La iaia velleta i el suquet de peix de la Barceloneta, una petita exposició d’un conte que planteja grans reflexions.

La iaia velleta i el suquet de peix de la Barceloneta és el conte d’Ana Ayala amb il·lustracions de Vendela Vrensk. La història es presenta ara a l’MMB en format d’exposició i es podrà visitar de forma lliure al vestíbul de l’MMB del 4 de juliol al 2 d’octubre.

El conte escrit per l’Ana ens porta a parlar del malbaratament dels aliments i la promoció del consum del peix de proximitat a través d’una història amb dues protagonistes femenines: la iaia velleta i la Gala.

Ana Ayala, el compromís amb la gent de mar i la Barceloneta

L’autora del llibre és neta de pescadors i sempre ha mantingut un lligam molt estret amb el mar i el barri on va néixer, la Barceloneta. La seva trajectòria personal però, l’ha portat a desenvolupar un “petit projecte” que proposa grans reflexions…

Quin va ser el motiu que et va portar a fer un conte infantil sobre el consum de peix?

Com que en l’actualitat soc mare de tres fills petits, sempre intentem llegir un conte abans d’anar a dormir i compartir una estoneta junts. Em vaig adonar que en la majoria dels casos em convertia en una lectora passiva de les seves històries.

Així doncs, se’m va acudir crear un conte infantil sobre l’accés a l’alimentació i la sensibilització sobre el malbaratament d’aliments, amb un llenguatge senzill pels més menuts (i poder donar continuïtat a la meva anterior experiència professional vinculada a projectes sobre accés als aliments).

La segona raó que em va animar a realitzar el conte va ser quan la Vendela Vrensk, il·lustradora del conte, va compartir amb mi un dibuix sobre Carnestoltes l’any 2021 a través d’un grup de whatsapp. Les seves il·lustracions em van semblar molt maques i vam decidir sol·licitar l’ajuda que dona la Casa Barceloneta sobre la recuperació de la memòria històrica. En particular, vam plantejar donar visibilitat a la recepta del suquet de peix, com a plat típic mariner. 

La història tracta sobre la iaia velleta (inspirada en la meva besàvia que va morir el novembre passat) i la seva besneta Gala. A través del conte, la iaia velleta tractarà de sensibilitzar la Gala per a consumir peix de proximitat de la Barceloneta. La part final del conte està dirigida al públic adult, ja que s’inclou també la recepta del suquet de peix i una breu descripció històrica dels seus orígens. 

Al conte es parla sobre el consum de peix i el malbaratament dels aliments. Com a neta de pescadors, creus que fa falta més consciència social sobre aquest tema?

El peix ha estat present en la meva dieta des que era ben petita, ja que el meu pare ha treballat durant molts anys a Mercabarna (Mercat del peix) i en l’actualitat està jubilat. Ara també hi treballa el meu germà. Els meus fills també tenen molt interioritzat la importància de menjar peix, sempre comenten que menjaran el peix del iaio o del tio Toni. 

Les mateixes dinàmiques culturals actuals, on la immediatesa guanya terreny en tots els àmbits, ha permès la proliferació del menjar ràpid i/o fast food i la pèrdua de la cultura gastronòmica. Resulta més ràpid demanar menjar a domicili que dedicar una estona a cuinar els aliments.

Un altre factor que considero important és la pèrdua del moment en què es realitza l’àpat. Recordo que quan era petita anava a dinar a casa dels meus avis i compartíem tots plegat a taula un àpat. Tinc la sensació que a dia d’avui el fet de seure a la taula es considera més una obligació nutricional que el que realment pot significar com a moment de socialització, tant en l’àmbit de la família com amb amics. 

La recuperació de receptes tradicionals i el fet de tornar a la cuina i passar estones junts és important. Tant l’agricultura com la pesca estan sent minvades per les polítiques de les grans corporacions. Potser alguns nens/nenes no saben d’on provenen realment els aliments, i creuen que estan al supermercat per art de màgia si no els hi dediquem temps per a explicar d’on sorgeixen.

