Què és la Barceloneta del peix? La Barceloneta s’identifica tradicionalment amb el barri de mariners i pescadors però, què queda de tot això? A l’MMB t’ho expliquem!

Al igual que la societat evoluciona i canvia, la Barceloneta d’avui no té res a veure a la dels seus orígens…

El barri mariner més famós de Barcelona va ser construït el 1753 sobre un arrenal guanyat al mar per l’acumulació de sorres, a llevant del primer dic del port que data del 1477. De seguida, mariners i pescadors van ocupar aquests terrenys amb xarxes i barques que cada dia es feien a la mar. D’aquesta manera els carrers del barri es van omplir de mar i salabror.

En aquest context social de mariners i pescadors, les dones quedaven ocultes en les feines de casa i la cura de la família, tot i que moltes –filles i dones de pescadors-, sovint eren les encarregades de vendre el peix, cuinar-lo, cosir les xarxes…

A més a més, l’ofici es transmetia pràcticament de pares a fills convertint-se en una professió amb poca renovació social i en crisi.

Recuperar el barri mariner

Si bé la tradició marinera del barri de la Barceloneta és ben coneguda, la gent de mar l’ha anat abandonant: de 2.016 pecadors censats el 1943, s’ha passat a 183 el 2020.

La progressiva tecnificació, la duresa de l’ofici i l’esgotament dels recursos pesquers – les captures han baixat un 60% entre els anys 1985 i 2015 al Mediterrani-, han contribuït a la reducció de les persones vinculades a la pesca.

Tot això s’ha agreujat en les últimes dècades. El barri s’ha obert al turisme que ha fet fora molta gent. Malgrat tot, el teixit social del barri està treballant per recuperar el vincle amb la mar.

D’aquesta manera, han sorgit iniciatives com Cap a Mar i Peix al plat per donar a conèixer el patrimoni pesquer de la ciutat i aportar eines a la ciutadania per a fer un consum mes responsable del peix.

Una nova perspectiva per garantir el sector

El futur de la pesca a Barcelona i a Catalunya passa per replantejar el futur del sector amb un nou plantejament que pugui tenir en compte elsObjectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), inclosos en l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible aprovada per la Assemblea General de la UNESCO el 2015. Aquests fan referència a les tres dimensions del desenvolupament sostenible: l’econòmica, la social i l’ambiental.

En aquest context, el futur del sector de la pesca passa per interpel·lar alguns d’aquests ODS, com són: vetllar pel treball digne i desenvolupament econòmic, apostar per societats i comunitats sostenibles, protegir la vida submarina…

D’altra banda, val a dir que no només els actors que intervenen en el procés de captura hi estan implicats, sinó també les persones  responsables de la comercialització i consum del peix.

En aquest sentit, la ciutadania també hi té una responsabilitat pel que fa a consumir peix local i de temporada, posar en valor espècies poc explotades comercialment, exigir l’etiquetatge correcte del peix a la peixateria per tenir informació sobre l’origen, el mètode de captura, respectar les talles mínimes, etc.

Un nou model de gestió

A Catalunya, davant la davallada de les captures de peix, i la cada vegada més difícil viabilitat del sector, s’ha creat un nou model de gestió de les pesqueries pioner a Europa: els comitès de cogestió.

Aquests inclouen la participació de diferents actors: la comunitat científica, pescadores i pescadors, administració i onegés del sector ambiental, que col·laboren en igualtat de condicions i amb un mateix objectiu: empoderar a pescadores i pescadors, apostant però per

un consens a l’hora de marcar les normes reguladores d’una pesqueria, que s’adapten segons la seva evolució, i que a la llarga, dona els seus fruits.

D’aquesta manera, el model implica conèixer bé els cicles biològics de les espècies d’interès pesquer, millorar tècnicament els arts i ormeigs de pesca per tal de mitigar l’impacte sobre el medi marí i reduir l’esforç pesquer.

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/latituds/cogestio-pesquera/video/5563748/

Activitats al Museu Marítim de Barcelona

Tot i que no és la primera vegada que l’MMB s’apropa al món de la pesca, enguany ha volgut apropar-se amb una nova mirada posant l’èmfasi en les perspectives de futur del sector.

En aquest sentit, l’exposició temporal Jo, de petita, anava sempre al moll, convida a repensar com ens relacionem amb la mar i amb la pesca en un món en transformació.

A més a més, el cicle de sopars de peix en col·laboració amb l’entitat Cap a Mar, proposa celebrar l’Any Internacional de la Pesca. Com a novetat, cada sopar comença amb una activitat cultural complementària vinculada al menú, al cuiner o cuinera, a la història del restaurant convidat, o al barri de la Barceloneta com a territori de la comunitat pescadora de la nostra ciutat.

Igualment, en el context del Dia Internacional dels Mars i Oceans, l’MMB convida descobrir el barri mariner de la Barceloneta i el Moll de pescadors amb l’activitat la Barceloneta del peix.

Ens hi acompanyes?