Els joves reescriuen la història del comerç marítim amb Amèrica.

Un grup d’alumnes de 1r de batxillerat de l’Institut Fontserè, de Hospitalet de Llobregat, han endegat un projecte de relectura de la història on tenen cabuda dones que també van fer les Amèriques, cigarreres que treballaren a la nova indústria del tabac d’importació, esclaus que mai van ser tractats com a homes i, fins i tot, exploradores.

La història que s’explica

L’exposició Catalunya mar enllà. Tres segles de marina catalana (s. XVIII-XX) relata l’edat daurada de la marina catalana, amb l’embranzida de la industrialització, el desenvolupament de la construcció naval i una important relació comercial amb el nou continent.

En un període de creixement demogràfic i econòmic, neix la Junta de Comerç de Barcelona, els catalans demostren el seu esperit emprenedor i la seva tradició marítima es converteix en font de progrés i riquesa.

Aquesta història de llums, malgrat tot, amaga les seves ombres. Historiadors d’arreu han assenyalat els vincles entre la societat burgesa barcelonina i el comerç d’esclaus. Així, darrere l’indià intrèpid, exitós i emprenedor, en molts casos, també hi havia un negrer.

Una nova mirada

La història del comerç amb Amèrica ha fet protagonistes els homes blancs, europeus, de classes benestants, invisibilitzant les vivències d’esclaus, de treballadors de la indústria naval o del comerç transatlàntic (tabac, alcohol, xocolata, teixits…)… i de les dones.

El projecte va encetar-se al Museu Marítim, amb un recorregut guiat a l’exposició i la realització d’una activitat d’historiografia crítica amb la periodista i investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona Catalina Gayà.

Gayà, responsable de la reorientació de la narrativa del Museu en clau femenina (projectes Dona’m la mar i Ulisses era una dona), va reptar els joves estudiants a interrogar-se sobre els discursos que, dia a dia, rebem des dels mitjans de comunicació i les institucions.

En aquest cas, els joves van plantejar-se: on són les dones, a la Catalunya del comerç transatlàntic?; treballaven?; podien embarcar-se?; alguna catalana va trepitjar el nou continent i va participar de la descoberta? Aquesta descoberta, qui l’explica? On és la veu dels nadius americans, dels obrers de la indústria naval i de les noves empreses d’ultramar? 

Els alumnes de l’Institut Eduard Fontserè, finalment, han presentat propostes per a la inclusió d’aquests nous relats en el recorregut expositiu del museu, després de sessions d’investigació i recerca històrica a l’aula.

El projecte, interdisciplinari, ha ofert als joves l’oportunitat d’elaborar una narrativa que els interpel·li i de participar en la creació de cultura i coneixement.

Autora del text: Clara Macau. Professora de l’Ins Eduard Fontseré