En el cas de la infància, tant la família com l’escola (actor principal conjuntament amb el nucli familiar de la seva educació), haurien de remarcar la importància del menjar, i recordar de manera simple que hi ha gent que no pot accedir tan fàcilment als aliments per a intentar conscienciar als més petits. 

Quines propostes planteges per conscienciar als més petits?

La realització de tallers a escoles que permetin apropar la realitat de la feina de pescadors/es i incloure a la seva dieta l’ús de peix perquè coneguin els beneficis que els pot aportar.

Joc lliure a través de disfresses, tallers de pintura, tallers de cuina, hi ha una gran varietat d’activitats que poden realitzar-se on els més petits poden sentir-se identificats amb la importància de l’alimentació.

Quin paper juga la família en aquest sentit?

Se sol comentar que els nens són grans imitadors de comportaments, així que aquesta seria una bona oportunitat per a mostrar a la mateixa llar que és possible consumir peix de proximitat. Explicar d’on prové el peix i cuinar conjuntament perquè puguin començar a gaudir d’aquesta activitat des de ben petits.

Una altra activitat que solem realitzar és quan anem a la platja a buscar peixos i crancs!

A més d’escriure, quin és el teu vincle professional actualment amb el mar o el món de la pesca.

En l’actualitat treballo com a estibadora al Port de Barcelona. Anteriorment, he treballat com a consultora en diverses organitzacions de Nacions Unides en països en vies de desenvolupament i en contextos d’emergència, en projectes relacionats amb l’agricultura i la pesca sostenible i l’accés a l’alimentació.

El fet d’escriure el conte m’ha permès vincular-me de nou a aquests temes d’accés a l’alimentació i la sensibilització sobre el malbaratament d’aliments. En aquest cas, dirigit principalment a un públic infantil i que seran les noves generacions, les que esperem puguin aconseguir un canvi real en el consum de peix de proximitat i contribuir a la lluita del canvi climàtic i l’escalfament global (un tema que també necessita molta atenció actualment).

La il·lustradora Vendela Vrensk ens apropa als colors de la Barceloneta

La il·lustradora sueca Vendela Vrensk que resideix a la Barceloneta des de fa 8 anys ha estat l’encarregada de la part gràfica del conte. De la seva experiència de viure a la Barceloneta destaca que ha volgut “transmetre el seu amor pel color i l’oceà en aquest llibre”.

Què et va atreure del projecte?

Em va agradar molt que Ana Ayala hagués creat una història amb dues protagonistes femenines. Em va encantar la calidesa entre Gala i la iaia velleta, i també com l’àvia transmet els seus coneixements a les generacions més joves, una gran manera d’aprendre!

La història del suquet s’entrellaça amb la història de la Barceloneta, i la il·lustració de la història va aprofundir el meu coneixement d’ambdues. M’encantaria que el suquet tingués un major renaixement. Sens dubte ho mereix.

Quin ha estat el repte més gran d’aquest projecte?

Ana Ayala i jo treballem en el llibre de manera intermitent durant més d’un any, per la qual cosa mantenir la coherència en les il·lustracions va ser a vegades complicat. I potser també asseure’s a dibuixar dins de casa en lloc de passejar per la Barceloneta, mirar tot i dir: Estic treballant!

Com has representat el barri de la Barceloneta en el conte?

La representació és molt important per a mi, per això a La iaia velleta i el suquet de peix de la Barceloneta apareixen tota mena de persones; altes, baixes, amb ulleres, en cadira de rodes, etc., i de tots els tons de pèl i pell… Volia reflectir la diversitat social i racial de les persones que hi convivim i per això la Gala és negra. L’àvia, en canvi, és una senyora clàssica de Catalunya. Això, tot i que no ho especificava al llibre, ho vaig trobar interessant d’afegir.

A més a més, tenia clar que per il·lustrar el conte havia d’utilitzar colors vius: blaus, grocs, taronges, els colors del barri…