Una reflexió sobre els reptes ètics i polítics que planteja la societat de la informació, i la necessitat de navegar amb precaució i consciència.

El 25 d’abril del 2023 es va inaugurar, al vestíbul del Museu Marítim de Barcelona, l’exposició “Internet i la perversió de la metàfora oceànica”, comissariada per Cristina Garde Cano, periodista i doctora en Mitjans, Comunicació i Cultura.

L’exposició repassa com els pioners i pioneres d’Internet s’han inspirat en els imaginaris de la mar per crear el nou món digital, i com aquest vincle, buscat i desitjat, entre internet i el món de la mar ha acabat patint una traïció. Quina? Es va revelant al llarg de l’exposició.

Traint els valors associats al mar

La mostra comença explicant que hi va haver un temps, quan internet just s’estava començant a desenvolupar, en què el codi era lliure com la mar. Un temps en què els programadors -molts dels quals eren dones que han estat oblidades per la història-, van adoptar els mites de la mar per  imaginar aquest nou espai.  Volien conferir-li valors com el de la llibertat, el de la connexió, el de la col·laboració, l’exploració, l’aventura… tan vinculats a l’oceà.

Els programadors… volien conferir-li valors com el de la llibertat, el de la connexió, el de la col·laboració, l’exploració, l’aventura… tan vinculats a l’oceà.

Així doncs, des de la seva creació el llenguatge que s’adoptarà per moure’ns per aquest nou espai digital, serà el marítim: una metàfora oceànica. No és estrany, doncs, que obrim els navegadors, que naveguem per internet, que hi trobem ports i àncores, que ens hi referim com una xarxa…

Garde explica com en pocs anys, uns quants tecnòcrates segresten aquesta metàfora oceànica i l’utilitzen des d’una concepció vinculada al domini, a la subordinació, la dependència i l’explotació.  Als magnats de les plataformes digitals —tots homes rics— els agrada comparar-se, no amb els navegants exploradors, sinó amb els conqueridors.

La societat líquida

Ens fa ser conscients que des de la Segona Guerra Mundial vivim en una societat líquida: de valors inestables i mutables, tal com és la mar, d’aquí que la metàfora oceànica esdevingui tan important per comprendre el nostre món on ja fa temps que allò que té valor ja no és tangible –com ho era abans la mercaderia-, és un bé immaterial: la informació, que es compra i es ven com mai. Qui controla els fluxos de la informació a Internet, afirma Cristina Garde, mana.

A les xarxes socials i les plataformes ja no es comercia amb espècies i metalls preciosos. La moneda de canvi són ara les eleccions que fem quan naveguem per Internet, que s’emmagatzemen en grans contenidors digitals, com els de qualsevol port marítim, i després són venudes i revenudes. Els pirates d’avui, es capbussen a l’anomenada web profunda i fan del segrest de tota mena d’arxius el seu botí.

…les persones, com a internautes, som navegants que ens movem en un oceà de dades i informació, però també de desinformació i manipulació.

En aquest nou espai digital les persones, com a internautes, som navegants que ens movem en un oceà de dades i informació, però també de desinformació i manipulació.

El món mariner, l’esperança

Finalment, la mostra esperona el món mariner a recuperar el seu llenguatge i el seu univers simbòlic per deslliurar-se, així, de la perversió que ha sofert. De fet, l’exposició ens convida a reflexionar sobre els reptes ètics i polítics que planteja la societat de la informació, i la necessitat de navegar amb precaució i consciència.

En definitiva, es proposa resignificar la metàfora oceànica des de l’arrel i retornar el significat al seu vocabulari.

Programa d’activitats

La mostra, que és visitable fins al 19 de novembre, es podrà conèixer amb detall de la mà de la comissaria i altres persones convidades. T’hi apuntes?

La comisaria explica