Els AC75 a la 37a Copa Amèrica de Vela enlluernen amb la seva màgia com a vaixells voladors.

Aquests dies, si mires cap a l’horitzó des de les platges de Barcelona o a les transmissions televisives, és fàcil quedar fascinat pels vaixells que semblen volar sobre l’aigua.

Aquests impressionants bòlids són els AC75, protagonistes de la 37a Copa Amèrica de vela, que no només destaquen per la seva velocitat, sinó també per la tecnologia innovadora que els manté flotant sobre el mar.

El que potser sorprèn és que aquesta tècnica de “volar” sobre l’aigua té més d’un segle d’història. A finals del segle XIX ja es desenvolupaven els primers projectes d’embarcacions amb hidroales. Això sí, en aquella època no eren velers, sinó prototips propulsats per motor.

Entre els pioners d’aquesta tecnologia destaca el famós inventor Alexander Graham Bell, que el 1919 va dissenyar l’HD-4, una embarcació de 18,5 metres equipada amb dos motors de 250 cavalls de potència. Aquell mateix any, l’HD-4 va batre rècords de velocitat, arribant als 114 km/h, una autèntica gesta per a l’època.

El salt als velers voladors

No va ser fins als anys 90 del segle XX quan es va construir el primer veler capaç de volar sobre l’aigua. Des de llavors, el desenvolupament de vaixells amb hidroales ha avançat enormement, i això permet la construcció d’enginys navals cada cop més ràpids i eficients.

Els AC75 que veiem avui en dia a la 37a Copa Amèrica són el resultat de dècades d’innovació tecnològica, i representen el màxim exponent en disseny de vaixells voladors.

Què fa únics els AC75?

Aquests vaixells estan fabricats amb fibra de carboni, un material extremadament lleuger i resistent, cosa que els permet elevar-se sobre l’aigua gràcies als foils, també coneguts com hidroales.

Quan un AC75 agafa velocitat, les hidroales sota l’aigua generen sustentació, elevant el casc completament fora de l’aigua, i permetent-los assolir velocitats impressionants.

Però, com funciona exactament aquest fenomen?

El secret està en les hidroales

Les hidroales actuen de manera similar a les ales d’un avió, però dins l’aigua. Són apèndixs que s’estenen des del casc del vaixell i generen una força de sustentació.

Aquesta sustentació es produeix perquè l’aigua que flueix per la part superior de la hidroala es mou més de pressa que la que circula per la part inferior. Com que la part superior de la hidroala està corbada o inclinada, això crea una diferència de pressió, cosa que fa que el vaixell s’elevi fora de l’aigua.

Un cop fora de l’aigua, la resistència disminueix dràsticament, i això permet que aquests velers arribin a velocitats de fins a 90 km/h, multiplicant per quatre la velocitat del vent. És un autèntic espectacle d’enginyeria en acció.

T’atreveixes a construir el teu propi simulador d’hidroala?

Si ets un apassionat de la ciència o la navegació, et proposem un repte: construir un simulador d’hidrofoil casolà. Amb aquest experiment podràs entendre millor els principis físics que permeten als vaixells voladors surar sobre les onades.

Algunes preguntes per reflexionar:

– Què passa amb el flux d’aigua sobre la teva ala?

– Com es relaciona això amb els vaixells que tenen hidroales?

– Què succeeix si introdueixes turbulències a l’aigua? (Prova de fer servir un assecador per generar turbulències i comprovar-ho!)

Comparteix la teva experiència a les xarxes socials i no oblidis etiquetar-nos: @museumaritim i fes servir el hashtag #mmbeducació.

Descobreix el programa educatiu “La navegació esportiva al segle XXI, un repte tecnològic”