’exposició. Quan comenci el curs 2018-2019 el llegiré als meus alumnes, que ja faran segon, i tinc previst d’anar tots junts a visitar l’exposició. Estic segura que els farà molta il·lusió veure que la història del mestre Benaiges que van aprendre quan feien primer és tan i tan important, que algú ha decidit fer-ne una exposició perquè tothom pugui conèixer-la. Probablement sigui, per a ells, una de les sortides més contextualitzades i entranyables que farem aquest curs.

Salutacions cordials,

Isabel Morales
Manresa, 31 de juliol de 2018