EL PROBLEMA DE LA LONGITUD: ÚLTIMA ENTREGA

  • Educació
  • 15.12.2014
MÉS ENLLÀ DEL GPS: ELS PÚLSARS, FARS DE L’UNIVERS
Si quelcom he volgut transmetre en aquests darrers capítols dedicats a la longitud  ha estat la importància de tenir molta cura de la precisió.  I com deia en el capítol anterior, aquesta es va assolir  tot just fa 50 anys…. Però podem anar a sistemes encara més precisos o diferents? 

Doncs si quelcom hem aprés en aquests darrers anys és que algun dia els sistemes GPS deixaran de ser-nos útils, ja que només els podem utilitzar quan ens trobem al nostre planeta. No li demaneu a les sondes marcianes o a la “New Horizons” (que per cert, l’any vinent arriba a Plutó) que utilitzin sistemes GPS… Les naus espacials, per si no ho coneixíeu, us diré que envien ràdio senyals a la terra per a situar-se, cosa que a l’alçada de Mart ho fa precís, però que ja dóna errors de 120 kmquan es troben, per exemple, a Neptú. Llavors sempre tenen la possibilitat d’apuntar altres planetes o satèl·lits, que juntament amb la Terra permeten el joc triangular. Però què succeeix quan la nau entra en l’espai interestel·lar?  Doncs allà li cal un nou sistema, ja que no hi ha planetes coneguts on referenciar-se. És aquí a on entra la darrera i innovadora possibilitat: orientar-se pels púlsars. 


Els púlsars son cossos molt remots , a la nostra galàxia o en d’altres, que emeten en rajos X. Son les restes del que queda d’un estel que es col·lapsa sobre sí mateix quan es mor. Són en realitat estels de neutrons que giren molt ràpidament i emeten fluxos de radiació molt estables i sincrònics. També s’ha pogut estudiar molt bé el canvi d’estabilitat de les senyals de manera que això pot ajudar a re-sincronitzar correctament el temps de les seves emissions. Interessen els anomenats púlsars del mil·lisegon, que ens donen aquesta precisió en la seva rotació. Només ens cal mesurar l’arribada d’aquests senyals en diferents punts per saber on ens trobem. El problema rau en que aquests púlsars requereixen antenes de recepció de rajos X que són cares i complexes de fabricar. S’espera que amb aquest sistema s’arribi aviat als centenars de metres d’error, que a la Terra encara no és suficient, però al sistema solar és immillorable

I si em permeteu, jo no em preocupo massa. Us imagineu en uns anys com s’abaratiran les antenes de rajos X i com guanyaran en precisió? Passarà naturalment el mateix que a l’època de Harrison, tots a córrer!  La gran diferència és que amb el nou sistema ja no dependrem dels cars satèl·lits, sinó de la Natura i d’unes antenes que tindrem al terrat. Un nou pas per a democratitzar la geografia i també l’univers.


I pensar que fa 400 anys les cartes nàutiques eren secret militar?  Per sort , com hem canviat!!

Albert Pla
Director
Immersive Adventure

TAMBÉ ET POT AGRADAR...

  • segueix-nos

  • web mmb

  • subscriu-te!

    al butlletí